Les consignes de moderació i inclusió que tracten de projectar els talibans des que van imposar la seva llei en el camp de batalla amb la presa de Kabul i l’enfonsament de les forces prooccidentals no han tardat a fer aigües. Milers d’afganesos han sortit aquest dijous als carrers de diverses capitals per celebrar el Dia de la Independència afganesa, que marca l’alliberament del país de l’Imperi britànic el 1919, unes marxes que s’han convertit per segona jornada consecutiva en mostres de contestació al nou règim dels ultraconservadors sunnites. Diversos manifestants han mort a Asadabad després que milicians talibans disparessin contra una marxa en la qual es van enarborar banderes de l’antic règim.  

La bandera tricolor republicana de l’Afganistan, reconeguda internacionalment, sembla haver-se convertit en aquests primers compassos del domini talibà en l’emblema de la dissidència. Un emblema diferent a la bandera blanca i verda de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan que propugnen els talibans, que ja van governar el país entre el 1996 i el 2001 amb una brutal dictadura religiosa. Com ja va passar durant la vigília, algunes d’aquestes marxes esporàdiques van ser reprimides sense contemplacions. Almenys tres persones van morir a Asadabad, capital de la província de Kunar, pròxima a Kabul i enganxada a la frontera pakistanesa de Peshawar, segons Reuters. 

Marxes semblants es van produir als voltants de l’aeroport de Kabul, on centenars de persones en cotxes i a peu van desfilar enarborant la bandera tricolor, així com a la província de Nangarhar. En la de Khost, a l’est del país i també pròxima a la frontera pakistanesa, els talibans van imposar 24 hores de toc de queda per frenar les protestes de la vigília, que van deixar almenys tres morts a Jalalabad, segons ‘Al Jazeera’.

«Vam saludar tots aquells que porten la bandera afganesa i defensen, per tant, la dignitat de la nació», va clamar a les xarxes socials el vicepresident, Amrullah Salleh, un dels alts càrrecs de l’antic règim que es mantindria al país després de la fugida al Tadjikistan del president, Ashraf Ghani. La vigília es va autoproclamar president interí del país.

Resistència als talibans

Salleh està mirant de liderar la resistència als talibans des de la vall del Panjshir, situada al nord-est del país. Al seu costat tindria Ahmad Massoud, fill de l’heroi tadjik que va combatre la invasió soviètica primer i el terror talibà després fins al seu assassinat el 2001. D’acord amb ‘Associated Press’, tots dos estarien mirant de revitalitzar l’Aliança del Nord, que va lluitar contra els talibans durant els noranta i es va aliar amb els Estats Units després de la invasió que va seguir els atemptats de l’11-S perpetrats per Al-Qaida.  

«Els talibans no controlen tot el territori de l’Afganistan», ha dit el ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov. «Hi ha informacions que la resistència es concentra a la vall del Panjshir, on operen Salleh i Ahmad Massoud». A mesura que es gesten aquests primers intents de contestació als nous senyors del país asiàtic, i continuen a l’aeroport de Kabul les evacuacions de ciutadans estrangers i afganesos, les Nacions Unides adverteixen que podrien aguditzar-se aviat les penúries dels 38 milions d’afganesos i un país que depèn en gran manera de les importacions foranes i l’ajuda estrangera. Aquesta última, cridada a evaporar-se almenys en part a mesura que els fonamentalistes reprenen el control. 

Bloqueig de l’FMI

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat que el nou Govern de l’Afganistan no podrà tenir accés als actius de reserva i altres recursos a partir de la setmana vinent, en un intent de prevenir que els talibans aconsegueixen els fons de l’organisme internacional mentre s’aclareix la situació política al país. L’Afganistan havia de rebre dilluns 455 milions de dòlars (uns 390 milions d’euros) en drets especials de gir, canviables per efectiu, segons informa EFE.

Com ja li va passar a Veneçuela o Birmània, rebrà els actius, però no podrà controlar-los ni canviar-los per cap divisa. «Com sempre, l’FMI es guia per les opinions de la comunitat internacional», ha assegurat un dels seus portaveus. Fa només uns dies el Govern nord-americà ja va bloquejar una partida de fons per valor més de 8.000 milions d’euros a les autoritats afganeses.