El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va admetre ahir que els indults poden «alleujar el conflicte, pal·liar el dolor de la repressió i el patiment de la societat catalana», i va afirmar que la via unilateral no és viable ni desitjable.
En una carta publicada al diari ‘Ara’ i a La Sexta, va defensar que l’amnistia és la millor solució, però que «qualsevol gest en la línia de la desjudicialització del conflicte ajuda a poder recórrer aquest camí». També va sostenir que l’amnistia és la seva «prioritat per eliminar l’aposta per la persecució judicial», perquè argumenta que no només es tracta dels presos independentistes i els dirigents a l’estranger, sinó de les 3.000 persones implicades en causes judicials relacionades amb l’1-O que haurien de rebre aquesta mesura. La carta redactada per Junqueras es fa pública en espera dels indults que el Govern espanyol prepara per als presos impulsors de l’1-O que es preveuen abans de l’estiu.
Junqueras també sosté que la millor via per a la independència és l’escocesa i aconseguir un referèndum pactat, perquè considera que és la que genera més reconeixement internacional, a diferència de la unilateral: «Sabem que altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l’objectiu que cal assolir».
El dirigent republicà destaca que, més de tres anys després de l’1-O, ERC ha fet una reflexió profunda sobre les fortaleses, febleses, errors i encerts de l’independentisme per extreure aprenentatges. Així, apunta que la reacció de l’Estat a l’1-O es va percebre «per gran part de la societat catalana com cada vegada menys legítima i allunyada dels principis democràtics», però alhora adverteix que han de ser conscients que l’acció de l’independentisme tampoc no es va entendre com plenament legítima d’una banda important de la societat catalana. «En aquest sentit, vull tornar a allargar la mà a tots els que s’han pogut sentir exclosos perquè el nostre objectiu ha de ser precisament el de construir un futur que inclogui tothom», afegia, i va explicar que la voluntat d’ERC continua sent la independència, perquè creu que és la millor manera d’ajudar la ciutadania de Catalunya.
En aquest sentit, va recalcar que, segons ell, el referèndum d’autodeterminació és un consens en la societat catalana que s’ha d’atendre des de l’Estat: «No podem negar la realitat, ningú. No podem actuar com si aquests consensos no existissin. Ningú».
Per assolir la independència, considera que la millor via per fer-ho és l’escocesa a través del pacte i un referèndum acordat: «És l’opció que genera més garanties i reconeixement internacional immediat». Segons Junqueras, per assolir la independència és «imprescindible construir una gran majoria a Catalunya, però també cal guanyar-se la legitimitat a tot arreu; la partida es juga dins i fora». «Per això, no renunciarem mai al diàleg ni a la negociació. Seria una ingenuïtat creure que el diàleg polític amb l’Estat donarà fruits tangibles de manera immediata, però creure que en podem prescindir seria una irresponsabilitat claríssima. Per molt que es critiqui i es ridiculitzi, la taula de diàleg i negociació entre governs és un èxit en ella mateixa perquè obre un espai per a la potencial resolució del conflicte», raona en la carta.
El Govern rep la carta de Junqueras com un «moviment important»
El Govern creu que s’ha produït un «moviment important» amb la carta del líder d’ERC, Oriol Junqueras. L’Executiu porta setmanes fent pedagogia sobre la necessitat d’apostar per la «concòrdia», la «convivència» i el «diàleg» per resoldre aquest conflicte, enfront de la «venjança» i la revenja», mentre el Ministeri de Justícia acaba de preparar els expedients que preveu elevar al Consell de Ministres en les pròximes setmanes. Això sí, davant aquesta estratègia, el Govern esperava de l’independentisme un gest que demostrés que els indults són ben rebuts i que poden ajudar a la reconstrucció dels «ponts» de diàleg que es van dinamitar del tot en 2017, per justificar així la possible adopció d’una polèmica mesurada que ha generat un fort rebuig en l’oposició però també en alguns sectors del PSOE.
Per la seva banda, el cap de l’oposició al Parlament, el socialista Salvador Illa, considera que la carta de Junqueras beneeix els indults i qüestiona la unilateralitat és una «contribució positiva» al diàleg. «Tot el que sigui fer passos per obrir un nou temps, en la direcció del diàleg, de la negociació, d’aconseguir acords i, per tant, de descartar tot el que sigui una ruptura unilateral de l’estat de dret -que hem vist que no porta enlloc- ho saludem positivament i ho veiem com una contribució positiva», va dir ahir. A preguntes dels mitjans, l’exministre va refusar opinar sobre si la carta de Junqueras apropa els indults, ja que va subratllar que és una decisió que competeix exclusivament al Govern de Pedro Sánchez.
El líder del PP, Pablo Casado, va assegurar que fa uns mesos va escoltar Oriol Junqueras dir que els indults se’ls podia «ficar el Govern per no sé on», després que ara hagi admès que la mesura de gràcia pot «alleujar el conflicte». També va assegura que ja són «massa enganys i mentides» dels independentistes i del Govern.
JxCat demana «no renunciar a cap via» per aconseguir la independència
La portaveu i vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, va demanar ahir no renunciar «a cap via» per aconseguir la independència i va recordar que l’1-O va ser «unilateral». Així ho va dir en una roda de premsa telemàtica en ser preguntada per la carta dOriol Junqueras. Artadi va apuntar que l’independentisme té la «obligació» d’explorar totes les vies, encara que reconeix que la via negociada «faria més fàcil la vida a tothom». «És tan evident això com l’evidència de la unilateralitat de l’Estat com a reacció al dret d’autodeterminació», va indicar la portaveu de Junts, que va insistir que és l’Estat qui exerceix la unilateralitat. I va dir que l’independentisme «no ha renunciat a la unilateralitat» i que ERC tampoc hi renuncia en la seva ponència política, com tampoc ho fan JxCat i la CUP. Sobre els indults, Artadi va reiterar que, personalment, són «molt benvinguts», però no suposen cap solució al conflicte ni cap punt d’inflexió, i els atribueix a les «pressions» que rep el govern central «per part d’Europa».
