Els líders independentistes condemnats a presó pel Tribunal Suprem pel seu paper en l’organització del referèndum unilateral de l’1-O van sortir ahir al migdia per últim cop de la presó de Lledoners, compromesos amb la idea de seguir treballant per aconseguir una amnistia i «culminar» la independència de Catalunya.

El president Aragonès va voler ser al moment històric | OSCAR BAYONA

Els presos del procés van abandonar el centre penitenciari bagenc pocs minuts després de les 12 del migdia, després que el Suprem ordenés la seva excarceració en aplicació de l’indult parcial del Govern central, que commuta el temps que els quedava per complir les penes d’entre nou i tretze anys de presó. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van sortir de la presó lluint una pancarta amb el lema «Freedom for Catalonia» (Llibertat per a Catalunya) i una estelada.

Els presos van intervenir des d’un escenari instal·lat a l’exterior del centre | OSCAR BAYONA

A la seva sortida de Lledoners, els presos van ser rebuts per familiars, pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per diversos consellers i dirigents de partits i entitats independentistes i per desenes de simpatitzants, que, tot i la pluja, van seguir els seus discursos des d’un escenari instal·lat a l’exterior de la presó amb crits de «Llibertat» i «Independència». Unànimement, els presos es van reafirmar en els seus ideals, es van estalviar qualsevol agraïment al Govern de Pedro Sánchez per l’indult i van redoblar el seu compromís amb la independència.

Amics, familiars i molts mitjans van rebre els presos a la seva sortida | OSCAR BAYONA

«Continuem el compromís, l’esforç i el treball per la llibertat de totes les persones», va subratllar el president d’ERC, Oriol Junqueras, que posteriorment va ser aclamat per desenes de veïns de Sant Vicenç dels Horts, d’on va ser alcalde, i que va advertir que «la presó no doblega, sinó que reforça» les seves conviccions. Junqueras va afirmar que «el país ens necessita tant com sempre i més que mai» i va assegurar que «la presó no ens plega davant de res, al contrari, reforça cadascun dels nostres convenciments». D’altra banda, Junqueras va expressar la seva solidaritat amb els «companys i companyes que estan a l’exili», així com amb l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, que també van sortir ahir dels seus respectius centres penitenciaris. El president d’ERC també va voler enviar un missatge a les persones amb qui han coincidit en les diverses presons on han estat encarcerats: «Treballarem per la justícia també dins de les presons, dins dels centres penitenciaris», va indicar.

Desenes de simpatitzants es van aplegar a l’exterior de la presó | EFE/QUIQUE GARCÍA

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va advertir que «avui no és un dia de renúncies» sinó de «reafirmació» per seguir lluitant perquè «la repressió no els ha vençut ni els vencerà». També va dir que «cap indult farà callar el poble de Catalunya» mentre el públic responia amb crits d’«ho tornarem a fer». Va afegir que, si han pogut sortir, és perquè l’Estat «no els ha pogut aguantar més dies» empresonats per la «pressió d’Europa i dels catalans» que han sortit als carrers. «Ens ho volien fer perdre tot i l’únic que ens han fet perdre ha estat la por», va concloure. Quant al futur que vindrà, va advertir que seguiran «exercint cadascun dels drets» pels quals el Suprem els ha condemnat fins assolir l’amnistia i la independència. També va enviar un missatge d’agraïment als joves per «haver donat la cara» i sortit als carrers.

Per la seva banda, l’expresident de l’ANC i actual secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va recalcar que «no ens tirarem enrere. No acceptarem cap silenci a canvi de cap indult» i va subratllar que ahir sortien «junts, dignes i dempeus per guanyar la llibertat del país». Sánchez també va denunciar que l’estat espanyol «no accepta el que diuen els tribunals europeus» ni reconeix «la immunitat democràtica». I va augurar que el «Regne d’Espanya serà condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans».

L’exconseller Joaquim Forn va insistir que els presos surten «amb unes conviccions inamovibles»: «Continuem pensant exactament el mateix, som més forts que mai», va afirmar l’exresponsable d’Interior, que va prometre seguir «lluitant per la independència». A continuació, el també exconseller Josep Rull va assenyalar que els presos surten amb les seves «conviccions més fortes que mai» i va prometre: «Seguirem lluitant per aconseguir la independència de Catalunya i l’aconseguirem, guanyarem». Jordi Turull, el seu company de gabinet en l’època de Carles Puigdemont a la presidència, va denunciar que «a Europa encara hi ha un ‘Guantánamo’ de la justícia que es diu Tribunal Suprem i Audiència Nacional» i, sobre «l’indult condicionat, revisable, parcial» concedit pel Govern central, va dir: «Que ho sentin ben alt, el nostre compromís per culminar l’1-O no és parcial, ni revisable, ni condicionat». El també exconseller Raül Romeva va remarcar que els presos surten per seguir «treballant per la llibertat, l’amnistia, l’autodeterminació i la república», ja que el camí cap a la independència és «irreversible» i podrà «culminar-se tard o d’hora».

A Lledoners, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va insistir a reclamar al Govern de Pedro Sánchez una «solució política al conflicte entre Catalunya i l’Estat» que passi per la convocatòria d’un referèndum en el qual pugui votar-se la constitució d’una «república catalana». Sánchez i Aragonès es reuniran a la Moncloa dimarts vinent.

Els indults als nou presos del procés i la propera reactivació de la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern central obren un nou escenari, que pot tenir els seus efectes també en el paper que jugui ERC al Congrés com a peça clau per a l’estabilitat de l’Executiu de Pedro Sánchez. Els republicans, segons fonts sobiranistes, pressionaran el Govern central per seguir orientant cap a l’esquerra les seves polítiques socials al Congrés i estan disposats a col·laborar amb una reforma del Codi Penal perquè «no penalitzi la dissidència política».