Els indults, «distensió» del PSOE per intentar tancar l’etapa de l’1-O

Va ser el 25 de maig, a Brussel·les, quan el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar que sí, que avalava els indults. Des de llavors, l’Executiu ha anat construint una estratègia de doble cara: d’una banda, desplegar una campanya llarga en el temps, d’un mes, per fer pedagogia i exposar el perquè de la mesura; i d’una altra, mantenir en secret tots els detalls de 9 expedients, d’unes 30 pàgines cadascun, sobre els quals han anat treballant la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i el secretari general de la Presidència, Félix Bolaños. Tots tres van rematar els detalls en una reunió divendres passat al despatx de Calvo, tal com va avançar ahir El País.

El cercle ja es va tancant. Sánchez arrodoneix l’explicació i el seu equip i ell mateix llancen senyals inequívocs que el Consell de Ministres afrontarà els indults demà. Ningú confirma oficialment la data encara –podria fer-ho el mateix president avui a Barcelona–, però aquesta és la més «probable», segons assenyalen en el seu equip més proper. Un altre indici: avui a la tarda es reunirà la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris, el filtre previ al Consell de Ministres que sol convocar-se els dijous, però rarament ho fa els dilluns, llevat que calgui validar una decisió de gran transcendència.

A més, La Moncloa vol separar la ratificació dels indults de l’aprovació, dijous, en un Consell de Ministres extraordinari, del reial decret llei que posarà fi a l’obligatorietat de les mascaretes a exteriors el 26 de juny. Tot i això, si finalment demà no s’elevessin els expedients, es faria una setmana després, el 29 de juny.

Els indults seran parcials –no poden ser-ho totals, en haver-hi un informe negatiu del tribunal sentenciador–, i suposaran la commutació de la pena suficient que permeti als presos abandonar la presó. El que probablement no se’ls perdonarà serà la inhabilitació per exercir càrrec públic. A més, si segueix la pauta d’altres indults, condicionarà la llibertat al fet que els condemnats no tornin a cometre el delicte. «Si ho tornen a fer, l’Estat ha demostrat fortalesa per no permetre-ho», va advertir ahir el ministre de Transports, José Luis Ábalos.

El perdó es justificarà per raons d’«utilitat pública», un dels tres supòsits que preveu la llei del 1870 que regula els indults (els altres dos són justícia i equitat). En aquestes setmanes, el mateix Sánchez ha marcat la pauta en l’argumentació de la mesura de gràcia, que tindrà un fort caràcter polític, afavorit pel viratge del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en les seves tesis sobre la unilateralitat. Perquè la «convivència» impregna els «valors constitucionals», va dir primer, i no la «revenja», terme aquest que va desaparèixer des de llavors, per no donar a entendre que complir una sentència és «venjança».

Després, el president va insistir en la necessitat del «retrobament» de la societat catalana i de Catalunya amb la resta d’Espanya. De seguida va afirmar que assumia el desgast de la iniciativa, perquè el major cost «seria deixar les coses tal com estan». Més tard, el seu Govern i ell van expressar la seva «comprensió» cap als ciutadans que senten «objeccions» cap a una mesura pensada no per beneficiar els afectats, sinó el conjunt de la societat.

A tota la ciutadania va reclamar un «vot de confiança» cap a l’Executiu. Va receptar «magnanimitat», perquè un Estat fort també sap ser generós en nom de la «convivència». Divendres va afegir una raó més: els indults són positius per a la normalització econòmica. «La discòrdia partidista i territorial també és un llast econòmic», va sostenir.

El risc del recurs

El principal risc legal que existeix per a l’Executiu és que algú recorri els indults davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. Qui pot fer-ho serà el primer que haurà de resoldre la seva Secció Cinquena, perquè, a priori, els partits polítics no tenen legitimació per a això. Vox ho tindrà més fàcil que el PP, en haver estat ja acusació popular en el judici que es va seguir per la via penal. També podria recórrer un col·lectiu català que pugui acreditar que és víctima dels fets pels quals van ser condemnats.

Els representants de la fiscalia en aquesta fase ja no seran els que van exercir l’acusació, ja que s’organitzen per jurisdiccions. Els del contenciós són els encarregats de vetllar per la legitimitat davant aquesta sala, no de condemnar un acusat. En cas de recurs, la seva tasca serà determinar si la concessió ha estat arbitrària o, per contra, compleix els requisits que marca la llei i els límits que va establir la sentència que va anul·lar el perdó a un conductor kamikaze per falta de motivació.