El Govern no ha trobat encara cap banc que avali les fiances imposades pel Tribunal de Comptes a 34 ex-alts càrrecs –els reclama 5,4 milions d’euros per promoure el procés a l’exterior– i evitarà comprometre els professionals de l’Institut Català de Finances (ICF) en l’operació. Així ho va anunciar ahir després de la reunió setmanal del Govern el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, a 24 hores que avui venci el termini límit per abonar les fiances, després que el Tribunal de Comptes denegués la pròrroga sol·licitada per diversos ex-alts càrrecs de la Generalitat encausats.

Davant d’aquesta situació, la majoria dels 34 ex-alts càrrecs del Govern encausats dipositaran béns i propietats personals per cobrir el màxim de la suma exigida en el termini fixat, mentre partits i entitats independentistes es mobilitzen per aportar donatius que contribueixin al pagament de les fiances.

El 6 de juliol, el Govern va aprovar per decret la creació d’un fons amb dotació inicial de 10 milions d’euros per ajudar els ex-alts càrrecs als quals el Tribunal de Comptes reclama fiances per valor de 5,4 milions per haver promocionat, amb diners públics, el referèndum unilateral de l’1-O a l’estranger. El fons havia de funcionar amb un mecanisme similar al d’una assegurança privada: una entitat financera avalaria les fiances, amb un contraaval de la Generalitat que es canalitzaria a través de l’ICF. Un total de 31 dels 34 ex-alts càrrecs afectats, entre ells Artur Mas, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, s’havien acollit a aquest Fons Complementari de Riscos, que segueix així pendent d’aconseguir la col·laboració d’una entitat bancària.

Després de la reunió setmanal del Govern, Giró va comparèixer en roda de premsa per anunciar que, malgrat que l’executiu català ha treballat «amb celeritat» per trobar una solució, cap entitat bancària consultada s’ha prestat a col·laborar. «Les primeres entitats financeres amb les quals hem contactat, bancs o cooperatives de crèdit, totes amb un negoci significatiu a Catalunya, no han considerat oportú acceptar el nostre oferiment de formalitzar la garantia d’aquesta operació», va reconèixer. Segons Giró, «aquesta operació no té cap risc tècnic, financer, jurídic ni comercial», però els bancs s’han pogut sentir acoquinats per declaracions «molt pujades de to» de «partits de dreta i extrema dreta», que denunciaven que aquest fons implicava «frau de llei, prevaricació i malversació». «Molt soroll i poc temps», va constatar Giró com a raó que explicaria la negativa dels bancs contactats, que han pogut sentir «por». Malgrat això, el Govern «persistirà» en la recerca d’una entitat que estigui disposada a col·laborar, encara que sigui en temps de descompte.

Mentrestant, els partits i entitats independentistes i la Caixa de Solidaritat ja estan buscant reunir tots els diners possibles per «cobrir la urgència» de les fiances. Segons fonts jurídiques, els encausats han optat per garantir la fiança amb el seu patrimoni personal, al qual se sumarien els diners recaptats per la Caixa de Solidaritat. En paral·lel, els advocats d’alguns encausats es plantegen presentar al·legacions al Tribunal de Comptes, fet que podria permetre guanyar uns dies per dipositar les fiances.

El que descarta Giró, malgrat ser una alternativa contemplada en el decret que va aprovar el propi Govern, és que l’ICF es faci càrrec provisionalment de les fiances si no sorgeix cap banc. «He decidit no sotmetre cap dels professionals de l’ICF a donar curs a una operació que, si tenim en compte els precedents viscuts en aquest país últimament, segur que provocaria angoixa, inquietud i por, tant a ells com a les seves famílies», va explicar Giró.