El Mar Menor, a Múrcia, ha extret cinc tones de peixos, crustacis i mol·luscos morts aquesta darrera setmana, segons la conselleria de Medi Ambient. Si es compara amb l'episodi d'anòxia (manca d'oxigen) succeït el 2019, en el qual es van recollir uns 3.000 quilos de peixos morts, es tracta d’un 50% més d’exemplars expulsats a les vores de la llacuna d’aigua salada. «El que està passant a la zona del centre i sud del Mar Menor ara és molt més greu en extensió que el que va passar el 2019, tot i que encara no afecta peixos tan grans com llavors», explicava divendres el director de l’Associació de Naturalistes del Sud-Est (ANSE), Pedro García.

Cadàvers acumulats

Mentre que en els primers dies, des que dilluns apareguessin milers d’exemplars morts, els peixos que es trobaven eren de mida petita, amb el pas de les hores els cadàvers que s’han anat acumulant a l’aigua són cada vegada més grans. «Ja hem vist llenguados, sards, fins i tot una xarxa de protecció de platja plena de crancs blaus boquejant», lamenta García, que critica durament les paraules del Govern regional i el Comitè Científic del Mar Menor, que apuntaven a principis de setmana que l’episodi de dilluns «era una mortalitat puntual i no anòxia». «La realitat és una altra: es moren d’asfíxia», denuncia.

Al llarg de la setmana, brigades de bombers forestals han treballat en totes les platges de la zona, en jornades matutines, per poder recollir tota aquesta quantitat d’espècies aparegudes a la costa. A més, perquè aquesta tasca s’hagi produït amb total normalitat, ha estat necessari el tancament d’aquests sorrals. En concret, encara segueix prohibit el bany a la platja de La Gola, Mar de Cristal, Cavanna, Cala del Pino, Playa Honda, Playa Paraiso i Puerto Bello.

«Es pot estendre en uns dies»

El portaveu de la plataforma Pacte pel Mar Menor, Ramón Pagán, avança que «el Mar Menor és ara mateix una bomba». Destaca que la gran quantitat de biomassa en descomposició a la llacuna, «que roba oxigen de l’aigua en el procés, pot fer que les bosses d’anòxia s’estenguin en uns dies per la resta del Mar Menor».

Després d’anys d’activisme i denúncia per protegir la llacuna, Pagán ho té clar: «Reconèixer l’anòxia és reconèixer la contaminació de la llacuna per fertilitzants. El Govern regional sap que la responsabilitat és seva, té la competència de Medi Ambient, però han estat 27 anys mirant a una altra banda, per això no accepten el que està passant». A més, assenyala les multinacionals dedicades a l’agroindústria al Camp de Cartagena com el principal problema. «Mentrestant, els veïns de Los Urrutias i Los Nietos ploren perquè se’ls està morint el mar Menor, estan perdent el seu mitjà de vida i veuen com s’està convertint en un abocador», denuncia Pagán.

El catedràtic d’Ecologia de l’UMU Ángel Pérez Ruzafa lamenta que hagi tornat a passar aquesta situació, «que per esperada no és menys dolorosa». «Les solucions han de ser estables i que donin control sobre la gestió de l’aigua. No hi ha solucions ràpides, són a llarg termini i es necessita l’ajuda de l’Estat».

Pérez Ruzafa vaticina que les bosses d’aigua amb falta d’oxigen aniran augmentant de mida si continuen els abocaments des de la rambla i el freàtic: «Si estiguéssim a mitjans de setembre diria que bufarà el vent i millorarà el panorama, però tenim molt estiu per davant i cal assumir que seguirà passant i cada vegada amb més gravetat».

A mercè del vent

Fins i tot els més prudents i optimistes han vist durant els últims dies com la situació de l’ecosistema anava empitjorant per hores. L’increment de les temperatures del cap de setmana; els abocaments des de la rambla de l’Albujón, que no s’aturen; i el vent complicaran encara més l’escenari a la llacuna.

«El que ve per davant dependrà de què quedi viu», assenyala Pedro García, d’ANSE. En les últimes immersions que van fer des de l’associació van advertir que «ja hi ha fons sense cargols de mar ni peixos. Hem vist grans extensions de fang i importants quantitats de fitoplàncton morint». Davant aquest escenari la falta d’oxigen continuarà, segons assenyala. «Dependrà de per on bufi el vent. Si no bufa prou per oxigenar una mica, no és forassenyat que el que està passant a la zona central de la cubeta pugui passar a la zona nord si canvia la direcció i que els pròxims dies la mortalitat pugui començar a arribar a les àrees de Santiago de la Ribera o Villananitos», diu García.

Des de Pacte pel Mar Menor i ANSE reclamen al Govern autonòmic que deixi de mirar cap a una altra banda: «Què ha de passar en aquesta regió perquè els gestors realment es preocupin de les competències que tenen? Ja són molts anys de desesperança i cansament».