El portaveu de CatComú, Joan Mena, ha criticat la manifestació que ahir diumenge es va celebrar a Madrid contra la concessió de l'indult als líders independentistes condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i ha carregat contra la presidenta en funcions de la regió, Isabel Díaz Ayuso, per haver preguntat què farà Felip VI quan, previsiblement, el govern espanyol concedeixi aquesta mesura de gràcia. "L'Espanya d'Ayuso és tan estreta que ja no hi cap ni tan sols el rei", ha assegurat Mena aquest dilluns en una roda de premsa. El també diputat al Congrés ha recordat que la signatura del rei als acords de l'executiu estatal és "un acte constitucional".

Per als comuns, la concentració contra els indults va ser un "fracàs" i va constatar que "les tres dretes parlen a un país que ja no representen". "La majoria d'espanyols estan avui pel diàleg i contra la crispació", ha afirmat Mena, que ha demanat que s'indulti els presos de l'1-O "com més aviat millor". "Si pot ser demà mateix al Consell de Ministres, millor que en el proper Consell de Ministres", ha afegit.

El portaveu ha aprofitat la seva compareixença per reclamar al PSOE que no recorri la llei catalana que regula el lloguer d'habitatges i ha advertit que és "una línia vermella". Ha reclamat una normativa estatal que protegeixi el dret a l'habitatge i doni cobertura a lleis com la catalana, "que s'ha demostrat que funciona". "Cal que la llei no se suspengui i es continuï aplicant perquè s'ha demostrat efectiva", ha argumentat.

Preguntat per la ronda de reunions que inicia aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb els grups parlamentaris abans de trobar-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez, Mena ha confiat que "iniciï la nova etapa que va votar Catalunya a les eleccions del 14 de febrer". També ha demanat a Aragonès que convoqui una taula de partits catalans perquè el Govern vagi a negociar amb l'Estat "amb una posició el més forta possible". Sobre els fruits de la taula de diàleg amb el govern espanyol, ha apostat perquè se sotmetin a referèndum "perquè la majoria social d'aquest país té tot el dret a decidir el seu futur". "Seria ideal que fossin referendats pel poble de Catalunya", ha subratllat.