Dos anys i quatre mesos després de la foto de Colón, el PP, Vox i Ciutadans tornen a la plaça madrilenya per protestar contra el Govern de Pedro Sánchez. El motiu de fons torna a ser el mateix: la seva gestió del conflicte català. Si llavors va ser per la decisió de l’Executiu de dialogar amb la Generalitat de Catalunya i els partits independentistes, ara toca pels indults que prepara per als dirigents de l’1 d’Octubre.
La idea de tornar a l’icònic emplaçament madrileny va partir de la plataforma Unió 78, de la qual formen part Rosa Díez i Fernando Savater, fundadors de la desapareguda UPyD. Segons la delegació del Govern espanyol, hi va haver unes 25.000 persones a la plaça, a qui s’han d’afegir les que es van manifestar als carrers veïns de l’indret.
Les distàncies que van voler marcar PP, Vox i Ciutadans van ser fins i tot físiques, per més que els missatges dels seus líders coincidissin en la duresa de les seves crítiques al Govern. Pablo Casado, Santiago Abascal i Inés Arrimadas es van situar i van atendre els mitjans a zones molt distants entre elles i no van arribar a coincidir en cap moment. De fet, els dirigents de PP i Ciutadans, que van rebre algunes esbroncades, no van accedir al recinte de la plaça i es van quedar als voltants, al contrari que el de la formació ultra.
«Sánchez és capaç de fer molt de mal; és important que tots els espanyols, per sobre de sigles polítiques, estiguem junts en aquesta plaça de Colón, a la qual tornem un cop més sense por i sense vergonya a cap mena de foto», va assegurar amb intenció Abascal.
L’escenari, amb tot, és diferent. En les dues eleccions generals que es van celebrar el 2019 després d’aquella fotografia, Vox va créixer sense pausa (primer amb 24 escons i set mesos després amb 52) mentre que Cs es desplomava, ja que va passar de 57 a tan sols 10 diputats, i el PP encaixava la seva baixada a 66 seients en el Congrés, i després de la repetició a les urnes es va recuperar, ja que va arribar als 89.
Ara, algunes enquestes ja apunten que el PP podria ser el partit més votat i governaria amb Vox si hi hagués eleccions, mentre que el futur de Ciutadans està marcat per l’angoixa.
Casado i el seu homòleg ultra, amb tot, mantenen una relació tensa des de l’octubre passat, quan el president del PP va escenificar el divorci de Vox i es va regirar contra l’etiqueta de «dreta covard» que li havien penjat. «Diem ‘no’ [...] a aquest monstre antiespanyol que patrocinen», li va dir el líder popular des de la tribuna.
Però per molt que Gènova tregui importància a aquest nou Colón 2.0, alguns diputats i alts càrrecs autonòmics admeten que no l’entenen. «Hem captat el vot de Ciutadans a Madrid, en part, perquè aquest elector de centre ja no ens veu lligats a Vox. Sí aquests dies celebràvem en reunions del Congrés que l’estratègia estava funcionant!», afirmava un membre de la direcció del grup parlamentari.
«Un altre vaivé més. Casado no aconsegueix mantenir el rumb», deia breument un president regional del PP. Vox, de fet, va plantejar que la manifestació també fos contra la gestió del procés per part del Govern de Rajoy, en un clar intent de posar els populars en una posició difícil.
Amb la distància, amb tot, el balanç d’aquella primera foto de Colón del 2019 ha estat clarament negatiu per a Ciutadans, al qual li ha pesat com una llosa. Fins pocs mesos abans, el partit taronja defensava ser una formació frontissa, liberal, de centre, però Albert Rivera va compartir escenari amb l’ultra Abascal i Pablo Casado, i aquest relat va quedar malmès.
El Govern de Sánchez va utilitzar l’estampa per parlar de «trifachito» i encoratjar la por que aquesta aliança de dretes pogués arribar a la Moncloa en les generals d’abril del 2019.
Una de les incògnites és si les dretes en aquesta ocasió tindran un poder de convocatòria més gran que el 2019, tot i que a priori sembla complicat. El febrer d’aquell any, la Delegació del Govern va afirmar que en la manifestació havien participat 45.000 persones.
Ciutadans, en un primer moment, va dir que 50.000, però només uns minuts després va acordar amb el PP informar que els assistents havien sigut més: 200.000. Uns números, en tot cas, molt allunyats dels que va aconseguir Mariano Rajoy quan va donar suport a l’Associació de Víctimes del Terrorisme per protestar contra José Luis Rodríguez Zapatero per negociar amb ETA. El juny del 2005 va reunir 850.000 persones, segons els càlculs de l’Ajuntament, llavors governat, això sí, pels populars.
Ayuso pregunta si el rei signarà els indults: «El faran còmplice?»
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va reivindicar la unitat d’Espanya, la sobirania del poble, la Constitució i el paper del rei, que es pregunta quin paper tindrà.
«Què farà el rei d’Espanya a partir d’ara? Firmarà els indults? El faran còmplice d’això?», es va preguntar.
Ayuso va justificar la seva presència a la concentració contra els indults a la plaça de Colón de Madrid «no en contra de res» sinó a favor d’Espanya, i va valorar «no la foto de la Colón, sinó la de la dignitat».
