Els naixements registrats a Catalunya el passat mes de desembre, nou mesos després de l’inici de la pandèmia, van baixar un 20,1% respecte als registrats al desembre de 2019, ja que van néixer 4.000 nadons enfront dels 5.004 del període anterior. Es tracta de dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), referits als naixements registrats l’any 2020, quan van néixer 57.889 infants de mares residents a Catalunya, la qual cosa significa una reducció del 5,9% en relació amb les dades del 2019 i mostra que la tendència a la baixa de la natalitat se segueix consolidant des de l’any 2009. Per àmbits del Pla territorial, Lleida i Girona va ser on l’índex conjuntural de fecunditat va ser més elevat (1,39 fills per dona), mentre que a l’Alt Pirineu i Aran es va registrar el més baix (0,98) i també va ser baix en l’Àmbit Metropolità barceloní (1,14).

L’edat per a la maternitat va seguir retardant-se l’any 2020 a Catalunya i en mitjana les dones van tenir el primer fill als 31,4 anys, una edat 2 anys superior a la mitjana de la UE, que va ser de 29,4 anys el 2019. L’AMB i l’Alt Pirineu i Aran va ser on les dones van tenir el primer fill a una edat més tardana a Catalunya, als 31,8 anys. Quan la distribució per edats, l’any 2020 les catalanes de 30 a 34 anys van ser les que van tenir més fills, amb 80,7 naixements per cada 1.000 dones. El segon grup en fecunditat va ser el de 35 a 39 anys (63,1 naixements per cada 1.000), seguit pel grup de 25 a 29 anys (49,4).

En comparació de la mitjana de la Unió Europea, les dones joves a Catalunya van tenir menys fills, segons l’Idescat, que destaca especialment la gran diferència a la franja de població de 25 a 29 anys, ja que 5 dones de cada 100 van tenir un fill a Catalunya l’any 2020, mentre que a la UE van ser 9 dones de cada 100 l’any 2019. Per territoris, es va observar un descens en tots ells i el més elevat va ser a les Terres de l’Ebre (-12,7%) i l’Alt Pirineu i Aran (-12,6%).