Verónica Presa té 42 anys, prové de l’Uruguai i té una filla petita. Al seu país era infermera, és optimista, diu que segueix estudiant i té esperança que en algun moment canviarà la seva situació. Explica que poder venir a la Plataforma és una gran ajuda per a ella.

Com va conèixer la Plataforma?

Tenia necessitats, em van explicar que hi havia un lloc on em podien ajudar, i, mitjançant Càritas, vaig accedir-hi. Gràcies a sor Lucía tinc un lloc on viure.

Què pensa del fet de ser infermera i no poder treballar?

Són les normes del joc. Encara que tinguis un títol universitari, quan vens saps que t’has d’adaptar. Que això serà difícil, però vens amb aspiracions i buscant altres oportunitats que no tens al teu país.