El Suprem ha confirmat la pena de sis mesos de presó imposada a dos alumnes d’una escola militar que, en un grup de Whatsapp on hi havia 40 contactes, van escriure missatges ofensius de caràcter sexual contra una companya, que van qualificar de «meuca» i a la qual van plantejar violar «en grup».

El Suprem desestima el recurs interposat per un dels condemnats –l’altre va decidir no recórrer i la seva condemna ja era ferma– i considera que les expressions dels dos alumnes van ser injúries greus «donat el menyspreu, deshonor, ofensa i públic descrèdit que comporten».

Els jutges de la Sala Militar del Suprem qualifiquen de «molt greus» les «lascives» expressions bolcades en el xat i remarquen, a més, la seva «intrínseca brutalitat, i fins i tot crueltat».

En aplicació del Codi Penal Militar, els dos joves van ser condemnats per un delicte consumat contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, en la seva modalitat de realitzar contra un altre militar actes d’assetjament sexual, injuriar i atemptar contra la seva dignitat personal i l’alt tribunal veu correcta aquesta condemna.

Els fets van passar el 2018, en un grup de Whatsapp creat per intercanviar informació entre els alumnes del centre de formació de San Fernando (Cadis).

Missatges de contingut pornogràfic

La jove agredida havia abandonat el xat en veure que els companys començaven a enviar missatges amb contingut pornogràfic i no es va assabentar fins l’endemà del que havia passat, quan un company li va mostrar diverses captures de pantalla.

Apareixien missatges en les quals se la qualificava de «meuca», expressions com «se l’ha de violar en grup», i fins i tot una fotografia seva manipulada i acompanyada d'una frase on s'insinuava que ella només mantenia relacions «amb soldats que pertanyen a un cos encarregat d’obrir trinxeres i obrir camí en les marxes».

L’alumne que va recórrer va afirmar en el judici que el telèfon des del qual es van emetre els missatges era el seu, però va negar haver-los enviat. Davant el Suprem va al·legar que s’havia vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència en estimar que no hi havia prou proves i que no es va avisar els soldats del seu dret a no declarar.Però el Suprem rebutja la seva argumentació, recordant que els dos alumnes, per separat, van acudir a un superior, van reconèixer que van enviar els missatges i fins i tot van dir que estaven penedits «sense que hagués existit coacció».