L’ofensiva dels talibans a l’Afganistan durant l’últim mes ha fet que el conflicte arribi a cotes de violència sense precedents. Des de l’anunci de la retirada de les tropes nord-americanes -que es completarà el proper 31 d’agost- els talibans han anat avançant pel país fins a prendre el control de 10 capitals, deixant rere seu nombroses víctimes
Sobre el terreny, Metges Sense Fronteres (MSF) té al voltant de 2.200 treballadors entre personal internacional i personal nacional afganès. Els qui ho passen pitjor són els treballadors locals, les famílies dels quals estan en perill i han hagut de fugir o amagar-se, explica José Mas, responsable de la Unitat d’Emergències de MSF. Aquests empleats treballen en cinc projectes en diferents parts del país, a Lashkar Gah (província de Helmand) i Kandahar, totes dues al sud, i Kunduz al nord. Allà atenen tots els malalts que arriben, «siguin de l’afiliació política que siguin», afirma.
«La violència s’ha disparat, s’ha multiplicat», assegura Mas, que fa només una setmana que ha tornat de país asiàtic. Assenyala que, tot i que la violència mai s’ha aturat, els atacs han passat de tenir lloc a zones rurals a centrar-se a les àrees urbanes, on la massa de població és molt més gran, de manera que «el nombre de víctimes per violència directa s’ha incrementat de manera exponencial «. De fet, l’ONU anunciava en un comunicat al juliol que les víctimes a la primera meitat d’aquest any han augmentat en un 47% respecte el mateix període del 2020.
Noves formes de treball
Els centres mèdics es troben ara en primera línia de la batalla i resulta «molt difícil» poder mantenir tots els serveis mèdics oberts. De fet, el 9 d’agost va esclatar una bomba molt a prop de la sala d’urgències, encara que no hi va haver víctimes. És per això que des de l’organització apel·len al respecte de la infraestructura sanitària, ja que els hospitals han de seguir funcionant per ajudar la població. «Treballem sota les bombes, sota els míssils», assegura Mas. No només això, el fet que ara la línia del front estigui tan a prop de les zones de treball fa que el risc «estigui sempre present».
El canvi del rumb de la guerra cap a les ciutats ha fet també que els treballadors de l’organització sanitària hagin hagut de canviar la seva forma de treballar. Així mateix, les víctimes que arriben han canviat i són sobretot ferits per metralla o trets. El responsable de MSF explica que que hi ha més organitzacions humanitàries ajudant les víctimes i destaca el paper d’una ONG italiana que es dedica a treballar amb pacients de traumatologia «dia i nit».
No obstant això, la complicada situació de violència en la qual estan immersos ha fet que molts malalts o persones que necessiten ajuda mèdica no vagin als centres per por a resultar ferits. «Hem vist com els pacients no estan arribant», assenyala el responsable, que explica que «esperen fins que estan molt malament per a acudir». Això fa que molts d’ells es converteixin en «casos crítics» i hagin de ser tractats amb urgència. És el cas de les dones embarassades, passant d’atendre unes 100 al dia a només una en alguns moments.
Sense final a la vista
Per evitar això, Mas indica que estan duent a terme consultes telefòniques. «Intentem que no hagin de moure’s», diu. Assenyala també que ell treballava en un centre per a malalts de tuberculosi resistent, persones que seguien necessitant medicació i que han desenvolupat una estratègia per augmentar el nombre de medicaments que reben i així no hagin de desplaçar-se per aconseguir-los.
A més, MSF intenta oferir també acompanyament psicològic, ja que el país està sota algun tipus de conflicte des de fa més de 40 anys. Gairebé la meitat de la població del país són joves que no coneixen res més que no sigui la guerra, una circumstància que causa múltiples anys psicològics. «No atenem tant com ens agradaria, no podem fer-nos una idea», lamenta, i explica que intenten atendre tots aquells que estan vivint en zones de guerra, «més enllà de les víctimes».
