El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha signat aquest dimarts els decrets de nomenament dels 14 consellers del seu Govern: vuit dones i set homes formaran part del Consell Executiu. Els 14 noms proposats a parts iguals per ERC i JxCat -set per partit- ja es van confirmar dilluns. Les conselleres (8) i consellers (6) prendran possessió aquest dimecres a les 10 del matí. Aragonès ja ho va fer dilluns al vespre. El president oferirà una compareixença de premsa després de la presa de possessió del Govern. Es preveu que demà mateix es reuneixi per primera vegada el nou Consell Executiu. Per rang, destaquen el vicepresident, Jordi Puigneró (JxCat), i la consellera de Presidència (ERC), Laura Vilagrà.

Aquest és el perfil de les 14 persones que encapçalaran la nova etapa del govern català:

Jordi Puigneró

Jordi Puigneró serà el vicepresident i mantindrà la cartera de territori i polítiques digitals (Sant Cugat del Vallès, 1974), l'enginyer de la "república digital" i del primer nanosatèl·lit que el Govern ha enviat a l'espai, continuarà a l’Executiu. I no content amb això, ho va com a vicepresident. Puigneró va assumir les funcions de Polítiques Digitals i Administració Pública el 2018, just després del terratrèmol polític de l'1-O, i ara seguirà com a home fort de JxCat a l'executiu. El seu perfil es considera proper a Carles Puigdemont, però a JxCat l'ubiquen també com una persona de la confiança del secretari general, Jordi Sànchez. Ara, haurà de ser el contrapès de JxCat a Pere Aragonès.

Jaume Giró

 Jaume Giró s'ha convertit en el nou conseller d'Economia de la Generalitat, un dels departaments de més pes dins el Govern per ser l'encarregat de negociar els pressupostos i fixar les línies de la recuperació econòmica després de la crisi de la covid-19. Després de la renúncia d'Elsa Artadi, principal candidata a ocupar el càrrec, JxCat ha optat per un veterà de l'Ibex que ha cultivat estretes relacions amb les altes esferes empresarials i polítiques de Madrid i Barcelona. Amb més de 30 anys de carrera professional vinculada a grups com Naturgy, Repsol i La Caixa, Giró es postula com una figura de consens entre ERC i Junts, tot i que el seu nomenament ha generat recels a la CUP i alguns agents socials.

Jaume Giró Ribas (Badalona 1964) és llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat de Navarra i iniciar la seva carrera professional exercint de col·laborador al Diario de Navarra i La Vanguardia. L'any 1987 es va incorporar a l'agència Europa Press, primer com a redactor i després com a cap de la secció d'economia a la delegació de Barcelona. Aviat, però, va entrar a la comunicació corporativa, un món que li va obrir les portes dels grans despatxos. L'any 1990 es va incorporar a l'equip de comunicació de Catalana de Gas –després Gas Natural i actualment Naturgy-, on va arribar a exercir de director de comunicació fins al punt de convertir-se en l'home de confiança d'Antoni Brufau.

Roger Torrent

Roger Torrent ha estat des del primer moment a les travesses de consellers per al nou Govern. Després de poc més de tres anys com a president del Parlament i més de deu d'alcalde de Sarrià de Ter, arriba a l'executiu català per continuar la seva carrera política, assumint ara el Departament d'Empresa i Treball. Tot això amb només 41 anys. I és que Torrent ha estat el president del Parlament més jove de la història i als 20 anys ja era regidor del seu poble. El substitut de Carme Forcadell afronta la nova etapa amb l'amenaça de la querella que la Fiscalia ha presentat contra ell i altres exmembres de la Mesa per haver permès votacions relacionades amb l'autodeterminació i la monarquia.

Laura Vilagrà

Laura Vilagrà serà la nova consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat. L'elecció de la santpedorenca per ser al nou Govern de Pere Aragonès busca comptar amb un perfil que reforci la gestió en un context econòmic i social complex per la pandèmia de la covid-19. Vilagrà té experiència en direcció i gestió d'equips, coneixements del tercer sector vinculat a l'àmbit social i d'inserció laboral així com també en les institucions públiques. La nova consellera a més de ser independentista té llarga experiència i coneixement del món local. Va néixer a Santpedor el 1976 i és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un màster de Direcció Pública a ESADE.

Vilagrà va ser alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015 i diputada d'ERC al Parlament de Catalunya entre el 2006 i el 2011. De fet, va ser l'alcaldessa més jove de Catalunya segons reivindica ERC. Del 2016 i fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, va ser la delegada del Govern a la Catalunya Central.

Josep Gonzàlez-Cambray

 El fins ara director general de Centres Públics del Departament d'Educació i president del Consorci d'Educació de Barcelona, Josep Gonzàlez-Cambray (Lleida, 1972), relleva Josep Bargalló com a conseller d'eduació. Militant d'ERC, Gonzàlez-Cambray ha ocupat diversos càrrecs al Departament d'Educació, a Afers Socials i a la Diputació de Barcelona. En la pandèmia, ha tingut protagonisme com un dels màxims responsables del protocol per mantenir les escoles obertes. Ara, tindrà com a repte més immediat la gestió de les conseqüències de la covid-19 a les aules. El 2020, va ser un dels arrestats per la Guàrdia Civil en l'operació Volhov, que investigava el suposat destí irregular de subvencions públiques a l'entorn d'entitats i empresaris independentistes.

Victòria Alsina

Victòria Alsina (Barcelona, 1983) s'ha convertit en la nova consellera d'Exteriors i Transparència de l'executiu de Pere Aragonès. La que va ser delegada del Govern de la Generalitat als Estats Units i el Canadà actualment era professora a la Universitat de Nova York i coordinava el grup de treball Catalunya 2022 juntament amb l'especialista en comunicació i transformador digital Genís Roca. Amb Alsina, per primer cop des de la seva creació el 2016, el departament està en mans de Junts per Catalunya, malgrat que l'ara consellera no pertany a l'estructura del partit liderat per Jordi Sànchez i Carles Puigdemont, i que ella va ser delegada amb consellers d'ERC.

Tània Verge

 Tània Verge i Mestre serà la consellera de Feminisme i Igualtat.(Reus, 1978) és catedràtica al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha dirigit la Unitat d'Igualtat entre 2014 i 2021 i coordinat el Mínor en Estudis de Gènere. La seva àrea de recerca principal és el gènere i la política, amb atenció especial a com el gènere travessa els partits polítics i els parlaments i a la resistència a l’adopció i a la implementació de les polítiques d’igualtat. Ha fet recerca, docència, servei acadèmic, activitats de transferència del coneixement i consultoria per a institucions i organitzacions nacionals i internacionals com el Consell d’Europa, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, el Parlament de Catalunya i el Síndic de Greuges.

Josep Maria Argimon

El fins ara secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958), relleva Alba Vergés com a titular de Salut que ha d'administrar la sortida de la pandèmia. Argimon ha estat al capdavant de la gestió de la covid-19 des que al juliol va acceptar el càrrec a Salut Pública després que el seu predecessor, Joan Guix, el deixés. Durant aquests mesos s'ha convertit en una veu molt respectada. Epidemiòleg bregat en gestió sanitària, ha ocupat diversos càrrecs dins del Sistema de Salut de Catalunya, però fins ara cap d'explícitament polític . El nou conseller té al davant els impactes de la covid més enllà de la pròpia malaltia en un sistema sanitari que arrossega reptes des de fa anys i que la pandèmia ha posat més en evidència.

Teresa Jordà

Teresa Jordà (Ripoll, 1972) serà la nova consellera de d'Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació, sumant així a les seves competències les importants polítiques de lluita contra el canvi climàtic i de recuperació mediambiental. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània a la UAB, Jordà va ser alcaldessa de Ripoll entre 2003 i 2011. Aquell mateix any, Jordà va entrar al Congrés dels Diputats, una tasca que va concloure el juny de 2018, quan va assumir la responsabilitat com a consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Al llarg del seu mandat, Jordà ha hagut de fer front als temporals Glòria i Filomena, l'estat de l'Ebre o la pandèmia del coronavirus. I ara és una de les que es manté al Govern.

Joan Ignasi Elena

 El nou conseller d'Interior serà Joan Ignasi Elena. I arriba al Consell Executiu després d'haver caigut a última hora del disseny del Govern fa tres anys, amb Quim Torra de president, i d'haver capitanejat el Pacte Nacional pel Referèndum. Ara, amb el canvi de mans de la conselleria més delicada, assumirà Interior substituint Miquel Sàmper (JxCat). Home de llarga trajectòria política, Elena va forjar el seu perfil al PSC. Amb les sigles socialistes va ser regidor i posteriorment alcalde de Vilanova i la Geltrú, entre 2005 i 2011. El poder municipalista al PSC el va portar a ser diputat socialista al Parlament de 2012 a 214. Però ser un dels caps visibles de la batalla interna a l'aleshores el seu partit, el va portar a deixar la cambra.

Violant Cervera

 Violant Cervera (Lleida, 1969) assumeix la nova Conselleria de Drets Socials, nascuda a partir de la remodelació del fins ara Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Lleida (UdL) i amb un postgrau de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és una històrica militant de l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Ponent. De fet, Cervera va ser membre de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), afiliada a CDC –va arribar-ne a ser consellera nacional–, i va ser candidata de JxSí i després de JxCat per Lleida. A les passades eleccions del 14 de febrer no va obtenir escó, però sí que va ser diputada de JxSí entre el 2015 i el 2017 per Lleida. És membre d'Òmnium.

Gemma Geis

Gemma Geis (Girona, 1979) serà la nova consellera d'Universitats i Recerca. La fins ara diputada de JxCat té una estreta vinculació al món universitari, ja que és professora a la Universitat de Girona (UdG), especialista en Dret Administratiu i doctora en Dret pel mateix centre. També va ser vicerectora d'aquesta universitat entre els anys 2013 i 2017. Com a investigadora s'ha centrat en l'execució de sentències urbanístiques, que van protagonitzar la seva tesi doctoral i li van merèixer el Premi Extraordinari de Doctorat en Dret l'any 2011.

Lourdes Ciuró

 Lourdes Ciuró serà la nova consellera de Justícia, en substitució d'Ester Capella, que deixa el departament. La nova titular de la cartera arriba de la mà del pacte de Govern, que va deixar la conselleria en mans de JxCat. Com a dona fidel al partit, ja havia sonat per a ocupar càrrecs amb Quim Torra, però no ha accedit a l'executiu fins a ara. Nascuda a Reus (1971), Lourdes Ciuró és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha exercit com advocada especialitzada en Dret Civil. Ha tingut carnet de CDC, del PDeCAT i ara de JxCat. I ha passat per la política municipal i per la controvertida política espanyola.

Natàlia Garriga

La nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga, arriba al departament en plena recta final de la pandèmia de la covid-19. Això fa que hagi d'entomar, només aterri, la recuperació d'un sector especialment tocar després de mesos de restriccions, tancaments dels escenaris i reduccions de públic en els espectacles i esdeveniments culturals. Garriga, que és una dona de partit i pertany a la direcció d'ERC, ha treballat molt a prop del president, Pere Aragonès, i els republicans la consideren molt propera a ell. Fa anys que està implicada en política i ha ostentat diferents càrrecs tècnics a l'administració, però l'únic amb connotacions culturals és la gerència de l'Institut Català de les Empreses Culturals entre el 2007 i el 2016.