Veïns dels pobles afectats per l’incendi lamentaven el cap de setmana passat, mentre veien avançar les flames, que els boscos estiguessin abandonats i que la massa forestal que creixia sense control al voltant dels arbres ajudés a propagar amb força el foc. Després de la crítica, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va parlar ahir de com millorar la gestió forestal. S’hi va referir en una visita al bosc calcinat de Bellprat, en uns paisatges d’arbres carbonitzats i despullats de fulles, i després de reunir-se amb responsables de Bombers i de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), que encara estan treballant sobre el terreny.

Tot i que va parlar d’accions en els municipis afectats per l’incendi, el més important a Catalunya aquest estiu, va anunciar que un dels objectius de la Generalitat per millorar les polítiques adreçades als boscos és aconseguir «l’optimització i rendibilització de la gestió de la fusta a partir de línies d’ajut». Aragonès no va concretar quantitats, però va dir que espera incloure-hi una partida en els pressupostos del 2022.

Precisament la neteja dels boscos és un punt que no és gens fàcil de resoldre. El cap de setmana passat, veïns de Tous que havien estat evacuats, com Helena Fernández de Cal Torner, explicaven en aquest diari que portaven temps alertant del lamentable estat dels boscos. «Estaven fatal i crec que amb la feina dels pastors i els seus ramats la situació seria una altra», alertava.

Pagesos del municipi de l’Anoia que llauraven els entorns de les seves cases per evitar dissabte i diumenge que el foc arribés a les finques matisaven les crítiques i donaven un context a la queixa d’alguns veïns. És l’exemple de Josep Vidal, de la casa La Gallarda, que afirmava: «Això està molt vinculat amb el mercat de la fusta i els costos de manteniment dels propietaris dels boscos». El pagès puntualitzava: «Si no surten els números, poc ens hi podem entretenir. Si fos rendible hi hauria empreses que es dedicarien a netejar el bosc i no estarien en les condicions actuals».

Els ajuntaments també tenen dificultats a l’hora d’aplicar polítiques per preservar en condicions els boscos, i és que la regidora de Medi Ambient de Santa Maria de Miralles, Yolanda Ruiz, que el cap de setmana passat va haver de passar la nit al consistori en ser desallotjat al veïnat on viu, afirmava que és difícil mantenir els boscos nets perquè «majoritàriament són de propietat privada» i n’hi ha que no duen a terme aquesta tasca.

Més zones de pastura i conreu

La creació de conreu i àrees de pastures va ser una altra de les mesures que el president de la Generalitat va posar sobre la taula ahir, acompanyat d’alcaldes de la zona i responsables dels cossos d’emergència, per millorar les polítiques forestals. Va dir que estan preparant un pla mosaic des de la conselleria d’Acció Climàtica que consistirà, precisament, en recuperar zones de conreu i pastures i «l’arrelament d’activitat econòmica». Una acció que Aragonès va reconèixer que «no es pot fer d’un dia per l’altre» i que cal la implicació d’altres administracions.

Pel que fa la recuperació de la zona afectada per l’incendi de la Conca de Barberà i l’Anoia, ja hi hagut una primera reunió per planificar accions concretes. Ahir només van anunciar que properament es procedirà a retirar la fusta cremada i a treballar per evitar l’erosió del terreny. La «recuperació» encara està en fase de planificació i en futures trobades entre responsables dels ajuntaments i de la Generalitat es concretaran les accions que cal dur-hi a terme. La implicació de les diputacions de Barcelona i Tarragona també serà clau per executar-hi les actuacions, segons Aragonès.

Un total de 2.200 hectàrees de bosc i conreus han estat afectats aquest estiu per 392 incendis, el triple de l’any passat. El foc de les comarques de l’Anoia i la Conca de Barberà se’n van calcinar 1.700, però les condicions adverses, i que podrien alimentar de nou un gran foc com el de la darrera setmana, persisteixen en el territori. «És molt important que seguim extremant les precaucions. Venen unes setmanes en què les condicions que han provocat aquest incendi continuen. Hi ha un baix nivell d’humitat, vent i temperatures elevades. Això facilita que hi hagi combustible disponible perquè els incendis es propaguin. Per tant, màxima prevenció», va dir el president en la seva visita a Bellprat.

Veïns de la zona es concentren en contra dels parcs eòlics i fotovoltaics

Després de l’incendi, el que estava encès ahir era l’ànim dels veïns dels pobles, que es van concentrar durant la visita del president de la Generalitat. Critiquen la gestió del Govern català en matèria de boscos i, sobretot, la construcció de parcs eòlics i fotovoltaics a la zona. A part dels que ja hi ha a l’Anoia, a la comarca se n’estan projectant més i això provoca malestar entre els veïns, que clamen contra l’impacte paisatgístic que provocaran els molins i les plaques solars.

Les queixes no són noves i en municipis de l’Anoia han creat plataformes que clamen contra els parcs de renovables. Precisament en el territori cremat per les flames n’hi ha un de projectat. Per aquest motiu, en la concentració d’ahir els veïns portaven pancartes en les quals es podien llegir lemes com «arrasareu la resta per plantar els vostres molins» o «bufen vents d’especulació». Segons membres de les plataformes concentrades ahir a Bellprat, i que s’aixopluguen sota el nom de Preservem l’Anoia, a la comarca hi ha ara en marxa 105 molins, sobretot a Pujalt i Rubió, i en els diferents projectes que encara s’hi han d’executar hi ha prevista la construcció de 135 molins i s’hi han de destinar entre 900 i 1.000 hectàrees d’espai natural per a plaques solars.

«Els boscos estan deixats, i a Tous tenim un pantà que està sec. A més, hi ha un allau de projectes, com el del parc fotovoltaic de Bellprat i l’eòlic de Tous. A la Catalunya Central, i sobretot a l’Anoia, hi ha una pluja de projectes. No estem en contra de les renovables, però no es pot planificar d’aquesta manera. La terra té el seu paper i no hi hem de construir-hi molins. Estem enfadats, i hi ha gent afectada perquè els envoltaran les cases de plaques solars o d’altres tenen un molí de vent a 500 metres», explicava Carola Ribaudí , veïna de Tous. Precisament ella va intercanviar unes paraules amb Aragonès, que es va comprometre a modificar la normativa de renovables. El president reconèixer que no hi ha d’haver massificació de parcs en zones concretes del territori català i també va anunciar que els propietaris dels terrenys afectats tindran un paper destacat a l’hora projectar els parcs de renovables.