Els magistrats del Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer creuen que el Suprem va vulnerar el dret de reunió de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en una sentència que, segons el seu parer, «amenaça d’empobrir la nostra democràcia».

El Constitucional va donar a conèixer ahir les sentències de les quals va avançar la passada setmana el veredicte, en les quals va desestimar els recursos de Sànchez i Cuixart per la seva participació al procés quan eren presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, fets pels quals el Suprem els va condemnar a nou anys de presó i nou d’inhabilitació absoluta.

Com en les anteriors sentències, Xiol i Balaguer es desmarquen de la majoria i veuen desproporcionades les penes imposades, però en aquesta ocasió afegeixen un matís rellevant, atès que mentre que els altres condemnats eren membres d’un govern, els Jordis eren líders socials «les possibilitats dels quals de participació i interlocució en el debat públic estan especialment garantides» pel dret de reunió.

Segons el parer d’aquests dos magistrats, les mobilitzacions ciutadanes del 20 de setembre i de l’1 d’octubre de 2017 es van desenvolupar «per mitjans estrictament pacífics» i, encara que pretenguessin obstruir l’efectivitat de manaments judicials, no tenien per objectiu «un aixecament social que possibilités la declaració d’independència de Catalunya», sinó pressionar el Govern central per convocar una consulta popular.

Per aquestes raons, Xiol i Balaguer opinen que una sanció penal a aquesta conducta -especialment amb la «severitat» de la que se’ls va imposar- «resultava desproporcionada i amb un indesitjable efecte desànim en l’exercici d’un dret fonamental», més encara tractant-se dels màxims representants de dos grups de la societat civil de gran projecció pública.

«Una ingerència en el dret de reunió, amb un devastador efecte desànim sobre aquest dret, que amenaça amb empobrir la nostra democràcia, amb alinear-nos amb societats disciplinades per l’abús del sistema penal en la repressió de conductes que es desenvolupin en l’àmbit material de drets fonamentals», adverteixen els magistrats. I que amenaça també, afegeixen, «amb allunyar-nos, en definitiva, de la necessitat d’una interpretació i aplicació progressiva d’aquells drets que possibiliten la normal participació de la ciutadania en les democràcies plenes».

Els magistrats reconeixen que va haver-hi «esporàdics actes de violència física que, tot i podent ser previsible en atenció a la situació social i institucional» a Catalunya, es van produir «fora del control» dels líders socials que van romandre pacífics.

Sobre aquest tema, expliquen que les crides a la mobilització per «promoure una actitud desobedient a resolucions» dels tribunals, «possibilita justificar una restricció legítima del dret de reunió en forma de sanció» per «preservar el compliment de les resolucions judicials».

Perquè, matisen, «acudir a la repressió penal d’aquestes conductes i a la imposició de penes privatives de llibertat de tan llarga durada (...) en absència de violència té un tan sever impacte desencoratjador sobre l’exercici del dret fonamental de reunió».

L’aval del Constitucional al Suprem arriba en plena polèmica pels indults que previsiblement concedirà el Govern als líders independentistes catalans, rebutjats de pla pel Suprem.

Precisament, el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va defensar recentment en les seves al·legacions al Suprem sobre l’indult que no està penedit i que tot el que va fer ho tornaria a fer perquè no va cometre cap delicte; mentre que l’exlíder d’ANC i secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va rebutjar informar el tribunal, si bé ha dit després que no ha de demanar perdó.