Les derivacions urgents al psicòleg o psiquiatre des del metge de capçalera s’han doblat en els últims mesos a causa de la pandèmia de covid-19. Com a conseqüència d’això, alguns centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya veuen com els temps d’espera per a una visita amb un professional de salut mental comencen a dilatar-se. Quant? No se sap, perquè la conselleria de Salut no ofereix xifres sobre aquest assumpte, però fonts del departament asseguren que treballen en un registre per recollir «de manera més fiable» quant tarden les derivacions des del CAP als centres de salut mental per a adults o infantojuvenils.

«Com que creixen les derivacions urgents, hi ha més dificultats per complir el temps d’espera garantit», explica Berna Villarreal, presidenta de l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM). Villarreal precisa que la situació és «molt heterogènia» al territori, per la qual cosa no es poden oferir «dades generals» sobre llistes d’espera en salut mental. Però és una situació, certifica, que està tenint lloc no només a Catalunya, sinó també a moltes zones d’Espanya.

Un metge de capçalera pot derivar el pacient a un psicòleg o psiquiatre amb caràcter ordinari, preferent o urgent. Per a les visites ordinàries, el temps màxim d’espera són tres mesos. Per a les preferents, el màxim és d’entre 10 i 15 dies. Per a les urgents, 24 o 48 hores. Segons Villarreal, estan augmentant totes les derivacions, però especialment les preferents i les urgents. En concret, aquestes últimes s’estan «doblant» en alguns serveis. I no només això: les situacions que estan arribant són «més agudes».

Assegura que el que s’està veient ara és més patiment psíquic i social. Les persones pateixen com a reacció natural a la situació pandèmica, però això no necessàriament derivarà en un trastorn. «Si ara treballem per ajudar aquesta població que està patint, no tindrien per què augmentar els trastorns».

Tot i que la problemàtica és general, es fa «més evident» en la població infantojuvenil, i especialment en les noies. Augmenten els trastorns de la conducta alimentària i els gestos d’autolesió en nens i adolescents.

«Expressen a través del cos el seu dolor psíquic», diu Berna Villarreal. I augmenta l’agressivitat en les famílies, cap a la infància, al carrer i a les escoles. «Hi ha més malestar general», destaquen també fonts de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). A més, Narcís Cardoner, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, constata que les persones que hi arriben estan pitjor perquè «hi ha una demora».