La pandèmia per la covid-19 també ha tingut efectes pel que fa a l’arribada de la població nouvinguda a Manresa, tal com reflecteix el padró d’immigració que elabora l’Ajuntament cada mig any. El darrer correspon al desembre del 2020. Mentre que el juny abans –quatre mesos després de la irrupció de la covid– els habitants estrangers empadronats havien augmentat com han fet de manera ininterrompuda des del desembre del 2016, del juny al desembre del 2020 van disminuir.
A pesar que la pèrdua de població estrangera va ser molt simbòlica, és prou indicativa de la situació d’excepcionalitat generada per la covid. Per exemple, amb el tancament de fronteres, que ha reduït la mobilitat a cotes mai vistes fins ara. Caldrà estar atents al proper recompte, el del juny d’aquest any, per comprovar si es confirma i va a més aquesta davallada o si, pel contrari, no continua.
El desembre passat hi havia 15.199 immigrants empadronats a Manresa (el 51,11% homes i el 48,88% dones) i, sis mesos abans, 15.237 (38 més). Pel que fa a la població total, la segona meitat del 2020 també se’n va perdre (55 persones menys) i es va situar en 78.790 el desembre, mentre que el juny eren 78.845. Malgrat aquestes pèrdues, si es té en compte tot l’any natural, del desembre del 2019 al desembre del 2020, la població –tant la general com la nouvinguda– va seguir augmentant. Ho va fer, però, amb unes xifres inferiors a les que ho havia fet fins aleshores.
Alts i baixos
L’arribada d’immigrants a la capital del Bages va viure un augment especialment important abans de la crisi financera del 2008. Els nous empadronats van arribar a superar les 2.000 persones en un any (del 2004 al 2005). A partir del 2008 hi va haver una frenada important, fins al punt que, del 2011 al 2016, el saldo anual es va tornar negatiu (del 2013 al 2014, per exemple, els nouvinguts empadronats van baixar en 828 persones). A partir del 2016, però, hi va haver una recuperació, i des del desembre d’aquell any els empadronaments no havien parat de créixer. Així, durant els darrers tres anys i mig, tant si es fa la comparativa anual com si es fa cada mig any, el resultat sempre ha estat positiu. Fins al desembre passat, que els habitants estrangers van baixar respecte al juny anterior. En canvi, en el cas de la població total, l’evolució des del 2016 ha estat més irregular, amb pujades i baixades. Per exemple, ja va baixar del juny al desembre del 2016 i del juny al desembre del 2019.
La capital del Bages tenia a data del 31 de desembre del 2020 el 19,29% de població estrangera, amb un increment anual del 0,46% i, de juny a desembre, una disminució del 0,03%. El maig del 2001 el percentatge de nouvinguts no arribava al 4%; el juliol del 2003 ja s’havia doblat; el juny del 2007 havia superat el 15%, i a partir d’aquí s’ha anat incrementant fins a l’esmentat 19,29% amb la frenada i descens generats per la crisi del 2008 entremig. Com a dada, a Barcelona, amb informació del padró municipal, el juny del 2020 la població estrangera empadronada suposava el 21,6%.
Amb els anys, no només ha augmentat el percentatge dels nouvinguts empadronats, també ho ha fet la representació dels països d’origen. Mentre durant molts anys havia vorejat els 102, 103 i 104, actualment és la més alta fins ara, amb 114 països, malgrat que en alguns casos sigui una presència testimonial.
Quant al rànquing dels països amb més representació a casa nostra, el Marroc continua al capdavant. Amb 6.730 habitants, el desembre del 2020 representava el 44,28% del total de la població immigrada i el 8,54% del total de la població de la ciutat. En aquest cas també hi ha una disminució la segona meitat de l’any (44 menys), mentre que en la comparativa anual hi ha un increment de 106 persones.
El col·lectiu romanès es manté en el segon lloc, però, en canvi, el xinès recula al quart lloc (des del 2012 ocupava el tercer) i cedeix el seu a Hondures, que és un dels països que augmenta més de població (102 habitants més en mig any). Darrere la Xina (que perd 22 habitants en un any) hi ha el Senegal, a qui també passa al davant Hondures.
Descens als barris
El Barri Antic continua sent el barri de Manresa que aglutina més població nouvinguda, el 35,91%. Amb tot, també és dels que n’ha perdut més en els darrers recomptes: 56 menys de desembre del 2019 al desembre del 2020 i 48 en mig any (de juny a desembre del 2020). També perden població immigrant en la comparativa del darrer mig any: el Passeig i Rodalies (21 menys), Vic-Remei (89 menys), la Sagrada Família (2 menys), la Font dels Capellans (2 menys), Viladordis (4 menys) i Cal Gravat (22 menys). La població del Marroc continua encapçalant tots els barris, llevat el de Viladordis, amb més població de Veneçuela.
Des del 2000 es fa un buidat estadístic cada mig any
En el moment de la creació del Programa d’Immigració i Ciutadania de l’Ajuntament de Manresa, l’any 2000 –que a partir del 2011 va passar a ser el Programa d’Acollida a i, a partir del 2019, el Programa de Nova Ciutadania–, es va valorar com a imprescindible el coneixement actualitzat de les dades estadístiques en relació amb la població immigrada estrangera resident a la ciutat. Des d’aleshores, s’ha anat fent un buidat estadístic cada mig any (30 de juny i 31 de desembre) a partir de les dades del padró continu. Aquest padró dona una foto instantània de la gent empadronada al municipi en un moment donat, però és provisional perquè resta pendent de l’acceptació i del filtratge final que porta a terme l’INE (Instituto Nacional de Estadística), que normalment dona les dades definitives d’un any per l’altre.
