A punt de complir-se un any de la regulació del treball a distància, és una incògnita el nivell de teletreball que perdurarà quan la pandèmia de la covid-19 acabi, ja que la taxa d’assalariats que treballen en el seu domicili ha caigut a la meitat des de l’inici de la crisi, però encara triplica la que hi havia abans.
La tornada a l’oficina és un fet des de fa mesos, ja que amb la desescalada posterior al confinament estricte (a l’estiu del 2020) la taxa d’assalariats que treballaven més de la meitat del temps des de casa seva va disminuir significativament, i va passar del màxim marcat en el 15,28% al 8,92%.
Des de llavors aquesta taxa ha baixat un altre punt, al 7,89%, percentatge que encara triplica el 2,48% del 2019, any en què van teletreballar més de la meitat del temps una mitjana de 413.700 assalariats, enfront dels 1,3 milions que ho feien en el segon trimestre del 2021, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA).
Caldrà esperar a les dades del tercer trimestre per saber si la volta de les vacances d’estiu està suposant un punt d’inflexió per al retorn massiu a una presencialitat total.
La coordinadora confederal de la Unió de Tècnics i Quadres d’UGT, Paula Ruiz, assegurava aquesta setmana que moltes empreses s’havien marcat el mes de setembre com a data de tornada completa a les oficines, la qual cosa al seu judici és «una insensatesa i una temeritat» tenint en compte que la pandèmia no s’ha acabat.
En un consultori setmanal que UGT obre a la ciutadania, l’advocat del servei d’estudis del sindicat Daniel Pueyo recordava que el teletreball és voluntari i reversible per a totes dues parts, per la qual cosa pot iniciar-se o suspendre’s tant a instàncies de l’empresa com del treballador.
Amb caràcter general, l’empresa pot posar fi al teletreball parcial o totalment sense necessitat d’un temps mínim de preavís, tret que hi hagi acord individual o col·lectiu que estableixi una altra cosa.
Per poder seguir a casa, el treballador hauria de justificar un major risc per a la seva salut per l’exposició a la covid o apel·lar al dret de conciliació, específicament reconegut als pares de fills menors de 12 anys.
El secretari de Joventut i Noves Realitats del Treball de CCOO, Carlos Gutiérrez, creu que encara hi ha dubtes sobre si el teletreball tornarà al «nivell ínfim» previ a la pandèmia o si realment s’ha produït un canvi cultural en les empreses respecte a l’organització del treball.
Assenyala que la negociació col·lectiva està avançant i posa l’exemple de convenis com el de la banca o de grans empreses com Telefònica o AXA que ja regulen el teletreball.
No obstant això, també reconeix que hi ha resistència per part d’empreses que segueixen ancorades en una cultura «basada en la desconfiança cap als treballadors» que obliga a ser present.
En la patronal CEOE consideren que, «en la mesura que els llocs de treball siguin teletreballables», és d’esperar que aquesta forma d’organització del treball creixi i es consolidi en el marc de relacions laborals, «com de fet està succeint».
Fonts de la patronal traslladen que el teletreball està responent a raons diverses com la productivitat, la conciliació, «fins i tot donant resposta a problemes com el canvi climàtic i la despoblació».
Segons el parer de la CEOE, la majoria d’empreses i treballadors previsiblement triaran combinar presencialitat i treball a distància «per l’indiscutible valor que té el treball com a element de socialització i de foment del treball en equip, entre altres».
Per a la directora del centre «Futur del Treball» en EAE Business School, Pilar Llácer, l’any 2022 serà clau per a constatar si ha calat un canvi cultural respecte al teletreball, fenomen que ella veu imparable i no sols per la pandèmia.
L’autora de «Per quins recursos humans hauria de ser com Netflix?» (Almuzara) explica que altres processos com la digitalització i la transició energètica també influiran, a més de la incorporació d’una nova generació de professionals que no concep el control horari ni la presencialitat.
Primer aniversari
La llei del treball a distància compleix el 22 de setembre un any des de la seva aprovació, després de ser pactada amb patronal i sindicats, que la valoren com un marc positiu que impulsa la seva regulació en la negociació col·lectiva sobre la base de la voluntarietat i l’acord.
En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, deia aquesta setmana en la Ser que s’està passant del «teletreball de trinxera», sorgit amb la crisi sanitària, a un altre que blinda els drets bàsics amb uns «motlles més adequats, més raonables i amb condicions estrictes que evitin els biaixos de gènere».
Cal recordar que el teletreball iniciat a causa de la covid-19 queda fora d’una llei pensada per a una situació de normalitat.
