A dos mesos que teòricament la taula de diàleg sobre Catalunya es reactivi, els dos socis del Govern, JxCat i ERC, van tornar a exhibir ahir les seves discrepàncies en relació amb la utilitat d’aquest instrument i el marge de temps que ha de donar-se l’independentisme per calibrar si pot donar fruits.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, van acordar reprendre en la tercera setmana de setembre la taula de diàleg, creada fa un any arran d’un acord entre ERC i el PSOE però que solament va arribar a celebrar una reunió, el febrer de l’any 2020, abans de quedar aparcada per la pandèmia del coronavirus.

Des d’un primer moment, JxCat va manifestar els seus dubtes sobre un espai de diàleg en la creació del qual no havia participat i va exigir, amb el llavors president Quim Torra al capdavant, la incorporació d’un mediador per poder certificar els acords que poguessin arribar. ERC, ara amb la presidència de la Generalitat a les seves mans i amb una estratègia més possibilista que els seus socis, necessita que la taula de diàleg arrenqui i obri perspectives d’acord.

No obstant això, la doble reivindicació que ambdues forces independentistes han anunciat que posaran damunt la taula, amnistia i autodeterminació, no són objectius negociables per al Govern de Pedro Sánchez, per la qual cosa des de JxCat ja qüestionen la viabilitat del diàleg que ha de reiniciar-se el setembre.

La vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va denunciar ahir un «enduriment» del discurs del PSOE en relació amb Catalunya, amb «actituds superbes i arrogants» com la que, segons va assenyalar, va mostrar la portaveu del Govern central i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, quan va avisar l’independentisme que «hauria d’haver après la lliçó» del 2017.

Per a Elsa Artadi, el «camí» que estan prenent els socialistes «no va en la direcció de voler resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol», per la qual cosa JxCat es pregunta si «farà falta o no esperar dos anys per veure quin recorregut té aquesta suposada taula de diàleg».

En l’acord entre ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès s’estableix que durant la primera meitat del 2023 caldrà valorar si la taula de diàleg ha donat «fruits» i decidir si val la pena seguir per aquesta via o donar-la per liquidada.

Segons Artadi, si els socialistes «ja d’entrada arriben amb aquesta actitud, potser no farà falta ni esperar aquests dos anys».

També l’exconseller i vicepresident de JxCat, Jordi Turull, es va mostrar molt «escèptic» amb la taula de diàleg, encara que esperarà «a finals d’any» per comprovar si pot oferir algun avanç.

Els dubtes mostrats des de JxCat no van agradar gens a les files d’ERC, la portaveu de la qual, Marta Vilalta, va recriminar l’actitud dels que «menyspreen» aquesta «taula de negociació». Vilalta va reconèixer que a ERC també són «escèptics» quant al Govern central i va donar per fet que la negociació serà «complexa». «Però nosaltres mai seguirem l’estratègia dels braços caiguts. Anirem a batallar-ho tot en tots els espais de negociació», va afegir Vilalta, que va subratllar que primer cal «construir confiances» i anar «pas a pas». Vilalta va destacar que el Govern ha d’acudir a la taula de diàleg amb una «clara agenda: la fi de la repressió i el referèndum, amnistia i autodeterminació».

I en paral·lel el Govern intentarà aconseguir «millores» en qüestions del «dia a dia» a través de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que es reunirà el 2 d’agost vinent a Madrid. En tots dos espais «complementaris» i «amb el lideratge d’ERC», va remarcar Vilalta, el Govern ha d’anar «amb la màxima força i la màxima ambició» per intentar «aconseguir avanços».