Els grups del PSC-Units, el de Ciutadans (Cs) i el del PPC han demanat al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que estudiï si el fons creat pel Govern per ajudar els encausats pel Tribunal de Comptes, pendent de validació del Parlament, s’ajusta a l’Estatut i a la Constitució.

Els dictàmens del CGE, màxim intèrpret de l’Estatut, no són vinculants, però tot i així fonts socialistes consultades per Efe consideren que el seu aval és important políticament.

Aquest organisme ha qüestionat altres normes promogudes per l’independentisme, com les anomenades «lleis de desconnexió» o la regulació dels preus del lloguer. Segons les fonts esmentades, una resolució positiva del CGE reforçaria la tesi del Govern català que l’esmentat fons té «solidesa jurídica», mentre que un dictamen contrari li donaria marge per fer marxa enrere abans d’incórrer en possibles delictes.

El Govern va acordar dimarts passat la creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya (FCRCAT), amb una dotació inicial de 10 milions d’euros, per ajudar -entre d’altres- els 34 exalts càrrecs de l’administració catalana als quals el Tribunal de Comptes reclama fiances per valor de 5,4 milions per la promoció del procés a l’estranger.

Un cop aprovat aquest mecanisme inèdit, que, segons el Govern català, és legal perquè no implica un aval directe, l’Executiu de Pedro Sánchez va dir que l’estudiaria, i el PP, Cs i Vox van anunciar que hi interposarien recurs. De moment, els socialistes catalans demanen que sigui el CGE qui aclareixi si aquesta norma «singular» presenta dubtes jurídics.

Per la seva banda, Ciutadans, que com el PPC ha confirmat a Efe que porten el decret del fons al CGE, ha dit que és «inconcebible» que el Govern «es tregui de la màniga un decretàs manifestament inconstitucional per privilegiar els polítics que han dilapidat diners públics de tots els catalans per a finalitats partidistes».

D’altra banda, el constitucionalisme es va reunir ahir a Barcelona, en les jornades d’estiu de Societat Civil Catalana (SCC), i va evidenciar l’esquerda que la concessió dels indults a nou líders del procés ha obert entre els detractors de la independència.

La pregunta que va sobrevolar en totes les sessions és si és possible recuperar les cotes d’unitat constitucionalista aconseguides el 2017, o si la mesura de gràcia aprovada pel Govern de PSOE i Unides Podem fa impossible una estratègia conjunta.

Per al president de SCC, Fernando Sánchez Costa, aquesta unitat no només és possible, sinó també desitjable. En aquest sentit, va cridar a recuperar l’«esperit del 8 d’octubre», quan contraris a la independència d’ideologia diferent van omplir la Via Laietana de la capital catalana per dir que no reconeixien el resultat del referèndum il·legal de l’1-O. Superat aquest moment de clímax del procés, Fernández Costa creu que cada vegada són més els que han «desconnectat» del projecte independentista, i per això creu que ha arribat el moment que el constitucionalisme «surti de la resignació» i es mobilitzi per «reconstruir Catalunya».

També va parlar de reconstrucció el cap de l’oposició al Parlament, el socialista Salvador Illa, que va negar que el constitucionalisme català estigui «en hores baixes». Per a l’exministre, els indults són una mostra de «generositat» del Govern central que aplana el camí al diàleg que ha de portar a la resolució del conflicte català. «Val la pena córrer riscos per intentar obrir el diàleg», va reivindicar Illa, que va reclamar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que posi de la seva part i que activi la taula de partits catalans per explorar consensos que permetin reconstruir la cohesió social dins de Catalunya.

No comparteixen aquest diagnòstic el líder del PP, Pablo Casado, que va participar en les jornades de SCC de forma telemàtica, ni el president dels populars a Catalunya, Alejandro Fernández.

Tots dos van criticar l’estratègia del PSOE, encara que el seu discurs d’ahir tenia un altre objectiu: posicionar les sigles del PP com la referència del centre dreta no independentista.

En aquest sentit, Casado va assegurar que al PPC hi caben votants de Ciutadans, de Vox, els decebuts amb el PSC de Salvador Illa i fins i tot els exvotants de CiU que no volen la secessió. Més directe va ser Fernández, que dir que els resultats de les eleccions del 14 de febrer demostren que tres formacions constitucionalistes de dreta -PPC, Cs i Vox- «són massa».