Un estudi fet per investigadors de la Universitat Loyola i la Universitat de Màlaga reflecteix que el confinament domiciliari a causa de la pandèmia va provocar més problemes de salut mental a les dones que als homes.

Liderat per l’investigador Javier Fenollar Cortés, de la Universitat Loyola, l’estudi demostra que al començament del confinament provocat per la covid-19 el sexe femení va mostrar símptomes depressius, d’ansietat i estrès més grans. No obstant, a mesura que avançava el temps, les dones milloraven ràpidament els resultats en la majoria de les mesures psicològiques analitzades en l’estudi, fins arribar a nivells indiferenciats respecte als homes.

L’article sobre aquest estudi, publicat a la revista «Frontiers in Psychology», posa de manifest la necessitat de desenvolupar estratègies per reduir l’impacte psicològic que està provocant aquesta situació mundial sense precedents.

Segons la universitat, aquest treball s’ha fet de forma longitudinal al llarg de sis setmanes, des del 24 de març fins al 4 de maig del 2020, període en què va tenir lloc la tancada general més gran a Espanya.

Per arribar als resultats obtinguts es van fer tres tipus d’entrevistes al llarg de tres períodes a 164 participants d’entre 18 i 77 anys amb una metodologia aprovada pel Comitè d’Ètica de la Universitat Loyola. Els qüestionaris analitzats avaluaven els símptomes relacionats amb la depressió, l’ansietat i l’estrès, així com el valor de l’afecte, el malestar del subjecte i el benestar psicològic. Així mateix, es van recollir dades sociodemogràfiques com el gènere, el sexe, l’estat mèdic, el nivell educatiu, les condicions de vida, l’estat civil i l’estat laboral.

Es van fer també proves addicionals per explorar les possibles diferències dins el grup en cadascuna de les mesures psicològiques al llarg de la tancada, diferenciant per gènere.

Estudis anteriors tant abans com després de la pandèmia recullen que la dona habitualment presenta una vulnerabilitat psicològica més gran, per la qual cosa els experts creuen que és necessari establir mecanismes de seguiment i control de la salut mental específics per a cada sector de la població en funció del gènere, a més de portar a terme seguiments tant a curt com a llarg termini, com plantegen els investigadors de la Universitat Loyola.