Els últims recomptes de les autoritats afganeses asseguren que almenys 170 persones han sigut assassinades en l'atemptat terrorista múltiple en els accessos a l'aeroport de Kabul, portat a terme per Estat Islàmic Província de Khorasan (ISKP), un grup islamista que actua a l’Afganistan i que és rival dels talibans. L'atac ha deixat també més de 200 ferits i, segons els EUA, 13 militars nord-americans han perdut la vida.
«L’amenaça augmentarà evidentment així que ens acostem a la retirada definitiva», ha remarcat el ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, que no descarta que es produeixin més atacs abans de donar per finalitzada l'evacuació. El Pentàgon ha alertat aquest divendres d’«amenaces específiques i creïbles» de nous atemptats fora de l’Afganistan. També han matisat que només hi va haver una explosió a les portes de l’aeroport, però no una segona a prop de l’Hotel Baron, com es va informar ahir.
En el moment de les explosions, milers de ciutadans afganesos estaven amuntegats al voltant de l’aeroport intentant sortir del país en els vols d’evacuació internacionals.
La filial d’EI responsable de la carnisseria és coneguda com a Estat Islàmic de Khorasan (com alguns els gihadistes es refereixen a l’Afganistan), va ser creada en 2015 i és enemiga acèrrima tant dels EUA com dels talibans, als que no perdonen el pacte amb EUA per a la retirada de tropes. Ja el diumenge, el secretari d’Estat, Antony Blinken, va advertir dels creixents riscos de seguretat a l’Afganistan a mesura que passen els dies.
El cap de la diplomàcia va remarcar que l’operatiu d’evacuació té lloc «en un ambient hostil en una ciutat i un país ara controlat pels talibans» i amb «la molt real possibilitat d’un atac d’Estat Islàmic» . El Govern no va precisar si aquests atacs alteraran els seus plans d’evacuació i retirada de tropes.
Aquest divendres, centenars de persones han tornat a concentrar-se a l’aeroport de la capital afganesa a la recerca d’una sortida del país sense importar el pànic que han causat els atemptats. No obstant això, Afp ha assenyalat que els voltants de l’aeròdrom està més calmat que en dies anteriors, en part a causa que els talibans han reforçat els seus controls al seu voltant. Així mateix, el portal afganès Ariana afirma que la porta d’Abbey Gate, on va tenir lloc una de les explosions, continua buida.
Venjança
Les autoritats dels EUA han promès venjança contra el grup terrorista. Visiblement afectat, el president Joe Biden va assegurar en un discurs a la nació pronunciat ahir a la nit que el seu país no perdonarà ni oblidarà aquests atacs. «Els perseguirem i farem que ho paguin», va assenyalar. Per a això, va ordenar als seus comandants militars que desenvolupin plans operatius per colpejar objectius d’EI-K a l’Afganistan, els seus líders i les seves bases a fi de respondre «amb força i precisió». «Rescatarem tots els nord-americans, traurem els nostres aliats afganesos i la nostra missió seguirà. Els EUA no seran intimidats», va assegurar.
Què és Estat Islàmic Província de Khorasan?
Estat Islàmic Província de Khorasan (ISKP) és un grup islamista que actua a l’Afganistan que s’atribueix l’autoria de les explosions d’ahir a l’aeroport de Kabul.
El nom al·ludeix a una regió històrica que té els seus orígens en l’imperi persa i que abastava l’actual Afganistan i part del territori dels seus veïns. L’elecció del nom evoca el desig d’unificar tot l’espai d’influència històrica persa. La zona, també anomenada Corasmia, va esdevenir un imperi el segle XI i al segle XIII aplegava tot el territori culturalment persa.
El grup, que pretén la implantació d’un estricte règim sota la llei islàmica, es va fundar el 2015, en plena expansió del Califat i va saber aprofitar els nombrosos grups armats a la regió per atreure reclutes i forjar aliances operatives, a més de perpetrar atacs. Així, a les seves files s’hi van incorporar principalment talibans desencantats, tant afganesos com pakistanesos. En el seu moment àlgid, el 2016, s’estima que va arribar a tenir entre 2.500 i 8.500 combatents, però les contínues operacions antiterroristes de l’Exèrcit afganès amb suport aeri i de les forces especials estatunidenques en va reduir la xifra a finals del 2019 fins entre 2.000 i 4.000, amb la seva presència reduïda essencialment a Nangarhar, on va sorgir, i Kunar.
Entre el 2015 i el 2021, l’ISKP ha perdut sis dels seus líders, els quatre primers en bombardejos i els dos últims perquè han sigut detinguts. Fins ara, cinc dels sis líders del grup eren pakistanesos –tres antics membres de Tehrik-e-Taliban Pakistan (TTP, els talibans pakistanesos)– i un desertor talibà.
El seu actual líder ha sigut identificat com Shabab al-Muhajir, presumptament un àrab expert en la guerrilla urbana i que seria el cervell d’algunes de les operacions més sofisticades perpetrades pel grup. Algunes fonts apunten que va estar vinculat amb Al-Qaida.
En l’últim informe del juliol, el comitè de l’ONU encarregat de donar seguiment a les sancions contra Al-Qaida i Estat Islàmic, remarca que «malgrat les pèrdues territorials, de lideratge, personal i financeres patides durant el 2020 a les províncies de Kunar i Nangarhar», l’ISKP ha aconseguit desplaçar-se a altres províncies, com el Nuristan, Badghis, Sari Pul, Baghlan, Badakhsan, Kunduz i Kabul, «on els combatents han format cèl·lules dorments». Quant al nombre de combatents, els situa entre 500 i 1.500, partint de la informació aportada per un estat membre. A més, afegeix l’informe, «el grup ha reforçat les seves posicions a Kabul i els seus voltants, on comet la majoria dels atemptats». Un dels més recents va ser el perpetrat el 8 de juny contra desminadors que treballaven per a l’ONG Halo Trust a Baghlan.
