Les espècies amb més presència

La costa catalana -i la Costa Brava en específic- es pot veure afectada aquest estiu per la presència de meduses, però no es pot determinar a quines platges seran més abundants. L'espècie més nombrosa a les costes catalanes és la Plagia noctiluca. Acostuma a viure en mar obert, tot i que a vegades pot arribar a la costa. Marambio alerta de la seva perillositat en aquests casos.

Una altra espècie freqüent és la Rhizostoma Pulmo o born blau. En aquest cas, el contacte és irritant, però no produeix problemes dermatològics greus.

A l’Institut de Ciències del Mar fa anys que treballen conjuntament amb els ajuntaments costaners i els equips de socorrisme per recollir dades i constatar aquest augment de meduses a les costes catalanes.

Davant de la proliferació de meduses, l’ICM-CSIC va publicar fa dos anys protocols de prevenció i actuació. La guia forma part del Projecte Medusa, es pot consultar a la pàgina web del mateix centre d'investigació i ofereix tant les pautes generals aplicables a totes les meduses com una sèrie de protocols específics per a certes espècies. Treure les restes de medusa sense fregar i rentar amb abundant aigua salada són algunes de les recomanacions bàsiques que s'inclouen. També es recomana aplicar aigua amb bicarbonat, aplicar gel sec a intervals i, si persisteix el dolor, consultar amb un metge.

La guia fa èmfasi a evitar algunes pràctiques que, lluny d'ajudar, poden empitjorar la condició de la persona afectada per la picada, com per exemple, aplicar aigua dolça, amoníac o alcohol. També es desaconsella fregar la zona afectada o aplicar embenats a pressió i, excepte en casos molt específics, tampoc cal aplicar vinagre.

La pàgina del Projecte Medusa inclou també materials per aprendre a identificar les meduses més comunes del Mediterrani, com la medusa luminescent (Pelagia noctiluca), la medusa ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) o la barqueta de sant Pere (Velella velella), i altres espècies invasores que comencen a aparèixer en les costes, com la caravel·la portuguesa (Physalia physalis).