«No tenim marge de maniobra», explica Marc, propietari d’un petit bar, sobre com s’està adaptant el seu negoci a les noves tarifes horàries. «Aquí no pots apagar el llum o desendollar els electrodomèstics com pots fer a casa. La cafetera o el rentaplats no els pots posar a una altra hora, sinó quan venen els clients, que, a més, és en les hores més cares. Encara que tinguis consciència ecològica, no tens marge», afegeix.

La polèmica va estar sobre la taula des d’abans fins i tot que es posessin en marxa les noves mesures en el cas de les llars, amb bromes incloses sobre posar la rentadora el cap de setmana o cuinar a la nit. I a això s’hi van sumar els retrets polítics des de l’oposició i des del mateix Govern central, amb Ione Belarra al capdavant plantejant a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) avançar l’inici de l’horari vall de les dotze a les deu de la nit. Tot i que les hores planes tenen un preu molt similar al que hi havia abans de l’1 de juny i les vall són més barates. És a dir, consumir de les deu a les dotze de la nit o de les vuit a les deu del matí surt al mateix preu que abans. El que és car són les hores punta (de deu del matí a dues de la tarda i de sis de la tarda a les deu de la nit).

Aquests trams horaris afecten tots els consumidors amb una potència inferior als 15 quilowatts, que des l’1 de juny estan inclosos a la tarifa 2.0 TD. I, entre ells, a més de les llars, també hi ha petites empreses, que són les que pitjor tenen aquesta estructura horària des de fa vint dies. Petits comerços, bars, restaurants o perruqueries que han de donar servei a les famoses hores punta temen com afectaran les tarifes la seva factura.

Des de la patronal catalana Pimec assenyalen a més els sectors estacionals com hotels, càmpings o regants com a possibles beneficiats. «Els sectors estacionals que només treballen quatre mesos l’any es veuran beneficiats perquè, en els nou mesos que no treballen, abans havien de pagar un fix molt alt, i ara en tenir més pes la part variable pagaran menys», explica el president de la Comissió d’Energia de Pimec, l’empresari gironí Joan Vila.

L’objectiu de la nova estructura és canviar la corba de consum. És a dir, posar els preus més alts en els horaris de més demanda i els baixos en els de menys, es volen canviar els hàbits del consumidor. Segons Vila, això dona una possibilitat a algunes empreses, no als comerços, però sí als tallers per «començar a les sis del matí en comptes de fer-ho a les vuit» o, si són propietaris del local, per «instal·lar plaques solars a la teulada».

D’altres, proposa Vila, podrien canviar els llums per LED o l’aire condicionat per la bomba de calor. «Si fins ara teníem un sistema en què la generació s’adaptava al consumidor, ara és a l’inrevés, és el consumidor el que s’ha d’adaptar a la generació», rebla l’empresari.

«Els trams més cars incideixen en els moments de més activitat empresarial», denuncia Cepime Aragó. Per a la patronal aragonesa, aquesta nova estructura tarifària suposa «un nou cop» per a les pimes. Segons les seves estimacions, l’alça en el rebut de l’electricitat podria arribar a entre el 10% i el 15%.

En la mateixa línia que la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), reconeix «molta confusió», encara que es mostra «segura» que veuran un increment en la seva factura que, segons el seu parer, podria arribar al 30%. «La factura de la llum és un cost molt important per al comerç i el canvi de tarifes tindrà un impacte important», assegura el seu portaveu, Carlos Moreno Figueroa. La Federació Alacantina de Comerç de la Petita i Mitjana Empresa (Facoyme) xifra el possible increment en el 10%.

Segons la consultora especialitzada en energia Ingebau, un consumidor amb 5 quilowatts de potencia contractada i 4 megawatts-hora (MWh) de consum anual pagarà 15,69 euros menys l’any, però si tenien discriminació horària tindrà un cost de 67,53 euros més.

En el cas de les pimes amb entre 10 i 15 quilowatts de potència surten guanyant en termes generals, és a dir, tindran una factura més barata. Segons els seus càlculs, un consumidor amb 12 quilowatts de potència contractada i 8 MWh de consum anual pagarà 182,62 euros menys, mentre que si tenia abans discriminació horària patirà una pujada d’1,50 euros.

Una altra cosa són les pimes que tenen més de 15 quilowatts, que perden gairebé sempre, segons els càlculs realitzats per Ingebau amb els seus clients, tot i que reconeixen que és difícil establir una aproximació pels diferents perfils d’empresa. En el seu cas es regeixen per un altre sistema de preus en tenir contractada baixa tensió (actual 3.0A) i mitjana tensió (3.1A) que tindran diferenciació en tres períodes diaris, tant en potència com en energia, però que són diferents segons la temporada de l’any. La nit i els dissabtes, diumenges i festius sempre és hora vall.

Les noves tarifes incrementen el pes de la part variable (energia) i redueixen la part fixa (potència) de la factura. Això fa que bars i comerços siguin, a priori, els més perjudicats, per l’hora en què es du a terme el seu consum, tot i que també tenen el cap de setmana amb hores vall per poder compensar els increments de consum. Discoteques i locals d’oci es veuran afectats en positiu perquè el seu horari d’activitat és nocturn, quan els preus són sempre baixos.

Les elèctriques aprofiten la confusió creada per oferir tarifes «fixes»

Les ofertes amb preus estables tornen a sortir a la llum, i encareixen fins i tot la factura segons el consum

La coincidència entre l’entrada en vigor de les noves tarifes de la llum i l’increment dels preus en el mercat majorista, amb un megawatt-hora per sobre dels 80 euros, ha posat de «moda» la factura elèctrica, amb debats i converses entre amics i familiars. I les elèctriques aprofiten la conjuntura amb tarifes «fixes» que no distingeixen entre hores per captar clients, tot i que no ha de tractar-se de tarifes més barates, sinó que en molts casos poden ser fins i tot més cares, depèn de cada consum.

Les ofertes amb preus estables durant un termini de temps molt ampli no solen ser les més barates de totes les possibles, si no més aviat tot el contrari, ja que les companyies elèctriques han d’establir un marge de benefici prou ampli perquè puguin aguantar les fluctuacions que té el preu de l’electricitat al mercat majorista.

Tant les comercialitzadores de mercat lliure com les de referència ofereixen contractes de llum amb un preu estable durant un període de temps llarg que també són més cares del que és habitual.