El president francès, Emmanuel Macron, va reconèixer ahir, durant les últimes hores de la seva visita oficial a la Polinèsia Francesa, el «deute» de França pels assajos nuclears practicats en l’arxipèlag entre 1966 i 1996.

«Assumeixo i vull veritat i transparència amb vosaltres. La nació té un deute amb la Polinèsia Francesa. Aquest deute és haver desenvolupat aquests assajos, en particular els que van tenir lloc entre 1966 i 1974, que no podem dir en absolut que fossin nets», va dir el cap de l’Estat francès.

Aquestes paraules no van ser el perdó reclamat pels polinesis, però són un pas en el reconeixement de 30 anys d’assajos nuclears que segons diverses recerques periodístiques haurien exposat a la radioactivitat a uns 110.000 ciutadans. En concret, un assaig del 17 de juliol de 1974 que va sortir malament es va acostar més del que es preveu a les zones habitades de l’arxipèlag, com Tahití, on les autoritats franceses, malgrat saber el risc, no van avisar la població perquè es protegís de la radioactivitat i la pluja tòxica.

«Us dic amb claredat que els militars que ho van fer no us van mentir. No va haver-hi engany, sinó una presa de riscos mal calculats, inclosos els militars», va dir Macron que va assumir davant el públic que «no haguéssim fet aquests mateixos assajos en el Creuse o a Bretanya».

Des de la seva elecció en 2017 s’han tractat prop de 200 casos d’indemnitzacions però va admetre que aquest progrés és insuficient i que cal anar més enllà.

Macron, que va anunciar noves mesures d’alleujament fiscal i un préstec de 300 milions d’euros per a donar suport a inversions a les illes, va arribar a la Polinèsia dissabte passat, després de presenciar a Tòquio la inauguració dels Jocs Olímpics.