El silenci. El silenci a la Rambla. Un silenci profund, commovedor. El de fa quatre anys, quan l’horror es va clavar al cor de la capital catalana. El silenci d’ahir en aquest mateix lloc, per honorar les víctimes. Setze morts i més de tres-centes persones afectades. Per retre’ls homenatge, les mateixes víctimes van ser les úniques protagonistes, també en silenci, sense discursos, en un minut de silenci emmarcat per El cant dels ocells, interpretat en directe. Darrere d’elles, les autoritats. I també tots els equips policials, sanitaris i psicològics que també van formar part de l’operatiu que es va desplegar després del desastre.
A l’acte d’ahir, en el Pla de l’Os de la Rambla, els familiars, amb la mirada perduda i llàgrimes als ulls, van aguantar el tràngol de reviure l’experiència. Després del minut de silenci, van dipositar clavells blancs i rams de flors en tres grans gerros. Tot sempre en silenci. Després ho van fer tots els representants institucionals: el president Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aquesta vegada braç a braç.
Les víctimes presents eren només una petita part de tots els damnificats. Ho sap bé Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’atenció i valoració d’afectats per terrorisme (UAVAT): hi ha desenes de nacionalitats diferents i maneres diferents de digerir el malson. Denunciant, recorrent contra la sentència del mes de maig passat. O simplement oblidant i desapareixent dels focus i de la batalla judicial.
«Volem saber la veritat»
Entre les primeres, Javier Martínez, el pare del Xavi, un nen de tres anys assassinat aquell dia. Martínez va acudir a l’acte d’ahir amb la seva família. Hi havia samarretes blanques amb la imatge del Xavi i la frase: «Volem saber la veritat». I és que en Martínez es conjumina el dolor insuportable i una ànsia insaciable per anar més enllà de les versions policials i judicials del que va passar.
Pel que fa al dolor, Martínez parla a borbollons: «Estic bé, intento recuperar-me, em costa treballar, fer coses, tinc l’obligació de tirar endavant, estic molt tocat, això no s’oblida mai, que te l’assassinin no es pot assumir, perquè es tracta d’un grup terrorista que és a tot el món, contra qui focalitzes?».
L’oficina pendent
I respecte a la recerca dels fets, ell forma part de les famílies que presentaran recurs després de la recent sentència condemnatòria respecte a tres dels joves.
El Javier sent una profunda angoixa perquè es mostra convençut que la veritat està encara pendent de saber-se. Parla, també a borbollons, de documents suposadament aclaridors procedents de l’advocat de Villarejo, del paper dels serveis secrets en l’explosió d’Alcanar, que no es va evitar l’atemptat, que feia falta arribar al nivell 5 d’alerta perquè pogués entrar l’Exèrcit a Catalunya abans de l’1-O… Però sobretot parla de la seva solitud. I que quan la seva filla es desperta de matinada amb malsons pel que va passar, no té ni un telèfon de suport.
Mentre no arriba la promesa oficina institucional d’atenció a les víctimes, qui atén en bona part més de 200 persones colpejades és la UAVAT. Amb la solidaritat d’altres associacions, com la de víctimes de l’11-M. D’aquesta entitat procedeix una de les ofrenes florals que va presidir l’acte d’ahir a la Rambla, enmig d’un colpidor i respectuós silenci.
Homenatge a Cambrils
L’Ajuntament de Cambrils va fer una crida a treballar des de tots els fronts «per estendre la concòrdia, la dignitat i la tolerància entre les persones», en un manifest fet públic ahir per commemorar el quart aniversari dels atemptats en aquella localitat. El consistori també reivindica «l’actitud responsable i cívica de la societat per excloure qualsevol tipus de violència».
Víctimes reclamen «més empatia» a les autoritats
L’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes va reclamar ahir, en el quart aniversari dels atemptats del 17-A, «memòria i dignitat» per als damnificats i les seves famílies i va demanar a les autoritats «més empatia» amb les víctimes, «abocades a l’oblit i marginalitat». Ho van reclamar en un manifest en l’acte d’ahir.
