La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va expressar el desig de començar a negociar entre les forces polítiques i entitats catalanes favorables a l’autodeterminació un «acord estratègic» que permeti al Govern acudir a la propera reunió de la taula de diàleg prevista per al setembre «amb la màxima fortalesa».

«Ja tenim una data per a la reunió de la taula de diàleg -va afirmar ahir Vilalta en una roda de premsa-, perquè sabem que tindrà lloc durant la tercera setmana del mes de setembre», i un cop ja ha estat fixada, el que desitja ERC és que la part catalana es «prepari» per anar «amb la màxima fortalesa».

Això significa, va explicar, apel·lar «als grans consensos que la majoria del país defensa» i que se situen «al voltant de dos eixos, l’amnistia i l’autodeterminació» per aconseguir «un acord nacional», qüestions que deixen fora per tant PSC-Units, Ciutadans i PPC.

Segons Vilalta, la composició definitiva dels participants en la següent reunió de la taula de diàleg «encara no està determinada» i serà decidida «en l’àmbit del Govern» però també es buscarà «el consens amb les diverses formacions que volen utilitzar la via del diàleg» amb l’Estat.

Va subratllar, a més, que resulta més útil concentrar-se «en el pla a», que és intentar que la taula de diàleg sigui útil, que no començar a pensar en «un pla b» per si la negociació fracassa.

Respecte al temor que va expressar ahir la diputada de la CUP Dolors Sabater que s’entri en una nova etapa de «peix al cove» , la portaveu republicana va negar de manera rotunda aquesta possibilitat. «Tenim amb la CUP -va recordar Marta Vilalta- un acord que va fer possible la investidura i que preveu un marge per a la negociació amb l’Estat, amb la qual cosa es tracta ara d’anar a la taula de diàleg amb la màxima unitat possible i amb grans consensos de país, perquè aquesta és la nostra fortalesa». «L’època del ‘peix al cove’ s’ha superat -va destacar la portaveu d’Esqerera Republicana-, i ara hi ha una Generalitat republicana que tracta d’aconseguir l’objectiu de tenir una república catalana». En conseqüència, va afegir, «jo no veig ‘peix al cove’ enlloc, i sí voluntat i ambició política per avançar en la construcció d’una república catalana per la via democràtica i política, la qual cosa comporta posar urnes i poder votar».

Una trobada Junqueras-Puigdemont que es preveu que tindrà un gran significat personal

ERC preveu que la trobada entre el líder del seu partit, Oriol Junqueras, amb l’expresident Carles Puigdemont (JxCat) prevista per a demà a Waterloo (Bèlgica) tindrà «un gran significat personal i emotiu», tot i que també espera que pugui haver-hi «contingut polític».

En la roda de premsa posterior a la direcció d’ERC, la seva portaveu, Marta Vilalta, va explicar així mateix que avui Junqueras aprofitarà la seva visita a Estrasburg per explicar a institucions europees «la repressió i persecució que hi ha a l’Estat espanyol contra Catalunya», així com l’«extorsió econòmica per part del Tribunal de Comptes».

La republicana Vilalta va subratllar que el seu partit està molt content amb les imatges de «retrobament» que ja s’han vist protagonitzades pels expressos independentistes que han estat indultats. També va expressar la satisfacció que sent ERC que el seu líder, Oriol Junqueras, pugui trobar-se demà amb Puigdemont a Bèlgica i tots dos puguin «fer-se una abraçada» després de gairebé quatre anys sense haver-se vist. «Ens hauria agradat, no obstant això -va matisar Vilalta-, que aquest retrobament pogués tenir lloc a Catalunya i, com que això no és possible, no volem normalitzar aquesta situació i seguirem insistint que resulta necessària una amnistia» per posar fi «a la causa general contra l’independentisme i que això permeti tornar a tots els exiliats».

Segons la portaveu d’ERC, el retrobament entre tots dos líders, que estaran acompanyats d’altres expressos com Raül Romeva i Carme Forcadell, tindrà sobretot «un component personal i emotiu molt gran, però és evident que també hi haurà contingut polític».

Un dia abans d’aquesta reunió, avui, Junqueras té previst viatjar fins a Estrasburg per tal d’explicar en l’àmbit europeu «la situació de repressió i de persecució que hi ha en l’Estat espanyol contra Catalunya, i que no només és política i judicial, sinó que també hi ha un extorsió econòmica per part del Tribunal de Comptes».