Les presumptes estafes amb moneda digital com bitcoin o Ethereum han irromput amb força als tribunals espanyols, on s’acumulen denúncies i querelles de milers d’afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d’euros mitjançant esquemes piramidals. L’Audiència Nacional investiga actualment quatre estafes massives.

De moment, a Espanya el major presumpte frau per volum defraudat és el de Algorithms Group, empresa d’inversió en bitcoin radicada a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d’euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l’Audiència Nacional.

La querella, presentada per Zaballos Advocats, enumera una sèrie de presumptes delictes com estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita, i es dirigeix contra Javier Biosca –en crida i cerca des del passat 10 de maig– , la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.

Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms hi ha Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d’euros. Després d’una denúncia en un jutjat de Huelva del despatx Aranguez Advocats, l’Audiència Nacional ha de pronunciar-se sobre la seva competència, després que el jutjat s’inhibís.

El cervell de la trama és Andrea Zanon, que entre 2009 i 2016 va ser responsable de l’àrea de riscos de l’Orient Mitjà del Banc Mundial. El 2020 va crear Nimbus a Malta, i a l’octubre d’aquell any la societat ja va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.

Un altre dels casos és el de Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d’euros, però podria ascendir fins als 100 milions. El titular de Jutjat Central d’Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d’un jutjat de Tenerife en entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.

També l’Audiència Nacional va obrir a finals d’abril diligències després d’una querella presentada contra la plataforma de moneda digital Kuailia. Segons l’acte del jutge, els inversors canviaven euros per Ethereum a través d’un moneder virtual amb un contracte de 1.000 dies de durada. El jutge té indicis que, a més de l’operativa piramidal amb les monedes digitals, Kuailian podria haver comès frau fiscal, en estar domiciliada a Estònia.