Creix al Bages un node d’innovació i recerca en medicina personalitzada

Fonamentat en la suma d’esforços entre Althaia, la FUB-UManresa i Avinent, Map+ és un node d’innovació i tecnologia que es va presentar, ahir, en una conferència experiencial a la universitat manresana. Van posar sobre la taula vuit projectes en els que volen contribuir a una atenció individualitzada de cada pacient, aconseguint així un major benestar, més seguretat per l’usuari i pels professionals i, també, una minimització de l’error en intervencions delicades com, per exemple, una operació quirúrgica d’alt risc.

Manel Jovells, director general d’Althaia, va explicar que, amb la pandèmia, les necessitats d’aplicar aquestes noves tecnologies van augmentar exponencialment. Va ser aleshores quan va néixer la voluntat d’ajuntar idees ja existents i crear un pol de referència en l’àmbit de la salut i social. Les dues fundacions i l’empresa ja havien treballat juntes altres vegades, sobretot la FUB i Althaia, en projectes independents. Ara, però, uneixen les tres forces en un node més potent i amb la col·laboració d’altres empreses i institucions públiques.

Una de les principals característiques d’aquesta iniciativa és la importància del territori. Així, Albert Giralt, director general d’Avinent (empresa especialitzada en tecnologies mèdiques), va explicar que tota la ideació, creació i desenvolupament del projecte té les arrels al Bages, tot i que hi ha una clara intenció de ser un centre de referència en un àmbit més general. Valentí Martínez, director general de la FUB-UManresa,va destacar la convergència de sectors com a «creador de talent, innovació i recerca”.

Amb la principal intenció de donar resposta a les noves demandes dels pacients, Map+ dona gran importància a la formació. En aquest cas, l’adquisició de nou coneixement és transversal, ja que tant estudiants com professionals experimentats han de conèixer i familiaritzar-se amb aquestes tecnologies per perfeccionar la seva professió.

L’objectiu final és arribar a la integració completa d’aquesta iniciativa a tots els nivells assistencials com ara l’atenció primària.

Òrgans i ossos en 3D per a una diagnosi més precisa

Davant d’una planificació quirúrgica complexa, un conjunt d’impressores i escàners permeten reproduir a mida real un os o un òrgan del pacient. D’aquesta manera, es pot analitzar millor l’anomalia i preparar amb major precisió la posterior intervenció.

El professional s’endinsa de ple en l’anatomia del pacient i pot fins i tot simular la intervenció amb unes ulleres de realitat virtual abans de fer-ho a la realitat.

Aquesta és una pràctica que ha permès, per exemple, seleccionar prèviament parts d’un peroné per poder fer una reconstrucció de mandíbula.

Impressió en 3D d’aliments per a persones amb disfàgia

La tecnologia 3D també funciona per proporcionar una dieta personalitzada i segura a persones amb disfàgia, un trastorn que impedeix el pas dels aliments tant sòlids com líquids de la boca a l’estómac. També és recomanable per a persones amb dificultats de deglució. En resulten aliments amb una textura homogeneïtzada però apta per a deglutir.

Aquest sistema permet retornar als pacients el plaer de menjar tot garantint un estat nutricional i d’hidratació correctes. És el projecte amb més participació: Joviat, NutriAlth3D, Natural Machines, Sosa i Cimti.

Operacions quirúrgiques a distància i amb càmeres

A través d’un sistema de càmeres integrat tant dins la sala de quiròfan com en unes ulleres que es posa el cirurgià és possible realitzar una intervenció amb la participació de diversos actors que no tenen per què ser físicament al lloc de l’operació.

Es poden resoldre problemes a temps real i compartir la intervenció en directe gràcies a tecnologies de realitat augmentada proporcionades per empreses com Zerintia i Vodafone.

Aquesta setmana es va poder fer una operació a Althaia que es va projectar a temps real a l’Hospital Clínic, des d’on altres professionals van poder fer intervencions per fer més segura i ràpida l’operació.

Parlar amb els ulls a través d’un generador de veu

Davant de la realitat d’aquelles persones que no poden parlar, una tauleta permet que el pacient ho pugui tornar a fer a través de la mirada. Per aquells pacients amb Esclerosis Lateral Amiotròfica diagnosticada hi ha un pas previ: quan encara no han perdut la parla, una aplicació de mòbil va enregistrant i codificant les converses del pacient per tal de generar respostes automàtiques. Així, quan el pacient ja no pugui parlar i algú se li dirigeixi, li sortirà en aquesta aplicació un seguit de possibles respostes i la persona podrà seleccionar amb el dit la que consideri més adequada. A part de reduir l’angoixa de no poder parlar, ajuda a recuperar l’estat cognitiu. Liberia Community és l’empresa que hi ha intervingut.

Estimulació a través d’immersions sensorials

Amb un projector i una superfície llisa com una taula, el llit i, fins i tot, el terra l’empresa Handycat ha creat un espai multisensorial que serveix especialment per aquelles persones que presenten afectacions físiques, psíquiques o sensorials. És un espai de relaxació que incentiva els pacients a moure’s, per exemple, per tocar una bateria projectada o per empaitar ous que han d’esclafar amb els peus. És una manera més lúdica de fomentar el moviment.

També permet als professionals diagnosticar quins estímuls son positius per a reduir l’estrès de l’usuari i quins no. Dins la sala, la persona es relaxa, desenvolupa autocontrol i augmenta el seu benestar personal.

La intel·ligència artificial com a cura de pacients

Amb la intenció d’alleugerir la càrrega de treball del personal sanitari, Yasyt Robotics patenta el dispositiu de veu intel·ligent Alexa que permet interactuar, comunicar i realitzar activitats rutinàries sense la supervisió directa d’un professional. Per exemple, si un pacient amb covid requereix un respirador quatre vegades al dia, aquest dispositiu l’avisarà i li reproduirà un vídeo amb les instruccions a seguir. Així, no ha de ser una infermera qui hagi d’anar cada vegada a fer aquesta supervisió. Això sí, el personal sanitari pot revisar quines accions s’han fet per controlar que el pacient segueixi les directrius. Aquest sistema també està pensat per a acompanyar els pacients en els moments de soledat durant l’ingrés hospitalari.

Estimació del grau de dolor amb un sistema de càmeres

Mitjançant la instal·lació d’unes càmeres a les habitacions i als passadissos de l’hospital es fa un reconeixement facial dels pacients i també n’extreu dades del seu moviment i de les seves emocions. És una iniciativa on hi col·labora l’empresa Robbie, pensada per a la prevenció, d’una banda, de les caigudes i, per altra banda, dels deliris. Aquest sistema permet, per tant, que tot el control d’una persona inestable recaigui completament sobre el cuidador del pacient. També pot analitzar el grau de dolor d’un pacient, facilitant així més informació al personal d’infermeria en cas que el pacient no pugui dir-ho per sí mateix.

Un llit robotitzat permet una major autonomia i més descans

V-chair és un llit automatitzat, impulsat per l’empresa Control Live, que es transforma en cadira de rodes. És adequat per persones que, per exemple, han patit un ictus i tenen una part del cos immobilitzada. Aquest llit s’adapta a les posicions que el pacient necessita per a reduir el dolor i augmentar la seva comoditat. Permet realitzar canvis posturals sense malestar ni esforç i, a més, disposa d’una alarma per controlar el risc de caiguda de la persona que hi està estirada. Així mateix, evita la creació d’ulceracions i lesions de pressió.