Les relacions familiars mantenen viva la covid a Manresa, una de les ciutats grans de Catalunya amb major risc de rebrot. Aquesta alta incidència es dona des de fa setmanes d’una forma sostinguda. Manresa ha liderat en diverses ocasions el rànquing de risc de rebrot de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants. També té una incidència acumulada a 14 dies, el que vol dir els casos diagnosticats durant aquest període de temps, molt alta. Fins dilluns era de risc extrem.
Les interaccions socials, sobretot en l’àmbit familiar, explicarien aquesta alta incidència de la covid a Manresa. A principis d’aquesta setmana, per exemple a la capital del Bages hi havia 38 brots detectats en l’àmbit familiar, alguns dels quals després d’una celebració, i 4 relacionats amb la feina, segons ha explicat a Regió7 la responsable de Salut Pública a la Regió Sanitària de la Catalunya central, Imma Cervós. Aquests brots, que Cervós comenta que són explosius, fan que els indicadors de la covid de la ciutat siguin alts.
Rastreig de la pandèmia
«La situació, però, està sota control perquè tenim identificats molt bé aquests casos, els contactes estrets i es fa un rastreig molt clar de l’expansió de la pandèmia per aturar les cadenes de transmissió amb aïllaments i quarantenes».
Cervós assegura que les dades, ja sigui el risc de rebrot, la incidència acumulada o bé la velocitat de transmissió (l’Rt), s’han de posar en context i «hem de mirar què està passant». En aquest cas quan es produeixen 2 o 3 brots, «fa que hi hagi un repunt» de les dades.
Aquests brots s’expliquen per factors socioeconòmics i sobretot per les relacions familiars. En alguns casos s’han produït després d’una celebració. «Ens hem començat a socialitzar i encara tenim la pandèmia entre nosaltres», remarca. «Hi ha un sector de la població que interacciona molt i apareixen aquests brots». No es produeixen en col·lectius vulnerables com va passar al principi de la pandèmia amb la gent gran, per exemple, sinó en joves i, ja dins l’àmbit familiar, en persones amb una edat mitjana de 40 anys.
En canvi només se n’han detectat 4 de laborals. Per a Cervós és una dada significativa. En l’àmbit laboral, assegura, es mantenen les mesures de seguretat com l’aforament, la higiene o la mascareta. Però en l’àmbit familiar hi ha un cert relaxament causat pel que s’anomena fatiga pandèmica, i és quan la covid rebrota i els índexs d’incidència es disparen.
Tendència a la baixa
Segons Cervós, tot i que els indicadors de Manresa són alts, les dades tenen una clara tendència a la baixa. Dilluns la incidència acumulada a 14 dies era de 256 casos per cada 100.000 habitants. Fa sis setmanes era superior a 500, i ahir havia baixat a 214. L’Rt ha passat d’1,17 la setmana passada a 0,64, ara. I el risc de rebrot era ahir de 155 davant els 375 punts de la setmana anterior.
«Aquí hi ha l’efecte vacuna. Sabem que una persona vacunada ho pot encomanar igualment, però la capacitat de transmissió és menor. Per tant hem de continuar sent curosos. La vacunació també alleugerirà les tensions al sistema sanitari. Hem de mantenir les mesures de prevenció fins que tinguem més cobertura».
Les comarques de la Catalunya central van ser de les més afectades per la primera onada de la pandèmia. El Berguedà, l’Anoia, el Bages i el Moianès, van registrar els índexs de mortalitat més elevats de Catalunya. Aleshores responsables de Salut de la regió central van coincidir en què l‘envelliment de la població va fer que la covid s’acarnissés a les comarques centrals. També pel fet que a Catalunya la pandèmia va començar a l’Anoia.
