Que les vacunes contra la covid acabin administrant-se, amb totes les garanties i seguretat és una de les responsabilitats d’Anna Bonet. És la responsable de la gestió de les vacunes a la Regió Sanitària de la Catalunya Central. Oficialment se’n diu Servei de Gestió Integral de Vacunes (SEGIP). També és la cap de Farmàcia. D’ella depèn l’assignació de vacunes al territori, que el repartiment del medicament es faci en les condicions necessàries, coordinar-se amb els centres de primària i els hospitals i, en definitiva, que tot l’engranatge rutlli. «El més important és que la vacuna arribi a la ciutadania», explica. I perquè això sigui possible s’han d’acoblar un munt de peces, i cap d’elles no pot fallar.
Exactament en què consisteix la seva feina?
Les meves funcions, en el cas de les vacunes, és que arribin a la ciutadania. Es tracta de la provisió, d’informar de les estratègies de vacunació... No només portem la de la covid. També hi ha la cobertura de vacunació sistemàtica infantil, la dels adults, les campanyes escolars... Ara amb el focus de la covid es tracta de traslladar les estratègies que ens venen marcades per l’Agència de Salut Pública, i bàsicament el que fem és anar revisant les cobertures per veure si la vacunació arriba com ha d’arribar, i a la població que ho ha de fer. També resolem els dubtes que hi ha respecte les vacunes.
Com arriben les vacunes i com les gestiona?
Hi ha una assignació de dosis que arriba a Sanitat i el ministeri les distribueix proporcionalment en funció de la població a les diferents comunitats autònomes. A Catalunya aquesta assignació pivota sobre l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que interactua amb les diferents regions sanitàries. La meva feina és fer l’assignació de dosis que correspon a cadascú en funció de l’estratègia que s’està prioritzant. Com que interactuo amb tots els agents de salut sé el volum de candidats a vacunar de Primària, els hospitals, etc.
I un cop feta l’assignació ?
Informo a tots els CAP, hospitals, i el que llavors gestiono és la part de logística. M’arriben les vacunes un dia determinat, i jo el que garanteixo és que arribin de forma oportuna a tots els punts de vacunació. Una de les meves responsabilitats és garantir la traçabilitat de la vacuna. Que jo sàpiga en tot moment on són, que mantinguin la cadena de fred...
Tot ha de quadrar....
Hi ha un handicap. Normalment les vacunes tenen una caducitat llarga. En canvi aquestes, sobretot amb l’ARN missatger de Pfizer arriba congelada a Espanya, es distribueix a les comunitats autònomes, i en el moment que es descongela té 5 dies de caducitat [recentment s’ha anunciat que es podrà guardar un mes en nevera]. Per tant, hem de lligar molt bé la part logística i d’administració. Això vol dir que abans que arribin he de tenir les dosis assignades, fer la planificació a l’avançada, informar de forma ràpida els punts de vacunació perquè han de fer l’oferta de la campanya perquè la gent es pugui vacunar. Aquesta oferta no la pots llençar el mateix dia que arriben les vacunes perquè tenen una caducitat molt curta.
A la regió sanitària central ja arriben descongelades?
Sí. Això vol dir que prèviament hem de tenir la planificació feta. Amb les altres, les d’adenovirus no replicatius, és diferent. La nostra màxima prioritat és que no es perdi cap vacuna i no volem tenir-ne d’immobilitzades perquè no té sentit.
Per què parla de vacunes ARN missatger, en el cas de Pfizer i Moderna, o de vacunes adenovirus no replicatius quan es refereix a AstraZeneca i Janssen?
Parlo d’aquesta manera perquè jo crec que hem de fer pedagogia. Totes les vacunes són eficaces, i s’han posat unes etiquetes que fa que hi hagi molt estigma a determinades marques que ens dificulten que la campanya evolucioni de forma favorable amb algunes vacunes. A més a més quan em vaig fer càrrec del servei de farmàcia vaig instaurar que no havíem de parlar de noms comercials, sinó de principis actius.
S’ha gestionat bé la polèmica generada sobretot amb la vacuna AstraZeneca?
Jo crec que no s’ha gestionat massa bé tot el tema d’incidents que hi ha hagut respecte la seva seguretat. S’ha posat molt el focus a un nom i a un cognom, i en realitat crec que és una desviació que ha fet que vacunes molt bones tinguin una reticència molt important. I això és una cosa que no ens podem permetre. Tenim un recurs que com qualsevol medicament pot tenir els seus esdeveniments adversos. La incidència, que és veritat que pot ser greu, no és més freqüent que la que pot passar amb altres medicaments. Amb dades objectives es pot considerar absolutament segura. Al final les vacunes són medicaments preventius, que eviten que emmalaltim. En aquest cas encara amb més raó de ser perquè no estem parlant d’un brot epidèmic en un lloc concentrat, sinó que té un impacte a nivell mundial. No ens ho podem permetre.
Llavors què s’ha de fer per vèncer reticències ?
Ens hem de regir pel que marquen les agències de salut. I en aquest cas han estat molt clares. Quan hi ha decisions arbitràries que poden ser diferents entre països es genera incertesa en la societat. Per què es prenen certes decisions?. Segur que científiques no són. No entro si és un tema polític o no, però científic segur que no. També és veritat que hem viscut la pandèmia al minut i al segon des del primer dia, i això ha fet que s’hagi mediatitzat absolutament tot. Tothom és bo per opinar, per qüestionar... I això genera intoxicació. I moltes vegades les veus més autoritzades queden apagades.
Les vacunes es distribueixen per número d’habitants?
Vam començar repartint les dosis en funció de la població assignada i per la franja d’edat que estava indicada, però al final també hem anat rectificant. Com que tenim els informes de com van evolucionant les cobertures, el que hem de fer abans de la nova assignació és veure com estan les cobertures al territori i anar acompanyant aquells equips que les tenen més baixes. Modulem entre el que hauria de ser teòric i el ens anem trobant a nivell pràctic que és la cobertura de vacunació.
De què depèn que a una persona li administrin una vacuna o bé una altra?
A nivell nacional es decideix quina vacuna s’utilitzarà en funció de les campanyes. No hi ha la possibilitat de triar-la. Però tampoc té sentit perquè totes les vacunes han passat els estàndards que marcava l’OMS. Les que tenim han demostrat que són eficaces. Redueixen les complicacions, les complicacions greus i la mortalitat. Aquesta comparació que hi ha entre vacunes és errònia. No n’hi ha una que sigui bona, i l’altra més bona, o una de bona i l’altra de dolenta. Més que bones jo diria que són eficaces. Si dius bo vols dir que n’hi ha algun de dolent. I no. Parlem d’eficàcia.
Deia que una de les seves responsabilitats és que les vacunes arribin com han d’arribar al ciutadà. Ho fan ?
Sí. Cal pensar que les vacunes en general són medicaments termolàbils. S’ha de mantenir la cadena de fred. Això fa que haguem de ser molt curosos. Amb les vacunes de la covid i amb totes. Llavors hi ha un altre element clau: qualsevol persona que rep la vacuna a qualsevol punt de Catalunya, ha de quedar automàticament registrat. És a dir, no només es tracta que hi hagi l’estoc disponible, sinó garantir la cadena de fred, que hi hagi material fungible per administrar-la com les xeringues, el sistema informàtic, la formació de la gent, les neveres... Tot això és el que hem de garantir. És un engranatge que passa desapercebut, però hi ha molt contingut al seu darrere.
Localitzar les persones que no es volen vacunar
Qui es vulgui vacunar, cap problema. Tret dels logístics, de la campanya que estigui en marxa en funció de la franja d’edat i que potser no troba hora, ni a la primera ni a la segona, al lloc on voldria. Però, i qui no es vol vacunar?. També se’ls busca per saber-ne els motius i plantejar, si cal, noves estratègies per esvair dubtes a tothom qui tingui reticències. Segons Anna Bonet, «hem de ser proactius i anar-los a buscar» per tenir la màxima informació possible.
Mentrestant la campanya avança i es prioritzen i es consoliden els punts de vacunació fixes. En el cas de Manresa el Palau Firal; l’Hotel d’Entitats a Berga o l’Escorxador a Igualada. Els Centres d’Atenció Primària han tingut un paper important en la vacunació, sobretot de la gent gran o malalts crònics, que ara es desplaça als esmentats punts centralitzats. «Estem arribant a gent més jove, que té capacitat de mobilitat, que treballa i es mou». Primària, però no deixarà de fer-ho. «No tothom vol anar a vacunar-se en aquests punts, i hem de continuar garantint la vacunació a Primària perquè no tothom és igual, i perquè també té aquesta funció més comunitària de continuar analitzant les cobertures de la seva població assignada».
