El Kremlin va negar ahir categòricament estar involucrat en el procés, al mateix temps que va assegurar desconèixer els contactes que va mantenir el cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb funcionaris russos a Moscou.
«No sabem res sobre aquests contactes», ha assenyalat en la seva roda de premsa telefònica el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en ser preguntat per les revelacions del diari The New York Times sobre el viatge d’Alay a la capital russa el 2019. «I no sabem si són veraces aquestes publicacions. En tot cas, aquí parlen d’una certa implicació de la part russa en els esdeveniments a Catalunya. Això nosaltres ho rebutgem categòricament. Això no és més que una mentida. Són falsedats», ha emfatitzat.
The New York Times afirmava en un article publicat el 3 de setembre, basant-se en un informe d’intel·ligència europeu, que a Moscou Alay «es va reunir amb funcionaris russos, amb exagents d’intel·ligència i amb el nét d’un espia del KGB, un home molt bé connectat». «La meta era garantir l’ajuda russa per aconseguir la separació de Catalunya de la resta d’Espanya», segons el diari novaiorquès. El reportatge no aclareix quin tipus d’ajuda va donar el Kremlin a l’independentisme ni si li va brindar algun suport, però apunta que després dels viatges d’Alay a Moscou, que van tenir lloc en 2019, va sorgir la plataforma de protesta Tsunami Democràtic. Un informe confidencial de la Guàrdia Civil obtingut pel diari afirma que Alay va estar involucrat en la creació d’aquest grup d’agitació, que va interrompre les operacions de l’aeroport de Barcelona i va bloquejar l’autopista AP-7 després de la sentència del procés.
La portaveu del Ministeri d’Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, ha qualificat al seu torn l’article del New York Times de «provocació» i va exigir un desmentiment al diari.
