El Tribunal Suprem s’ha oposat a concedir l’indult als dotze líders independentistes catalans condemnats per sedició, malversació i desobediència pel procés. La sala penal ha emès el seu informe -que és preceptiu però no vinculant per a l’Executiu- en què rebutja concedir la mesura de gràcia, una decisió que ja està en mans del Govern, que té previst resoldre-ho a l’estiu després d’estudiar els dictàmens del Suprem i la Fiscalia, tots dos negatius.
Els magistrats consideren que no s’ha vulnerat el principi de proporcionalitat de les penes a què van ser condemnats i que no hi ha prova o indici de penediment. També subratllen que els arguments en què es basen les peticions desenfoquen el sentit de l’indult perquè dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva i, a més, pretenen que el Govern corregeixi la sentència dictada pel Suprem. La sala afirma que les raons invocades per donar suport a l’indult perden justificació «quan es presenten com a presos polítics els qui han estat autors d’una mobilització encaminada a subvertir unilateralment l’ordre constitucional, a capgirar el funcionament ordinari de les institucions i, en fi, a imposar la pròpia consciència enfront de les conviccions de la resta dels seus conciutadans».
L’informe destaca que els condemnats no han contribuït a justificar les raons de justícia, equitat o utilitat pública que legitimarien l’indult, cosa que impedeix al Govern optar per l’indult total, ja que la llei exigeix que el tribunal sentenciador apreciï aquestes raons, i els magistrats tampoc observen «la més mínima prova o el més feble indici de penediment». «Ni tan sols flexibilitzant aquest requeriment legal i alliberant la seva exigència de la necessitat d’un sentiment de constricció pel fet executat, podríem entreveure una voluntat de retrobament amb l’ordre jurídic menyscabat pel delicte», diu l’informe, ponència del president de la sala, Manuel Marchena. Encara més, els magistrats recorden que «el missatge transmès pels condemnats en l’exercici del dret a l’última paraula i a les seves posteriors declaracions públiques és ben expressiu de la seva voluntat de reincidir», que és precisament la posició que sosté Jordi Cuixart, que en la seva resposta a la sala afirma que tot el que va fer ho tornaria a fer perquè no va cometre cap delicte. Les seves paraules són «la millor expressió de les raons per les quals l’indult es presenta com una solució inacceptable» perquè comporta «una actitud antidemocràtica, en què la pròpia consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l’autoritzaria a polvoritzar les bases de la convivència». El tribunal adverteix un cridaner desenfocament en les peticions d’indult que «dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva, solidària, compartida per un subjecte actiu plural que respondria a la denominació de «presos del procés».
És el cas de l’administració penitenciària catalana que, «des del primer moment del compliment de la pena i en l’elaboració dels informes units a l’expedient, sota l’aparença d’una valoració diferenciada, ha unificat de forma contumaç el règim i tractament dels presos del procés» sense atendre a l’evolució personal i individualitzada de cadascun». Aquest criteri institucional, afegeixen, «que ha hagut de ser corregit una vegada i una altra per aquesta sala, ha entorpit de forma notable el compliment de les finalitats de la pena, alimentant la ficció d’un subjecte col·lectiu, que seria titular del dret a la progressió en grau i, ara, del dret a l’indult».
El Suprem recorda que volia sentir els condemnats, complint el tràmit indispensable de la normativa vigent, però, excepte Cuixart i Santi Vila, la resta no van informar. Així, «amb el seu silenci van privar la sala de la valoració dels elements decisius per recolzar el nostre informe i, el que és més important, ens obliga a una interpretació flexible que no vegi en aquesta falta un impediment formal que suggereixi el tancament de l’expedient». Com a conseqüència, la sala interpreta que l’oposició dels condemnats a la sentència tanca la implícita reivindicació que les seves penes s’extingeixin mitjançant el dret de gràcia.
Quant a les al·legacions, el tribunal aborda la petició de Cuixart que no accepta l’indult però sí l’amnistia, com un instrument jurídic de sanació de sentències injustes. Sobre això, assenyala que «aquesta preferència per l’amnistia prescindeix d’un ensenyament històric que evidencia que, en no pocs casos, les lleis d’amnistia han estat el mitjà fet valer per règims dictatorials per esborrar gravíssims delictes contra les persones i els seus drets fonamentals». De la memòria col·lectiva, afegeix la sala, formen part decisions polítiques d’amnistia «que van servir per ocultar delictes el perdó dels quals i consegüent impunitat van pretendre disfressar-se mitjançant l’eufemisme de lleis de punt final, que van haver de ser neutralitzades, precisament, pels tribunals».
El Govern d’Aragonès demana l’«amnistia» sense oposar-se a la concessió dels indults
El Govern de Pere Aragonès va començar ahir a caminar, amb la seva primera reunió de treball després de la presa de possessió dels 14 nous consellers, i va reclamar una «amnistia» per als líders del procés, encara que sense oposar-se als indults.
Després de la presa de la seva possessió, els 14 consellers i el president van posar a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, i posteriorment el president va fer una compareixença en la qual es va referir a l’informe de la sala penal del Tribunal Suprem que s’oposa a concedir l’indult total o parcial als dotze líders independentistes condemnats.
L’informe del Suprem, segons el president, «segueix la línia repressiva pròpia d’una causa general contra l’independentisme». Per aquest motiu, pensa traslladar al president del Govern central, Pedro Sánchez, amb qui preveu parlar per telefòn aquesta mateixa setmana, la necessitat de buscar una solució «justa i al més aviat possible» al «conflicte polític», que passi per una «amnistia» i per l’exercici del «dret a l’autodeterminació» de Catalunya.
No obstant això, Aragonès no s’«oposarà» als indults als nou líders independentistes presos, perquè poden «fer més suportable el dolor de les persones represaliades, de les seves famílies i de la societat catalana».
També la líder d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va defensar els indults perquè, «sense ser la solució», sí que seria un «primer pas» per desjudicialitzar la política catalana.
En declaracions a La 2 i Ràdio 4, la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va dir que els indults serien «celebrats» en l’àmbit personal «perquè els presos mereixen sortir», però va insistir que l’única solució a la «repressió» passa per una amnistia.
En canvi, el cap de files de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va celebrar la «defensa de la convivència democràtica» que han dut a terme els magistrats del Suprem amb el seu informe contrair a la mesura de gràcia.
Així mateix, l’entitat Societat Civil Catalana va reiterar la seva «ferma oposició» a la concessió d’indults als líders independentistes a la presó i va isntar el Govern espanyol que els denegui i defensi «la legalitat i la Constitució».
