El Govern ha obert un nou front amb l’Estat en crear un fons de 10 milions d’euros per ajudar els ex-alts càrrecs de la Generalitat als qui el Tribunal de Comptes demana fiances milionàries per promocionar l’1-O, mecanisme que el Govern central ha avisat que «revisarà», i que PP, Cs i Vox recorreran.

Els serveis jurídics de l’administració catalana fa dies que estudiaven com auxiliar els 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat als qui l’esmentat tribunal administratiu reclama que liquidin abans del 21 de juliol fiances per un valor total de 5,4 milions, mentre segueix la investigació que pretén discernir si van malversar diners públics per promoure el procés a l’estranger.

La resposta va arribar ahir amb la creació, mitjançant decret llei, del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya (FCRCAT), que tindrà una dotació inicial de 10 milions d’euros.

L’encarregat d’explicar com funcionarà aquest mecanisme va ser el conseller d’Economia, Jaume Giró, que va defensar la seva «solidesa jurídica» i va descartar que l’Executiu català pugui incórrer en un delicte de malversació perquè «no és un aval directe» i no hi haurà «desplaçament de patrimoni».

La mecànica, va detallar, s’assemblarà a la d’una assegurança privada: serà una entitat financera -encara per concretar, el Govern està conversant amb diverses- qui avali les esmentades fiances, amb un contraaval de la Generalitat, que es canalitzarà a través de l’Institut Català de Finances, que actuarà com a gestor provisional fins que creï un òrgan específic amb aquesta finalitat

Giró va subratllar que els diners no es transferiran fins que hi hagi una sentència ferma que ho exigeixi i s’hagin esgotat totes les vies de recurs «nacionals i internacionals»; arribat aquest punt, «el beneficiari haurà de retornar els diners, els interessos i les costes a l’administració».

«No es donaran 10 milions a ningú», va insistir el conseller, que no va aclarir de quina partida es nodrirà el fons.

En paral·lel a l’engegada d’aquest mecanisme, que ha rebut l’aval de la CUP i els comuns -tot i que aquests demanen que s’asseguri la seva «solvència jurídica»-, les entitats sobiranistes ANC i Òmnium Cultural han reactivat l’anomenada Caixa de Solidaritat, que en aquests moments té 400.000 euros.

Malgrat els arguments esgrimits pel Govern, que assegura que el fons que han creat compleix amb el «principi d’indemnitat» pel qual una administració ha de «protegir» els seus funcionaris si se’ls exigeixen responsabilitats per qüestions relacionades amb el seu acompliment, el president del Govern, Pedro Sánchez, va apuntar des d’Estònia que l’Executiu està estudiant si el mecanisme s’ajusta a dret.

«Si està subjecte a dret res a objectar i, si no està subjecte a dret, -va precisar el president-, evidentment haurem de recórrer-ho».

Més contundents han estat PP, Ciutadans i Vox, que ja van anunciar ahir que portaran la Generalitat als tribunals.

El líder dels populars, Pablo Casado, va dir que el seu partit interposarà recurs i a més denunciarà la Generalitat per prevaricació i malversació, amb l’objectiu que els responsables de crear aquest fons siguin «inhabilitats».

Així mateix, el portaveu de Cs al Parlament, Nacho Martín Blanco, va indicar que la seva formació posarà «en coneixement de la justícia» el cas si es concreta el contraaval de la Generalitat als encausats pel Tribunal de Comptes, ja que considera que constituiria un «robatori» i una «doble imposició» per als contribuents catalans.

Per la seva banda, fonts del Tribunal de Comptes consultades per Efe no van voler avançar tampoc si acceptaran com a fiança dels líders del procés el fons aprovat per la Generalitat. Les fonts van indicar que el tràmit de fiançament està actualment en curs i quan s’acabi l’expedient es decidirà si aquesta via és legal o no.

També va donar la seva opinió sobre la qüestió el primer secretari del PSC i ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, que no creu que el fons que ha creat el Govern per avalar les fiances que exigeix el Tribunal de Comptes ex-alts càrrecs de la Generalitat pugui afectar el procés de diàleg sobre Catalunya, sempre que sigui legal. «Podria ser un problema si eventualment no s’ajusta a la legalitat», va admetre. En unes declaracions poc abans de participar en un curs d’estiu de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), Iceta va indicar que el Govern central encara no té una opinió formada sobre aquest fons que acaba d’aprovar la Generalitat, perquè encara s’està estudiant l’acord. A priori no creu que afecti el diàleg, excepte si fos il·legal, però en tot cas s’ha remès a les conclusions de l’estudi de la mesura del Govern.

En tot cas, no li sembla malament que el PP recorri el fons davant els tribunals perquè es mostra partidari que «tothom pugui utilitzar tots els instruments al seu abast per defensar les seves idees o denunciar qualsevol aspecte que considerin que no s’ajusta a la legalitat». «Plena normalitat, i si recorren, la justícia ens aclarirà el tema», va assenyalar Iceta.

Junqueras, exconsellers i Forcadell visiten la seu del Parlament Europeu

El líder d’ERC, Oriol Junqueras i els seus exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Meritxell Serrat, així com l’expresidenta del Parlament català Carme Forcadell, van posar ahir a la seva arribada a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Junqueras va afirmar que en el seu retrobament d’avui amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, a Waterloo, «no fa falta cap reconciliació» ja que ell «sempre» ha mostrat «voluntat» d’enteniment.

Els mossos que viatjaven amb Puigdemont defensen que la seva actuació va ser legal: «No ens havíem d’amagar de res»

Els dos mossos d’esquadra que viatjaven amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya, acusats d’un delicte d’encobriment pel qual s’enfronten a tres anys de presó, van defensar al judici d’ahir a l’Audiència Nacional que estaven convençuts que la seva actuació era legal perquè la seva missió era traslladar-lo d’Estocolm a Brussel·les perquè s’entregués a la Fiscalia belga, i ho van fer com a simples acompanyants, no pas com a escortes.

El Jutjat Central d’Instrucció número 6 va processar Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea el febrer del 2020 en considerar que amb la seva actuació pretenien que Puigdemont no fos detingut quan es va reactivar l’ordre europea de detenció i entrega que va emetre el Tribunal Suprem en contra seu durant la investigació del procés.

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, va assenyalar en un escrit a l’abril que els dos mossos van actuar sent «conscients» que hi havia una euroordre contra Puigdemont per fets que podien ser constitutius de delictes de rebel·lió i que la seva intenció era ajudar-lo a tornar a Bèlgica i «evitar la seva identificació en algun lloc on es pogués executar» aquesta ordre.