Els encausats per promoure el procés a l’estranger s’han acollit de nou al fons del Govern per garantir els 5,4 milions d’euros que se’ls reclamen, entre el temor que el Tribunal de Comptes rebutgi l’aval de l’Institut Català de Finances (ICF) i hagin de fer-ho amb el seu patrimoni. Segons van informar fonts jurídiques, la majoria d’afectats que dimarts havien decidit garantir les fiances amb els seus béns –entre ells Artur Mas, Carles Puigdemont o Oriol Junqueras– van optar ahir per acollir-se al Fons Complementari de Riscos creat pel Govern, després que aquest hagués anunciat que les avalarà a través de l’ICF.

Les defenses dels encausats, no obstant això, dubten que el Tribunal de Comptes accepti l’aval de l’ICF, per la qual cosa segueixen avaluant el valor dels seus béns per si els propers dies fos necessari recórrer a un pla B i garantir les fiances amb el seu patrimoni, sumat al que recaptin l’anomenada «Caixa de Solidaritat» o els partits i entitats sobiranistes. El termini màxim per pagar les fiances pel tribunal va vèncer ahir, però algunes defenses tenen previst presentar al·legacions davant el Tribunal, amb la qual cosa confien guanyar uns dies, en els quals la Generalitat podria seguir buscant un banc que accedeixi a avalar les sumes reclamades.

Dilluns passat, un total de 31 dels 34 ex-alts càrrecs afectats s’havien acollit al Fons Complementari de Riscos que el Govern va aprovar el passat 6 de juliol, amb una dotació inicial de 10 milions d’euros.

El Fons havia de funcionar amb un mecanisme similar al d’una assegurança privada: una entitat financera avalaria les fiances, amb un contraaval de la Generalitat que es canalitzaria a través de l’ICF.

No obstant això, el Govern va anunciar dimarts que no havia trobat bancs que accedissin a participar en l’operació per avalar les fiances i va descartar que l’ICF se’n fes càrrec, per no comprometre els professionals de l’entitat. Per aquest motiu, els ex-alts càrrecs afectats van optar ahir per assegurar amb el seu patrimoni les quantitats que els exigeix el Tribunal de Comptes, una situació que va canviar ahir, quan el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va rectificar i va assegurar que sí que recorrerà a l’ICF per avalar les fiances, ja que després de reunir-se amb el president català, Pere Aragonès, al Parlament, el conseller va anunciar la seva decisió en la sessió de control al Govern en el ple del Parlament.

En resposta a una pregunta de la diputada de Junts Elsa Artadi sobre la millora de la qualificació del deute de la Generalitat, Giró va dir haver «rebut trucades aquestes hores de gent de l’ICF que ha demanat per favor que intentem usar aquesta disposició addicional com està previst en el decret llei. Això és el que farem».

En una entrevista a SER Catalunya, Artur Mas ja advertia ahir de les «altíssimes probabilitats» que el Tribunal de Comptes rebutgi aquesta opció amb «l’excusa que, com que és un banc públic que pertany a la Generalitat, la Generalitat no pot directament cobrir amb un aval» les persones encausades. «Tant de bo m’equivoqui en el meu pronòstic i el Tribunal de Comptes accepti aquest aval», va afegir Mas, que inicialment havia anunciat la seva intenció d’aportar els seus béns personals per cobrir la fiança, amb ajuda de la Caixa de Solidaritat.

Ciutadans presentarà un recurs

Ciutadans demanarà a la Fiscalia del Tribunal de Comptes que no accepti l’aval que pugui presentar l’ICF per pagar la fiança dels ex alts càrrecs de la Generalitat. Ho va anunciar en declaracions en els passadissos del Parlament líder de Cs a la cambra catalana, Carlos Carrizosa, que també va arremetre contra Giró per haver «involucrat» en les fiances els funcionaris de l’ICF. I va anunciar que sol·licitarà la compareixença al Parlament del conseller delegat de l’ICF, Víctor Guardiola.