Les crítiques internes dels barons del PSOE, les externes de l’oposició, i l’informe del Suprem no han provocat de moment un canvi de posició del govern de Pedro Sánchez respecte als indults als presos independentistes. El Govern creu que ha arribat «el moment d’encarar els problemes que tenim», segons va afirmar des de Castelló el ministre de Transports i secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos. «És el moment de l’audàcia i el valor» davant «un problema polític complex», va dir, perquè «la covardia i el fet de no assumir responsabilitats» és el que va portar el govern de Mariano Rajoy a enquistar el conflicte amb Catalunya.

Ábalos va voler respondre a l’allau de retrets que el Govern està rebent des que Sánchez va anunciar que afrontaria la qüestió dels indults des dels valors de la «concòrdia», i no de la «revenja». El ministre va recordar que un cop encarada la superació de la pandèmia és el moment d’afrontar el problema català, que ja ha passat pels tribunals, per un 155 i per condemnes, i ara necessita «iniciativa política».

Ábalos va acusar el PP de pretendre «tensar, confondre i desinformar» la societat espanyola sobre els indults. La mateixa formació que «no va saber resoldre» el problema català al seu moment, i que després de l’1-O i la declaració d’independència «va cedir la responsabilitat política al poder judicial». El ministre va contestar els qui consideren que el Govern només busca la seva supervivència amb indults a canvi del suport d’ERC. «No estem aquí per mantenir el poder ni guanyar eleccions, sinó per resoldre amb audàcia un problema, i assumint la responsabilitat provarem d’explicar-ho a la població perquè no es deixi manipular per l’ansietat de la dreta». Ábalos va rebatre les crítiques de l’expresident espanyol Felipe González, i també del Suprem. A González li va recordar que «jo també puc dir que en altres temps decisions van ser molt inoportunes, però es van produir, i ara a qui li toca liderar la convivència i la pau a tot el territori és el president », va dir. Al Suprem li va recordar l’informe favorable a l’indult de Tejero després del cop d’Estat. «Si un entén que hi ha informes que eren d’utilitat general pel bé d’Espanya, per exemple, per indultar el senyor Tejero pistola en mà al Congrés dels Diputats, doncs una mica de coherència amb els antecedents històrics, i també entendre que la Constitució no és el codi penal ni civil, sinó principis que inspiren el nostre projecte de societat, i aquesta és una societat basada en la concòrdia i la cohesió i els consensos».

D’altra banda, La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va assegurar ahir que si el Govern central concedeix els indults als presos de l’1-O no seria «cap èxit» perquè, al seu parer, políticament desarmarien l’independentisme i internacionalment serien «nefastos» per als interessos independentistes.

L’última funció delTribunal Suprem davant dels indults consisteix a revisar si són «arbitraris»

El tribunal només podrà analitzar que la decisió no sigui «absurda, il·lògica o capritxosa»

El Suprem tindrà l’última paraula sobre la mesura de gràcia si finalment el Govern central decideix indultar els condemnats pel procés, però la seva capacitat de revisió està limitada a analitzar que es compleixin els requisits formals i que «l’indult no sigui arbitrari, és a dir, absurd, il·lògic o capritxós».

Fonts jurídiques han informat dels aspectes que la Sala del Contenciós de l’alt tribunal haurà d’analitzar en cas que els partits de l’oposició -com ja han avançat- recorrin aquests hipotètics indults, una mesura en la qual reconeixen que el Govern espanyol pot actuar «amb una certa discrecionalitat». Tradicionalment, el Suprem ha tingut un escàs marge de maniobra a l’hora de revisar un indult limitant-se tan sol a controlar que s’haguessin complert els requisits de forma, com per exemple, si falten informes, en aquest cas s’anul·lava per defecte de forma la decisió del Consell de Ministres. Però tot va canviar a partir de la cèlebre sentència del kamikaze condemnat a 13 anys de presó per circular en sentit contrari a l’AP-7, a València, i causar la mort d’un jove el 2003. Va ser indultat el 2013 a proposta del llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón quan la defensa en aquell procediment l’exercia un despatx on treballava el seu fill. No obstant això, el Suprem el va anul·lar i va variar la seva doctrina en la matèria en assenyalar que no solament es podien controlar els efectes procedimentals, sinó també que la decisió no fos arbitrària. «És a dir, podria entrar a analitzar la motivació de l’indult, per excloure qualsevol tipus d’arbitrarietat», expliquen les fonts. L’Executiu haurà d’argumentar sòlidament les seves explicacions. Les fonts volen deixar clar que si són de caràcter polític «el TS no pot entrar a valorar-ho».