Cada minut, 20 persones ho deixen tot per a escapar de la guerra, la persecució o la violència. Ahir se celebrava el dia internacional del Refugiat i l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) alertava que 82,4 milions de persones viuen com desplaçades forçoses al món, una xifra sense precedents històrics i que equival a l’1% de la població mundial.
Uns 35 milions d’aquests desplaçats, el 42% del total, tenen menys de 18 anys. De fet, entre 2018 i 2020, un milió de nens van néixer com a refugiats, la qual cosa equival a una forquilla d’entre 290.000 i 340.000 naixements per any.
En aquest sentit, dels 26,4 milions de desplaçats forçosos registrats, el 68% procedeixen únicament de cinc països: Síria (6,7 milions), Veneçuela (4 milions), l’Afganistan (2,6 milions), Sudan del Sud (2,2 milions) i Birmània (1,1 milions).
El país de destí d’aquestes persones també es repeteix. Gairebé quatre de cada deu refugiats es concentren a cinc països, amb Turquia al capdavant d’aquest llistat en acollir a 3,7 milions de persones. Li segueix Colòmbia, amb 1,7 milions, el Pakistan, amb 1,4 milions, Uganda, amb 1,4 milions, i Alemanya, amb 1,2 milions.
Paral·lelament, els països considerats en vies de desenvolupament concentren el 86% dels refugiats, incloent-hi també els migrants veneçolans dins d’aquesta categoria.
No tots els refugiats es poden beneficiar de programes de reubicacio un cop arriben al seu destí. Uns 250.000 refugiats van haver de tornar als seus països d’origen el 2020, un 21% més que el 2019, mentre que 34.400 persones es van beneficiar dels programes de reubicació d’ACNUR.
L’agència reconeix que aquests trasllats organitzats han caigut a nivells mínims de l’última dècada per la falta de places disponibles i les restriccions derivades de la pandèmia del coronavirus.
