La pandèmia de covid-19 encara no ha acabat, però tot apunta que el seu final està cada vegada més a prop. La millora de la situació epidemiològica, i sobretot l’avanç de la campanya de vacunació, permeten albirar un panorama molt més esperançador. Tot apunta al fet que en breu començarà una «desescalada» en l’ús d’un dels símbols més icònics de la pandèmia; la mascareta sanitària. La pregunta és: Estem preparats per a dir adeu a les mascaretes? I sobretot: Estem en el moment adequat per a fer aquest pas? Cinc especialistes contesten a aquestes preguntes.

L’epidemiòleg Javier Del Águila recorda que la clau de les mascaretes és que «en un context en el qual no sempre saps qui està infectat i qui no, el fet que tots fer servir mascaretes és una mesura de protecció col·lectiva». A curt termini, explica, relaxar l’ús d’aquestes peces sanitàries només serà possible si es mantenen totes les altres mesures de prevenció, com la rentada de mans, la distància de seguretat i el sistema de rastreig de casos. Del Águila apunta al fet que quan la incidència estigui per sota de 50 casos cada 100.000 habitants seria un bon moment per a relaxar l’ús de mascaretes en exteriors. Això sí, l’expert esgrimeix que «la fi de les mascaretes ha d’anar acompanyat d’un seguiment epidemiològic sobre què passa després per a veure si, eventualment, caldria fer marxa enrere».

Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, argumenta que estem davant una «situació epidemiològica bona» en la qual «podem obrir el debat sobre la fi de les mascaretes». Això sí, l’expert argumenta que, en la pràctica, la relaxació en l’ús de mascaretes encara trigarà unes setmanes. «No parlem que demà mateix s’eliminarà el seu ús, sinó que, si tot va bé, en qüestió de tres o cinc setmanes ja tindrem un panorama més favorable per a començar aquesta desescalada», explica Almirante. L’epidemiòleg pronostica que, si tot continua com ara, hi haurà comunitats autònomes que podran relaxar aquesta mesura en espais exteriors entre mitjans i finals de juny.

Oscar Zurriaga, vicepresident de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), apunta a un panorama molt menys optimista. «La situació epidemiològica canvia radicalment d’una comunitat a una altra i encara hi ha moltes que estan per sobre d’una incidència acumulada de 140», recorda. L’especialista recorda que, segons recullen els últims butlletins sanitaris, encara hi ha més de 5.950 pacients ingressats amb covid-19, les UCI atenent a més de 1.690 malalts per coronavirus i, en general, el sistema sanitari continua estant al límit per aquesta malaltia. I aquesta, segons apunta Zurriaga, no és una situació favorable per a començar la desescalada de la mascareta. «No és el moment d’obrir aquest debat. Cal esperar que el nivell de cobertura vacunal sigui major», esgrimeix el portaveu de la SEE.

Clara Prats, investigadora del Grup de biologia computacional i sistemes (BIOCOMSC-UPC), també apunta a la campanya de vacunació com a indicador clau per a la desescalada de les mesures anticovid. L’experta suggereix fixar-se en dos paràmetres; la cobertura vacunal i la incidència acumulada. Seguint aquesta guia, Prats apunta al fet que «quan un 80% dels majors de 60 i el 40% dels majors de 50 estiguin vacunats amb almenys una dosi llavors sí que podria començar-se a relaxar mesures». Per a llavors, tot apunta al fet que la incidència acumulada també haurà baixat considerablement (i probablement està per sota de 100 casos per cada 100.000 habitants). Així i tot, la biofísica recorda que «els indicadors ja no signifiquen el mateix, perquè sigui com sigui la circulació del virus, la població que potencialment desenvoluparia una forma greu de la malaltia ja està protegida»

Rafael M. Ortí Lucas, president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), recorda que el debat sobre el final de la mascareta ve des de lluny. Fa ja un mes que als Estats Units, Regne Unit, Israel, entre altres, s’ha començat a relaxar aquesta mesura en determinats espais. Ortí apunta al fet que, en el cas espanyol, caldria modular l’ús de la mascareta en funció de la incidència acumulada. Si aquest indicador se situa per sota de 25 casos cada 100.000 habitants i, al seu torn, els altres números mostren que l’epidèmia està a la baixa es podria plantejar un ús de màscares menys restrictiu.

«A la Comunitat Valenciana, per exemple, hi ha al voltant de 250 pobles i diverses comarques en «0» d’incidència», exemplifica. Així i tot, Ortí pronostica que la fi de les mascaretes només estarà dictat per criteris sanitaris. «És probable que la pressió econòmica social i política influeixi en la presa de decisions. Les zones turístiques seran les primeres a pressionar per a eliminar les restriccions de mascaretes», argumenta.