Radiaven felicitat. Per fi es van casar, envoltats de familiars i amics, i van celebrar que s’estimen. «Estic contenta i soc molt feliç... Però la veritat és que després d’un any, organitzar el casament ha estat un autèntic suplici», exclamava Marta Miquel, de 34 anys, abans de pronunciar el tradicional, però sempre emocionant, «sí, vull». I és que s’havia de casar amb la seva parella, David Sans, de 33 anys, fa un any. El virus ho va impedir. Canvis de data, organització de taules en temps de pandèmia, cancel·lar el viatge de noces i altres imprevistos han convertit l’organització de la boda en una cursa d’obstacles.
La parella no és de les comarques de la Catalunya Central, sinó de Barcelona i el Maresme, però tot buscant el lloc ideal per fer la cerimònia i la festa, els va encantar el Mas de la Sala i per aquest motiu es van casar en aquest restaurant de Sallent. L’enllaç es va celebrar dissabte. «Ens hem casat després d’ajornar tres cops la boda per culpa de la pandèmia», comentava la núvia, i és que quan semblava que res podia impedir la celebració del gran dia, va arribar el virus que va obligar tothom a romandre a casa.
S’havien de casar al 31 de maig de l’any passat, però les dures restriccions d’aleshores ho van impedir. Posteriorment, semblava que a l’octubre era un mes factible perquè tot tornava a la normalitat, però les onades i els brots van tornar a posposar el casament. Hi va haver un tercer intent a l’abril, però encara hi havia el confinament comarcal. El dia anterior a la cerimònia, Marta Miquel pensava que res podia impedir l’enllaç i, efectivament, hi va haver celebració. Però després de tants imprevistos, fins i tot unes hores abans no les tenia totes.
La parella havia comprat fa més d’un any tot de decoració i detalls per fer un casament de pel·lícula. «Un cartell que ja no ha servit perquè hi posa la data originària de l’enllaç. També vam comprar uns vanos amb la data gravada que tampoc no hem utilitzat. Teníem uns bàners de benvinguda que hem repetit, aquest cop sense data perquè fins al darrer moment no hem estat segurs de quan podríem fer la celebració», explicava la núvia. Als anells hi havia una data que no corresponia a la del casament, però les van llimar i hi van posar la correcta.
No tenien previst fer, ni al principi, un casament multitudinari. Havia de ser una festa per a poc més de seixanta persones i finalment n’hi van assistir 36 perquè molts coneguts, amb la pandèmia encara present, no s’han atrevit a assistir a una celebració amb desenes de convidats, així que hi van anar els familiars i els amics més propers. En principi havien de fer la cerimònia a les 10 del matí i marxar del Mas de la Sala a les 5 de la tarda, però com que el Govern va flexibilitzar les mesures anticovid, van celebrar la cerimònia al migdia i van allargar la festa fins a la nit.
La parella ho tenia tot preparat fa un any i després del casori havia d’anar a Tailàndia de viatge de noces. Però ho van haver de cancel·lar. El casament oficial (sense festa) es va dur a terme el 23 d’abril a l’ajuntament de Sallent, i com que disposaven d’uns dies de permís a la feina, van optar per anar la Costa Brava.
