«La solitud està vinculada estretament amb la salut mental. I les persones que sovint viuen experiències d’estar soles tenen més predisposició a tenir depressió, angoixa i paranoia, mentre que la relació entre aquests malaltia i la salud física està més atenuada». Som paraules del doctor Manuel Martín Carrasco, director metge de la Clínica Padre Menni de Pamplona i vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria.

El distanciament físic durant la pandèmia ha provocat un increment de persones en situació d’aïllament i que s’han sentit soles». Segons un estudi de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, després del confinament, el Servei d’Urgències del centre va atendre el tiple de casos d’angoixa i el doble de depressió que durant la primera meitat de l’estat d’alarma.

L’afectació de la solitud a la salud s’atribueix a factors com ara l’estil de vida, l’exposició i percepció de l’estrés, o la capacitat de descans i recuperació. «Las persones que es troben soles tenen un estil de vida pitjor, tenen un nivell més alt de vulnerabilitat i se s’entén amb més estrés. Aquesta situació comporta afectacions al sistema immunològico i cardiovascular, i una menor capacitat de descans i recuperació», explica el doctor Martín Carrasco.

Segons ha explicat el vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria, la solitud augmenta amb l’edat i la pandèmia ha generat un increment de persones que han hagut de conviure amb aquest sentiment. Però durant la pandèmia, el col·lectiu que més ha patit el que es podria definir com a solitud no desitjada ha estat el de la gent jove.

A més a més de les conseqüències de la solitud, aquest expert també adverteix que les circumstàncies socials actuals propicien aquest sentiment i que la situació empitjorarà a mesura que passin els anys. «Els canvis en les estructures i models familiars, menys extensos i més fràgils; l’impacte de les noves tecnologies en les formes de relació i d’oci, o les noves formes de treball i de producció, que impliquen una mobilitat més gran, agreugen problemes que tenen persones que viuen soles.

Durant les jornades que es van celebrar ahir també es va posar èmfasi al fet que moltes persones grans han mort soles als hospitals o a les residències.

El doctor Manuel Martín Carrasco ha explicat que entre les persones afectades pel virus només un 13% han pogut tenir companyia a les residències, mentre que en els hospitals aquesta referència havia arribat a a ser del 24%.