El nombre d’esglésies evangèliques s’ha multiplicat per tres a la Catalunya Central en les últimes dues dècades. Dels 11 centres de culte establerts a les comarques de l’àmbit de Regió7 l’any 2004, s’ha passat a 41, segons les dades corresponents a l’any 2020, facilitades per la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. En bona part, aquest creixement prové de la proliferació de temples de caràcter pentecostal o carismàtic, una de les branques de la religió més esteses a l’Amèrica del Sud. Darrerament, l’arribada d’immigrants procedents d’aquests països a casa nostra ha incrementat la influència del protestantisme en el mapa de religions.
Les primeres esglésies evangèliques procedents d’Europa es van establir al territori català entre el segle XIX i XX. L’augment actual, però, respon a la proliferació d’un nou moviment evangèlic amb una gran influència a Sud Amèrica, que ha arribat a casa nostra. Aquest fet l’ha dut a ser la confessió amb un creixement més destacat en els darrers temps, si bé encara es manté per sota de la religió catòlica en nombre de centres. Els temples evangèlics representen el 3,13% dels 1.309 centres de culte que hi ha a la regió central, enfront del 93,5% que suposen els catòlics.
La influència cada vegada més important del pentecostalisme és el que ha portat un creixement d’esglésies evangèliques a la regió central. Si s’analitza comarca per comarca, s’observa que el Bages és el territori on més han crescut aquests temples. Si el 2004 eren 4 centres, ara ja en són 22. Manresa se situa com a ciutat capdavantera de la regió amb un total de 19 esglésies. En general, aquestes funcionen de forma autònoma i es financen a través del delme, una donació voluntària dels feligresos per sustentar les activitats de la congregació.
La segona comarca on es detecta més presència d‘aquesta religió és l‘Anoia, amb un total de 7 temples evangèlics. Durant les últimes dues dècades, el territori ha sumat la incorporació de dos centres de culte. Al Berguedà el creixement ha estat lleugerament més elevat, ja que s’ha passat de 2 a 5 centres. També és rellevant el cas de la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Moianès, tres comarques on l’any 2004 no hi havia cap centre evangèlic i ara compten amb 2.
L’islam, la tercera confessió
L’islam és la tercera confessió més representada a Catalunya, amb un total de 284 oratoris. Queda, per tant, molt lluny de les evangèliques que compten amb 788 esglésies esteses pel territori català. L’any 1974 es va obrir el primer temple islàmic a Catalunya, però no va ser fins a les dècades dels vuitanta i noranta que la presència de la religió es va consolidar definitivament al país. En els darrers anys, els oratoris han incrementat en la majoria de zones. A la Catalunya Central, s’han duplicat, passant dels 8 centres que hi havia a principis de segle als 21 actuals.
Si es mira comarca per comarca, el Bages és la que compta amb més oratoris islàmics. L’any 2004 en tenia 2, mentre que, a hores d’ara, aquesta xifra ja s‘ha mogut fins al 9. També és significatiu el cas de l’Anoia, on el nombre de centres s‘ha multiplicat per tres. De 2 oratoris s‘ha passat a 6. A la resta de comarques, les a xifres han ballat poc, sumant un sol centre en la majoria dels casos. Només destaca el cas de la Cerdanya, on el nombre d’oratoris ha reculat de l’1 al 0. Els centres islàmics representen l’1,60% del total de centres a la Catalunya Central.
Amb tot, la catòlica encara continua erigint-se en la religió amb més espais de culte. A les nostres comarques, compta amb 1.224 esglésies, que representen el 93,5% del total de centres de culte. Pel que fa a aquesta religió, no actualitzen les dades des del 2013, de manera que no se’n pot seguir l’evolució en el temps.
Les religions més minoritàries
Els Testimonis Cristians de Jehovà ocupen la quarta posició en el mapa de religions. La primera sala del Regne, així és com se les anomena, que es va fundar a Catalunya va ser l’any 1973, a Barcelona. Es tracta d’una de les comunitats més estables a casa nostra, tot i que ha experimentat un lleuger retrocés en els darrers temps. L’any 2004 eren 12 els centres de culte d’aquesta professió, mentre que l’any 2020 n’hi havia 10. El principal decreixement s’ha produït a la comarca del Bages, que ha passat de 6 a 3 temples en els últims vint anys, mentre que el Moianès ha obert el primer.
A continuació es troben les esglésies ortodoxes d’arrel cristiana, igual que les catòliques i les evangèliques, que tenen una presència especialment elevada entre els immigrants procedents de l’Europa de l’Est. Aquesta confessió ha passat de tenir una presència nul·la a les comarques centrals a començar a pintar el mapa. Si a principis de segle no n’hi havia cap, ara n’hi ha 5. El Bages en té dues, mentre que el Solsonès, la Cerdanya i l’Anoia compten amb 1.
Les religions que resulten més minoritàries a les comarques centrals són les orientals com, el budisme i l’hinduisme, tot i que també confessions cristianes com l’església adventista del setè dia. La presència d’aquestes tres confessions a la regió central és equitativa amb un total de 2 centres de culte. La majoria d’aquests temples s’han obert al llarg dels últims vint anys, tal com es desprèn de les dades del mapa de religions, que cada vegada és més heterogeni a casa nostra.
Una desena de confessions tenen presència a la regió
Una desena de confessions tenen representació a la Catalunya Central. Amb el temps, la diversitat religiosa s’ha gairebé duplicat a la zona, amb un mapa de religions que cada vegada presenta colors més diversos. Si l’any 2004, hi havia 6 comunitats amb temples a l’àmbit de Regió7, ara el nombre s’ha elevat fins a 10, segons dades del 2020. Al llarg dels gairebé vint anys transcorreguts, s’han incorporat centres de confessió hinduista, ortodoxa, adventista i mormona, les tres últimes de denominació cristiana. En funció de cada comarca, el nombre de confessions religioses oscil·la. El Bages és la que ostenta una major diversitat religiosa amb un total de 8 confessions. En canvi, el Berguedà i la Cerdanya, són les que menys diversitat religiosa tenen, amb 4 confessions.
