«Els talibans estan posats just davant de la porta, no podem sortir. Hi ha diversos milicians armats en un tot terreny. Criden a les portes dels veïns. Tenim molta por, què serà de nosaltres?», explica una periodista afganesa, desesperada i amb la veu ofegada pel terror. Són milers els missatges com aquest en què les dones que exercien professions liberals, o relacionades amb la coalició internacional, envien missives, tan escarides com punyents, als estrangers que van treballar i van viure a l’Afganistan, intentant escapar del jou dels gihadistes.
La victòria dels insurgents suposa un retorn a la visió de l’islam més extremista i que nega els drets fonamentals a les dones. El burca és la seva màxima expressió a les ciutats, pobles i llogarets de l’Afganistan, encara que durant els últims anys cada vegada se’n veien menys a la capital, Kabul. La coneguda i icònica -per mal- peça blava, encara que pot ser blanca, verda i fins vermella, depenent de la regió, està tornant amb força a les províncies, on «el seu preu ha pujat i se n’estan confeccionant a preu fet», segons confirma una font local.
De moment, els representants polítics dels talibans no han ordenat públicament l’ús del burca, i la seva policia política no l’està implementant als carrers de país. Però la seva venda s’està disparant perquè les dones tenen por, i les que durant 20 anys han desenvolupat activitats que els fonamentalistes consideren contràries a la xaria, la llei islàmica, encara més.
És a dir que, implementat o no, el burca està tornant a convertir-se en un escut, una barrera per evitar les mirades dels combatents talibans i dels seus esbirros polítics, que es passegen pels carrers amb l’arma a l’espatlla i un bastó a la mà amb el qual assoten els que se salten l’estricte codi moral gihadista. Les regles dictades pel grup, sota pena de càstig corporal o mort, que descarten tot somni de llibertat per part de la dona afganesa, i que ara són oficials. I encara més si l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, com han anomenat els talibans el nou règim, aconsegueix reconeixement internacional, ja que llavors seran acceptades pels que els donin la mà.
«He parlat amb moltes dones que no van experimentar l’anterior règim talibà i asseguren que no el portaran», declara Khurram, el representant de la Joventut Afganesa a l’ONU fins al 2019, a Bloomberg. «No sé què passarà amb les generacions més joves», afegeix sobre una joventut que va néixer i va créixer en una guerra que se’ls va dir es lliurava pels seus drets, però que ha acabat amb la victòria del grup creat pel mul·là Omar després de la mal anomenada «caiguda de Kabul», segons va apuntar la poetessa afganesa Shafiqa Khpalwak.
«No és la caiguda de Kabul sinó la de la nostra identitat, llibertat i cultura. La de la nostra història, la nostra diversitat, somnis i futur. El mateix que ens van prometre que seria diferent, millor», escriu a les xarxes Khpalwak, també activista en pro de la igualtat de gènere a l’Afganistan. Una dona que coneix els pocs avenços aconseguits després de 20 anys d’intervenció internacional, que queden ara cancel·lats, al timó de la Fundació Musawer, amb l’objectiu portar la literatura a les cases dels nens afganesos.
«Ens han abandonat»
Elles, de totes les edats i ètnies afganeses, seguiran sent les sacrificades i les que més estan pagant, i pagaran, el preu del «fracàs dels objectius a l’Afganistan», com va descriure la cancellera alemanya, Angela Merkel, després de dues dècades en què els Estats Units, la Unió Europea, l’OTAN i altres països aliats han intentat exportar el model de democràcia occidental al país centreasiàtic.
«Soc un activista social i el meu pare ha desaparegut, pots ajudar-me?»
«Soc un activista social, el meu pare ha desaparegut a Kandahar i la meva família està amagada a Kabul, pots ajudar-me?», implora un altre afganès en una missiva que, a través de les xarxes socials i partint de la por més absoluta, del terror i la mort, arriba a altres telèfons. No obstant això, l’evacuació militar més important del segle no pot evacuar els centenars de milers d’afganesos que volen abandonar la terra on oneja la bandera blanca talibana.
Diverses dones afganeses fan cua davant de la maternitat de Metges Sense Fronteres a l’hospital Ahmed Sha Bava de Kabul.
Quan acabi el pont aeri establert a Kabul per rescatar els que tinguin la documentació per fugir, el punt crític de la crisi humanitària es traslladarà a les fronteres, on milers ja planegen dirigir-se per escapar-se. «Ho hem intentat tres vegades a l’aeroport, però ha estat impossible. Avui gairebé perdo el meu fill de dos anys entre la multitud. Ho intentarem una vegada més, però si no es pot ens dirigirem cap a l’Uzbekistan», escriu un company periodista.
No serà l’únic. Les fronteres amb el Pakistan, el Tadjikistan, l’Uzbekistan i l’Iran seran les destinacions triades; el lloc on començarà el nou èxode afganès tal com va passar durant la guerra civil dels anys noranta del segle passat.
Unes 82.000 persones han estat evacuades de Kabul des de l’arribada dels talibans
Les forces militars dels Estats Units i altres països amb presència internacional han evacuat 82.300 persones de l’aeroport de Kabul des del 14 d’agost, el dia abans que els talibans aconseguissin el control de la capital de l’Afganistan, segons ha informat una portaveu de la Casa Blanca en una piulada. En 24 hores, del migdia de dimarts al d’ahir, i quan queden pocs dies per arribar a la data límit per al replegament, l’operació d’evacuació ha permès la sortida del país de 19.000 refugiats. En total, i d’acord amb les dades de la Casa Blanca, han marxat de l’Afganistan més de 87.900 persones des del juliol.
