Jordi Pujol demana perdó en un llibre i nega ser una persona «corrupta»

«Sobretot haig de demanar perdó a la gent del meu país. Això és el que compta. Pot semblar una figura literària, això de demanar perdó al jove que era jo fa més de 60 anys, però no ho és. No sé ben bé què és, però, en qualsevol cas, no és una figura literària. És l’expressió d’un dolor», admet en el llibre «Jordi Pujol, entre el dolor i l’esperança» (Editorial Proa i Enciclopèdia), de Vicenç Villatoro, publicat ahir.,

Segons Pujol, demana perdó no amb ànim de rehabilitació perquè manifesta la voluntat d’assumir uns errors personals que viu «amb ràbia i vergonya», però no vol caure en la desesperació que el porta a autodestruir-se. De fet, defineix diversos cops el que ha passat com un «trencament» i admet que costa entendre que ha acceptat tenir uns diners a l’estranger no declarats a Espanya, que no va utilitzar ni va gastar, i que això ha generat tristesa, decepció, indignació i l’ha obligat a reflexionar sobre si mateix. «És veritat que estic imputat, però sense cap mena de prova que m’involucri en fets de corrupció. Jo no soc un corrupte», afegeix Pujol en la seva defensa, i assegura que està preparat per anar a la presó, per a la ruïna i per a la mort, però no per al deshonor i la vergonya pública.

Pujol assumeix que la recuperació de la seva figura serà «lenta i dolorosa, i en el millor dels casos no serà completa», i que des del primer moment es va apartar de la vida política i social. Segons Pujol, ha patit un «acarnissament intens i furiós» i desconeix si la història l’absoldrà, però reivindica el que va fer a la Generalitat durant els seus governs.

Procés independentista

Sobre si veu possibilitats d’introduir elements de pacificació, diàleg i negociació en el procés independentista, Pujol constata que «no hi ha hagut un intent seriós de restablir ponts de diàleg i de negociació, d’autèntica negociació, no per perdre el temps o per tergiversar». «Jo no vaig impulsar el moviment independentista», recalca l’expresident, després de recordar que durant anys va situar la reivindicació de Catalunya dins un projecte espanyol i europeu, i va frenar iniciatives de ruptura o distanciament.

Després d’advertir que no contribuirà al fet que la política sigui un «i tu, més», deixa clar que no estirarà la manta per més que l’hi demanin, arran d’un comentari que va fer durant la seva compareixença al Parlament per parlar de la causa contra ell i la seva família.

També creu que per tirar endavant qualsevol projecte col·lectiu a Catalunya cal tenir «la casa ordenada, i no ho està», tot i que entén que Catalunya reclami respecte per la seva identitat i institucions i que demani més autogovern i una reforma de l’estructura política de l’Estat. «No tant la independència, excepte en algun moment de tensió especial, com ara fa una part molt important del poble català», subscriu Pujol, que avisa que el nacionalisme català -independentista o no- pot ser un factor important de desgavell en la política espanyola. En la seva opinió, sembla evident que Catalunya «no aconseguirà la independència» malgrat l’augment dels qui la defensen, però pot crear una situació que perjudiqui seriosament l’estabilitat de l’Estat, i per això crida a fer un esforç per a l’acostament i trobar un clima de diàleg que permeti precisar el punt en el qual es van espatllar les relacions.

Convergència

Sobre les acusacions de presumpte finançament irregular de Convergència, Pujol precisa que molts partits i polítics europeus, també espanyols, han tingut problemes semblants «però en cap no hi ha hagut l’acarnissament que hi ha hagut contra CDC». Tot i que assegura que pot admetre que hi pot haver casos en què hi ha hagut actuacions incorrectes i punibles, creu que amb l’increment de la tensió de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya la mobilització política, policial i jurídica contra ell i contra CDC «s’endureix molt, i es mobilitzen tota mena d’instàncies, legals o no, que esquitxen a tothom». També es refereix a la crisi de l’espai convergent, i creu que es podria haver fet «de manera més serena, i salvar més mobles».