Un minut de silenci i una ofrena floral al memorial de la Rambla de la capital catalana, sense discursos. Així commemoraran demà les víctimes i les autoritats els atemptats de Barcelona i Cambrils, que van causar fa quatre anys la mort de 16 persones i van afectar una llarga llista de més de 300 víctimes entre ferits i familiars. Un horror que va obrir nombrosos debats sobre convivència, terrorisme gihadista, actuacions policials i, fins i tot, va generar una agra politització pel paper dels serveis d’intel·ligència espanyols, el CNI, en relació amb l’imam de Ripoll, Es-Satty, mort en una explosió a Alcanar prèvia als atemptats. En relació amb tot aquest impacte, el nou conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, centra la seva mirada en la seguretat i la solidaritat amb les víctimes i evita la polèmica política: «Els Mossos van donar per tancada la investigació que els va demanar el jutge, per tant és un tema tancat tret que es trobessin nous indicis i es demanessin noves investigacions», afirma en declaracions a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7. Elena avança que està treballant per a la posada en marxa d’una oficina d’atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya, tal com va acordar el Parlament fa un any.

Colau: «Un desastre absolut»

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també en declaracions a El Periódico, se centra en les víctimes i en la desatenció: «Se les ha utilitzat políticament, i amb l’atemptat desgraciadament vam descobrir que la política d’atenció a les víctimes és un desastre absolut i té molt marge de millora en l’àmbit estatal, i en l’àmbit català no s’ha fet absolutament res, l’Ajuntament és l’administració que més les ha acompanyat», sosté. I sobre el paper del CNI, afirma: «No entenc la negativa del PSOE a obrir una comissió d’investigació al Congrés per donar explicacions i transparència, entenc que això genera desconfiança en les víctimes, però tampoc crec en alimentar teories de la conspiranoia com alguns líders independentistes de manera irresponsable».

«Hi va haver un molt bon treball per part dels responsables de seguretat», sosté el conseller Elena, que destaca com ara els Mossos treballen «estretament» amb altres cossos de seguretat de l’Estat participant en el Centre d’Intel·ligència en Terrorisme i Crim Organitzat (Citco).

Quim Forn, que liderava la conselleria d’Interior durant els atemptats, fixa avui dues idees en rememorar el que ha passat: «En aquesta lluita contra el terrorisme internacional és molt important la coordinació i la informació». Preguntat sobre la relació del CNI i Es-Satty, cap del grup terrorista, espera que «es pugui acabar de saber, això no ha funcionat bé i és criticable». Forn sosté que la informació que tenien els Mossos era mínima, en relació amb una comunicació de la policia belga als agents catalans sobre el perfil de l’imam.

Peticions d’investigació

Grups polítics com JxCat i ERC segueixen reclamant que s’investigui però amb tons diferents.

ERC destaca dues vies prioritàries: la formació, sensibilització i educació i, sí, la crítica al CNI per falta de transparència. En tot cas, a Esquerra tampoc volen «contribuir a teories de la conspiració sinó a resoldre incògnites».

Aurora Madaula, diputada de JxCat, afirma: «La sentència recent (que va condemnar els tres col·laboradors que no van morir a Alcanar ni van ser abatuts posteriorment) no s’ha fet bé». Madaula està convençuda que queden coses per saber i suggereix que Es-Satty era un agent doble. I qui va encara més enllà és l’advocat d’una de les víctimes, Jaume Alonso-Cuevillas, qui segueix posant en dubte que l’imam morís en l’explosió prèvia a Alcanar. «Tenim seriosos dubtes que estigui veritablement mort», sosté, tot i que els Mossos i la fiscalia no en tenen cap dubte i disposen de proves d’ADN.

La delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, fuig del factor CNI i opina que «la justícia ha fet molt bé la seva feina, és la culminació d’un treball dels cossos policials molt intens, tinc confiança en tots, anem millorant molt aquest treball conjunt i de col·laboració, i si es pot fer millor, segur que ho faran; anem posant les bases perquè no torni a passar i, a la menor sospita, estarem activats».

Un traficant menor

Una font coneixedora de la sessió de la comissió de secrets oficials del Congrés el març de l’any 2018, en la qual el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va informar sobre la investigació, sosté que aquell dia Roldán va ser clar: el perfil de l’imam era d’un traficant menor i va deixar de ser confident el 2014. A això cal afegir el que va publicar El Periódico fa dos anys: el cervell que va dissenyar els atacs amb els quals els terroristes volien colpejar la capital catalana no era Es-Satty, i estava «en una ciutat del centre d’Europa» en aquell moment.