L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prepara per a la Diada de l’Onze de Setembre d’aquest any una manifestació de tall més clàssic per recuperar la presència al carrer, minvada per la pandèmia i pel desconcert a les bases independentistes davant l’absència d’un full de ruta unitari.

A diferència de l’any passat, en ple impacte de la covid-19, quan es va celebrar una mobilització estàtica i descentralitzada en 131 punts del territori davant de seus d’organismes de l’Estat, l’ANC planteja per a dissabte una «manifestació de tota la vida», encara que sense les actuacions habituals d’altres anys.

Amb el lema «Lluitem i guanyem la independència», la manifestació sortirà de la plaça Urquinaona de Barcelona a les 17.14 hores, baixarà per la Via Laietana –on hi ha la Prefectura Superior de Policia– fins al passeig d’Isabel II i girarà fins a l’avinguda Marquès de l’Argentera fins a l’Estació de França, on hi haurà l’escenari.

Inicialment, l’ANC tenia previst culminar la manifestació al parc de la Ciutadella, a l’interior del qual hi ha el Parlament, però després de reunir-se amb les autoritats sanitàries va decidir situar l’escenari davant de l’Estació de França, en un espai més ampli, per esponjar la concentració de persones que acudeixin a la cita.

En l’última Diada prepandèmica, el 2019, l’ANC va aconseguir reunir unes 600.000 persones a la manifestació, la xifra més baixa d’assistència registrada des de l’any 2012.

Aquesta aparent desmobilització contrasta amb el resultat obtingut per l’independentisme el 14-F: el 52% de vots, el percentatge més alt de la història, encara que amb una participació de solament el 51,3%.

D’aquelles eleccions va sorgir un Parlament amb una àmplia majoria independentista de 74 escons –33 d’ERC, 32 de JxCat i 9 de la CUP– que va enlairar Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat, i així retornava el càrrec a un polític d’Esquerra per primer cop des de la Segona República.

Però el camí cap a l’acord de govern va ser tortuós, amb una investidura frustrada pel mig i amb nombrosos desacords entre ERC i JxCat, que van impedir una entesa ràpida.

Els dos socis del Govern han protagonitzat nombroses baralles des de la convulsa tardor del 2017, la qual cosa ha generat desconcert entre les bases del moviment i ha impedit recompondre la unitat estratègica de l’independentisme.

Per tractar de posar-hi remei, en l’acord que va fer president Aragonès, els dos partits van pactar crear un «espai de coordinació, consens i adreça estratègica» integrat per ERC, JxCat, la CUP, l’ANC i Òmnium.

A més de la fràgil unitat entre els dos principals partits independentistes, la Diada del 2021 vindrà marcada per la reunió de la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat, que és prevista que se celebri la setmana posterior a l’Onze de Setembre.

ERC i JxCat també encaren de manera diferent aquesta reunió. Els republicans volen explorar a fons les possibilitats de negociació, erigir-se en «campions» del diàleg i forçar el Govern a pactar una amnistia i un referèndum d’autodeterminació.

En canvi, Junts manté una posició molt més escèptica, que es basa en la premissa d’una «confrontació intel·ligent» amb l’Estat, sense esperar dos anys per avaluar els resultats de la taula, un termini que van acordar ERC i la CUP.

L’ANC va un pas més enllà en el seu escepticisme: no solament no creu en la taula sinó que alerta que pot servir per donar una «falsa imatge de normalitat».

La manifestació de la Diada servirà perquè l’ANC enviï novament un missatge a les forces independentistes.