El ministre de Política Territorial i Funció Pública conversa al final d’una setmana clau per al Govern central i per al seu departament. El cop de porta del Tribunal Suprem als indults del procés ha deixat els líders de l’1-O en mans de l’Executiu, i el també líder del PSC defensa amb claredat aquesta mesura de gràcia.
Mereixen l’indult els condemnats que no han mostrat «ni el més feble indici de penediment», segons paraules del Suprem?
La llei de l’indult, de 1870, no exigeix aquest penediment. Quan els condemnats diuen «ho tornarem a fer», sempre he entès que tornaran a intentar que Catalunya sigui un país independent.
Queda clar que l’independentisme no descarta el retorn a una ruptura unilateral.
No crec que se saltin la llei sabent quines conseqüències té fer-ho. La unilateralitat va ser derrotada. Aquí només es van saltar la llei quan governava el PP. Des que governa el PSOE això no ha succeït, i estic convençut que no succeirà.
Felipe González assenyalava que no indultaria els presos del procés en aquestes condicions, perquè no hi ha penediment.
Em quedo amb el que Felipe González va dir al final. El problema aquí no és de penediment, sinó que és que un s’ha de comprometre a complir amb la llei. I això està assegurat perquè no crec que tornin a incomplir-la. I si això succeís, l’Estat tornaria a demostrar la seva fortalesa. L’Estat va demostrar la seva força i en aquests moments està en condicions de demostrar si vol la seva magnanimitat.
El Suprem considera els indults una «solució inacceptable». No deixa molt poc marge al Govern per fer-ho?
Respectem l’opinió del Tribunal Suprem, però no tenim per què compartir-la. Si el Govern decideix indultar, no esmena la plana al tribunal. És una consideració política d’interès general, no jurídica.
I si els indults són l’oportunitat per fer creu i ratlla a Catalunya?
Creu i ratlla seria una amnistia, que no és el cas. Esborrar no, perquè el que ha passat ha passat, i la gravetat dels fets de 2017 romandrà per sempre en la història. Els indults no l’esborren. Ens permeten avançar? Sí, però això no és creu i ratlla. És esbrossar el camí.
En què permeten avançar?
En un diàleg dificultat amb líders independentistes a la presó.
Demanarà el Govern un gest a l’independentisme?
Pere Aragonès ha insistit en la cerca de solucions [al conflicte] acordades i en les seves paraules no apareix un sol indici de voluntat de saltar-se la legalitat.
Pot demanar-li que afermi l’estabilitat parlamentària.
Això no és «si tu em dónes estabilitat, jo t’indulto». L’única cosa que ha demanat el Govern és que a Catalunya hi hagi estabilitat, disposició al diàleg i compliment de la llei. I Aragonès no està parlant de discòrdia, sinó de concòrdia.
Al PSOE hi ha temor al cost polític i electoral dels indults.
Sí, però governar sempre implica haver de prendre decisions, que no totes són pacífiques o unànimes, i que poden tenir costos. Jo crec que una majoria d’espanyols veurà que el que mou al Govern és un objectiu que es pot compartir, que és el desitjable.
Quin és el punt d’acostament en la taula de diàleg? Un nou Estatut?
Un aprofundiment en l’autogovern és el camí, però hi ha posicions diferents. El normal seria fixar-se en les prioritats en les quals tots els catalans coincideixen: lluita contra la pandèmia, recuperació econòmica, escut social... Per aquí es poden començar a teixir relacions de confiança mútua i complicitat que permetin abordar altres coses.
Va dir que la reforma de la sedició potser no era aconsellable perquè no hi hauria vots suficients per poder tirar-la endavant, ni per part dels grups de la dreta ni per les forces independentistes.
La reforma de la sedició és oportuna. El que no serà és viable. Si el Govern creu que val la pena impulsar aquesta reforma, té perfecte dret a proposar-la. Al que no està obligat és al fet que s’aprovi, perquè el Govern per si sol no té majoria suficient.
Si Esquerra Republicana i Junts per Catalunya trenquen, el PSC estaria disposat a fer costat a Aragonès?
Volem de president de la Generalitat a Salvador Illa. No ha pogut ser, però si aquest esquema de funcionament fracassa, caldria replantejar-lo tot. Si el Govern que ha sortit no és capaç de continuar, hauria de convocar eleccions.
Els socialistes no es plantegen entrar al Govern de la Generalitat o apuntalar Aragonès?
Ell ja ha dit que no vol comptar amb els socialistes. En política, la llibertat mana. I ERC ha volgut governar amb Junts. Si això fracassa, no té molt sentit anar a una altra cosa.
No tem que s’instal·li una sensació de canvi de cicle a Espanya després de les eleccions madrilenyes? Partit Popular i Vox, segons algunes enquestes, podrien aconseguir ara la majoria absoluta.
Diré la veritat del que sento: no crec que hi hagi una majoria d’espanyols partidaris que el futur Govern estigui format pel PP i Vox. El que hem de fer és encertar nosaltres. No crec que sigui generalitzable el resultat de les eleccions a Madrid.
Són 300.000 els interins les places dels quals pretén estabilitzar amb oposicions noves o en curs. Creu que molts d’ells, amb llargues carreres, als quals els és difícil treballar i estudiar, i moltes d’elles dones, podran consolidar la seva plaça?
Sí, perquè en el procés d’estabilització, mancant ajustar les xifres, l’experiència en l’Administració pesarà un 40%. Això afavorirà molt l’estabilització de places. Donarem una bona solució a un problema que s’ha anat acumulant en el temps i impedirem que es reprodueixi de cara al futur. No permetrem que hi hagi places ocupades per interins per un període superior a tres anys, i aquesta serà la reforma que enviarem al Congrés dels Diputats al juny.
Segueix sense preveure indemnitzacions per a aquells que perdin la plaça?
No ens ho hem plantejat. No pot ser que s’acumuli, com passa en algunes administracions, una interinitat superior al 40%. La interinitat que hi ha en l’Administració de l’Estat és la raonable, d’un 8%.
No es poden disparar les denúncies judicials?
No podem fer a ningú funcionari per llei, perquè la nostra Constitució estableix que s’han de complir criteris d’igualtat, de mèrit i capacitat. Aquí no hi ha dreceres.
