Quedaven pocs dies per a la jornada electoral iraniana, que té lloc demà en un clima d’apatia total, i tots els candidats es van trobar en un plató de televisió. Eren set, tots homes, i tots competien entre ells per ser el següent president de l’Iran i substituir Hassan Rohani, que acaba aquest 2021 el seu segon i últim mandat.

El debat, però, de debat en va tenir poc. Els set candidats no es van atacar entre ells, com seria normal esperar, només van criticar el president sortint, vist com un reformista. Entre els aspirants -i sobretot amb un d’ells- la treva era clara. L’únic postulant que es va atrevir a fer una crítica -això sí, molt suau- va ser un antic governador provincial: «Sembla que el sol, la lluna i el cel s’han hagut de alinear per fer president en aquestes eleccions una persona en particular».

Aquesta persona és Ebrahim Raisi, cap del Poder Judicial iranià, ultraconservador i aliat proper al líder suprem, l’aiatol·là Khamenei. «L’Estat profund ha decidit que li importa més el resultat de les eleccions que la participació. Creuen que menyscabar la legitimitat d’un dels pilars del sistema, és a dir, les eleccions, no és perjudicial si es fa servir per assegurar un control més monolític i ultraconservador de tots els nivells del poder», explica Ali Vaëz, director del programa de l’Iran en l’organització internacional Crisis Group.

Les eleccions al país persa són especials: un mes abans dels comicis s’obren les inscripcions. Tothom, sense excepció, pot inscriure-s’hi i postular-se a la presidència.