El jutge de Barcelona que investiga el suposat desviament de fons públics a Waterloo ha situat l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, entre ells el responsable de la seva oficina, Josep Lluis Alay, en la plataforma anònima Tsunami Democràtric, i l’ha remès a l’Audiència Nacional.
En una providència, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que segueix el rastre a l’entorn de Puigdemont en l’anomenat cas Volhov, s’ha inhibit en tot allò relatiu a les investigacions de la plataforma que va organitzar les protestes després de la condemna a la cúpula del procés, i ho ha remès al jutge de l’Audiència Nacional que ja anava al darrere de Tsunami Democràtic.
En concret, el jutge envia al jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, a qui la Guàrdia Civil situa en els seus informes a la cúspide de Tsunami, l’exdirigente de CDC David Madí i l’empresari anoienc de la comunicació Oriol Soler, tots membres del denominat «estat major» de l’1-O.
El jutge també acorda remetre a l’Audiència Nacional les investigacions sobre Tsunami relatives a l’historiador Josep Lluis Alay, responsable de l’oficina de Carles Puigdemont i home de confiança de l’expresident, a qui acompanyava quan al març del 2018 va ser arrestat a Alemanya.
També figuren entre els investigats que ara el jutge envia a l’Audiència Nacional l’escriptor i empresari Josep Campmajó, de qui les intervencions telefòniques del cas Volhov han tret a la llum suposats vincles amb Tsunami, així com l’informàtic de Waterloo Jaume Cabaní, que suposadament va tenir un paper clau en la transferència de diners a Puigdemont, mitjançant criptomonedes, i en la creació d’una «república digital» per eludir els controls de l’Estat.
L’última de les encausades que el jutge de Barcelona envia a l’Audiència Nacional és Marta Molina, una militant d’ERC que segons els atestats policials utilitzava l’àlies de Mandela en les accions de Tsunami Democràtic. Segons les investigacions, Molina era una persona de confiança de Vendrell i al costat del també investigat Josep Campmajó, àlies Canalla, formen el «nucli de confiança» del Vendrell.
De fet, el jutge va detallar en un de les seves actuacions en el cas Volhov que Molina tenia «responsabilitat» en l’organització d’accions de Tsunami Democràtic, entre les quals les del clàssic entre el FC Barcelona i el Reial Madrid del 18 de desembre del 2019.
Arran de les escoltes telefòniques efectuades per la Guàrdia Civil durant l’any i mig en què la causa va romandre en secret, el jutge va considerar acreditat que Vendrell va exercir una activitat de «direcció i participació directa» a Tsunami Democràtic. Segons el jutge, aquesta funció directiva de Vendrell es comprova en algunes de les seves afirmacions intervingudes, com «ja enviaré gent per protegir la plaça Urquinaona» o «hem muntat un escenari a l’autopista». El magistrat considera acreditat el lideratge de Vendrell a Tsunami, entre altres aspectes, perquè Soler -que també va integrar el nucli dur que va organitzar a l’ombra l’1-O-, li va dir que estava «a les seves ordres».
Xavier Vendrell va planejar una acampadade dos anys d’independentistes a Europa
La Guàrdia Civil va intervenir a l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell una nota que plantejava que 20.000 independentistes es rellevessin setmanalment en una mobilització durant dos anys en acampades a les capitals europees per exigir la llibertat dels presos i l’acceptació dels resultats de l’1-O. Així consta en un informe que la Guàrdia Civil ha remès al titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, en el marc del cas Volhov, pel qual Vendrell va ser detingut l’octubre del 2020. Entre els 60 arxius que Vendrell guardava com a notes al seu telèfon mòbil, que li va ser intervingut en el moment de la detenció, la Guàrdia Civil en va detectar una, sense data ni signatura, relativa a l’estratègia de mobilització ciutadana, que preveia torns setmanals de 20.000 activistes.
El document preveia que, amb el lema «Llibertat i democràcia», s’organitzés al març una marxa de Barcelona a Brussel·les, on s’arribaria al mes de maig per acampar «fins a tenir la llibertat dels presos i exiliats i l’acceptació del resultat del referèndum».
Abocador nuclear a Cardona
L’informe també recull les gestions de Vendrell per «entrar en el negoci de les mines de Cardona». D’acord amb l’institut armat, «es pretén instal·lar un abocador nuclear a Cardona que té l’informe favorable de Lluís Recorder, si bé l’Ajuntament no l’autoritza perquè Vendrell pretenia parlar amb els responsables del Govern i presentar-los l’empresari Joan Griñó». «Per avançar en els seus projectes –diu la Guàrdia Civil– Vendrell es va posar en contacte amb alts càrrecs de la Generalitat perquè intercedissin davant la directora general de l’ICF, Anna Álvarez, per obtenir un préstec de Griñó d’un milió d’euros».
