Valls i Hereu avisen que cal generar i executar projectes per al futur postcovid

Va ser un acte de partit que tot ell era el missatge. El primer secretari del PSC de Manresa, Anjo Valentí, va anunciar que el cicle de debat que s’iniciava duraria fins a les eleccions municipals del 2023, per a les quals «no falta tant de temps», va dir.

Valentí primer i altres veus que es van poder escoltar a la sala d’actes de l’edifici dels Sindicats, després, es van queixar que els successius governs independentistes al front de la Generalitat havien «deixat a l’estacada el municipalisme».

Anar més enllà de la urgència

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona de 2006 a 2011, va ser el primer a intervenir i a posar de manifest la necessitat d’«endegar una reflexió» per anar més enllà de les urgències que genera la pandèmia i «repensar el llarg termini».

Va dir que amb el 31% dels infants al llindar de la pobresa era imprescindible «una reflexió estratègica de llarg abast».

Tot seguit, Jordi Valls, alcalde de Manresa del 1995 al 2006, va apel·lar als valors de la responsabilitat i la confiança per guiar la ciutadania pel camí de la represa tenint en compte que «no recuperarem la normalitat mirant enrere, perquè les coses no tornaran a ser iguals».

Així que en comptes de governar mirant pel retrovisor, el que toca, des del seu punt de vista, és pensar el futur i, després, executar els projectes per construir-lo.

En una intervenció posterior va dir que, ja que es tractava d’un acte de partit posaria un exemple partidista i va recordar que el sistema de salut en aquest país s’havia construït entre tots, però en el cas específic de Manresa hi va haver un moment en què es va haver d’entomar que un sistema sanitari format per diferents serveis assistencials seria menys desitjable que un d’unificat. I que això fos possible «va sorgir de les ferides i les batalles».

Aquesta reflexió es va poder enllaçar amb uns altres valors als quals va apel·lar: la planificació i la convicció.

A l’hora d’aplicar aquests principis, Hereu va exposar la necessitat d’alinear-los amb els principals àmbits d’interès dels fons europeus que han de servir per a la recuperació.

Les claus del futur

Valls va afegir que si bé aquest era el marc, considerava fonamental que els projectes que es generessin fossin els que més necessita la ciutat de Manresa. «La ciutat cal dibuixar-la en funció de les claus del futur», però no condicionada únicament pels recursos disponibles. Si és el projecte que més li convé a la ciutat, cal caminar en aquesta direcció encara que es tardi més temps.

Hereu va afirmar que, malgrat tot el mal que ha fet la pandèmia, també ha deixat clars aspectes fonamentals com que «l’hegemonia neoliberal s’ha enfonsat» i que «la reivindicació d’allò públic» s’havia significat com poques vegades abans.

L’exalcalde de Barcelona va mostrar la seva confiança que els fons de cohesió eren l’expressió d’un lideratge europeu que «passa de ser una colla de comptables a fer polítiques per transformar-se i poder competir» en un futur marcat per les guerres econòmiques.

Tant Hereu com Valls van incidir en un moment o altre de les seves intervencions en el fet que la globalització que la pandèmia havia portat fins a l’extrem –ningú pot ser una illa en si mateix en aquesta situació– requeria de l’equilibri que aporta la cogovernança i el municipalisme.

La globalització regionalitzada per evitar el malbaratament de recursos va ser un altre dels múltiples fronts que van obrir. Conscients que el que deien era aplicable a qualsevol altra població, van dir que també «Manresa i el Bages han de tenir coses a dir» en aquest nou escenari.