A aquesta illa italiana, després de rebre l’arribada de migrants, se li suma una enorme onada de visitants que aquesta vegada, no vénen per mar sinó per aire. Una gran suma de turistes italians que coincideixen amb l’arribada de barques de fins a 700 persones en un sol dia. Enguany, els 6.300 habitants de Lampedusa, acullen de forma continuada més de 25.000 visitants per oci provinents de la península italiana. Mentrestant, un miler llarg de persones de Líbia o Tunísia romanen a l’illa fins que són transferits cap a terra més ferma a Nàpols o Palerm, d’aquesta manera permeten l’arribada de més migrants a l’illa.

El fenomen a Itàlia es generalitza. Després de la situació sanitària viscuda, els ciutadans italians han preferit quedar-se a la península per gastar-hi en comptes de fer-ho en els seus destins habituals com Formentera o el balneari egipci de Sharm el-Sheij, un dels seus preferits. Afirmen que se senten, d’aquesta manera, més protegits i tutelats.

La petita illa de Lampedusa no ha estat l’única que ha rebut de manera excepcional més visitants de l’habitual, els Alps també han estat envaïts per ciutadans provinents de Milà, Roma o Bolonya. Així i tot, encara que prefereixin Lampedusa com a destí i se sentin més protegits en ella, l’hospital més pròxim està a Tunísia i això els comporta una doble preocupació quant a multituds i contagis. És més, al no haver-hi cap centre sanitari, fins a les embarassades han d’anar a Palerm setmanes abans del part.

Lampedusa ofereix simplicitat, no existeixen viles purament turístiques ni animació nocturna. Ofereix una de les mars més belles del món i amb aire pur. És una proposta irresistible per al seu rang de clients. El fons de mar és de to turquesa clar que perilla amb aquesta nova massificació de les seves platges.

L’any passat la contractació va caure a menys de la meitat. Però enguany han doblat el nombre de reserves del 2019. Una veritable bogeria que amenaça amb desbordar. Els preus per a una setmana, vol i estada inclosos, oscil·len entre els 500 i els 800 euros per persona depenent de la distància amb la platja més pròxima.

Tots aquests nous turistes hauran apreciat la gran massificació de ciutadans que, com ells, hauran preferit visitar enguany Lampedusa abans que un altre destí. Així i tot, el més segur és que cap d’ells s’haurà fixat en la quantitat de barques de migrants i refugiats que arriben dia a dia.

Salvatore (Totó) Martello és l’equivalent a l’alcalde de Lampedusa i Linosa, un illot més minúscul al nord. Explica que als migrants que arriben, se’ls segella un document, passen un reconeixement mèdic i acaben en el vaixell de quarantena, d’aquesta manera no tenen cap mena de contacte amb els visitants. Salvatore Martello vol evitar que aquests nous turistes temin al contagi i cancel·lin les seves reserves per a aquest estiu.

L’illa compta amb LORAN-C, un centre de comunicacions actualment en desús reconvertit en un centre d’acolliment de les dones i nens arribats a l’illa. Així i tot, els habitants permanents parlen de les seves cordades humanes fetes per a rescatar a nàufrags i de la seva seriosa candidatura al Premi Nobel de la Pau en el 2.016 entre altres, però al final, mostren el cansament per la deficient gestió de les arribades d’emigrants i refugiats.

De Gaddafi a Salvini

Diferents polítics han influït a Lampedusa. Va ser el 1986, quan el coronel libi Gaddafi els va enviar dos míssils SCUD com a venjança per la mort de la seva filla adoptiva en un bombardeig de l’aviació nord-americana a Trípoli i Bengasi. Va caure a dos quilòmetres de la seva costa i «ens va posar en el mapa per primera vegada», segons diuen diversos habitants. Va ser després quan van començar a arribar els refugiats per la mar del sud.

Lampedusa no passa desapercebuda i de manera periòdica apareix en l’ull de l’huracà mediàtic. Diferents tragèdies com la del 2013 amb 200 morts en un naufragi enfront de les seves costes. O com el cas del vaixell Open Arms aturat a poques milles del seu port esperant durant dies el permís per a atracar el 2019 segueixen molt presents en la memòria col·lectiva. Aquesta illa viu el repte de donar recer a un grup equivalent al 20% de la població estable. L’ombra de Salvini, el líder de la Lliga, segueix present. El seu enfrontament sent ministre de l’Interior amb l’ONG d’Òscar Camps el portarà en breu davant dels tribunals. Porta dies fent barrejar els acollits a Lampedusa amb la variant delta del coronavirus, una combinació perfecta per a la campanya d’aquesta temporada.